Les nostres recomanacions i propostes
Ressenya
Stefan Popa
Si la adelfa sobrevive al invierno
Per Xavi Ceresuela
Pitu se llama así por el héroe nacional macedonio Pitu Guli, y Samarina, su hija, por la localidad griega donde nació Costa, su abuelo: la madre de Pitu, Aretia, marcada por el amor que sintió y vivió con Costa, transmite a su vez a Pitu ese sentimiento de amor y pérdida, del que Samarina es vivo recuerdo presente.
Ressenya
Clyo Mendoza
Furia
Per Carla Guzman
Con una latencia surreal y onírica, Furia nos sitúa en un desierto que no es sino un laberinto donde nada es lo que parece. Porque cuando creemos que podemos escoger entre todo -ilusionismo típico de nuestro siglo- en realidad no podemos escoger entre nada.
Instantània
Roberto Calasso, in memoriam
Intelectual, editor, bibliofilo
Per Antonio Ramírez
Gran editor y erudito, referencia para tantos editores y libreros.
Ressenya
Pol Guasch
Napalm al cor
Per Marina Jiménez
El protagonista i narrador d’aquesta historia, un noi jove habitant d’un territori anònim, ens fa partícips d’un compte endavant, la fugida a un futur incert, a mida que desgrana l’agitació i confusió que dominen el seu passat i el seu present.
Ressenya
Mark Haber
El jardín de Reinhardt
Per Joan Flores Constans
El jardín de Reinhardt (Reinhardt's Garden, 2019) ensalza la hipérbole como medida de todas las cosas, apoyada por una redundancia que parece agotar toda la significación de una frase y todas las posibilidades expresivas de una determinada declaración.
Ressenya
Hervé Le Tellier
L'anomalia
Per Ànnia Paredes
Una anomalia, diuen. Però, ho és?. Perquè el dubte de si és tot una gran mentida, l'hem escoltat tots i, fins i tot m'atreveixo a afirmar que és, per a molts ja, un fet. Però que passaria si en aquesta gran mentida – o no- ens trobéssim cara a cara amb el nostre altre jo? Si, un doble.
Ressenya
Borja Bagunyà
Els angles morts
Per Joan Flores Constans
L’autor planteja dues subtrames paral·leles i que, tan formal com estilísticament, correran enfrontades fins que s'ajuntin: dos personatges, dues caracteritzacions, dos conflictes; per a en Morella, la càtedra fugissera; per a la Sesé, el terrabastall del succés ocorregut a la rutinària guàrdia nocturna de la nit de Nadal.
Ressenya
Rudiger Safranski
Hölderlin o el fuego divino de la poesía
Per Maria Marín
La tasca a la qual s’enfronta Safranski, doncs, no és gens senzilla i, tanmateix, el filòsof alemany aconsegueix fer accessible el significat de tot un seguit d’ocurrències vivencials íntimament entrellaçades amb el projecte poètic de Hölderlin que és, finalment, el centre que dota de sentit la narració.
Ressenya
Joseph Ponthus
Desde la línea
Per Joan Flores Constans
El narrador, desenvasador de gambas congeladas para cocer, escurridor de tofu, limpiador de cámaras de despiece, estibador de cadáveres de reses en frigoríficos industriales, consciente de esa alienación, va a consignar, con todo lujo de detalles, todo lo que observe, no como reivindicación, sino como homenaje.
Ressenya
Laia Viñas
Les closques
Per Clara Rosell
Les closques és una novel·la de contrastos detallats, on l’oposició entre la ciutat capital i el tornar a casa s’emmiralla amb el joc narratiu que dona forma al text, que permet percebre els salts temporals i els canvis de personatges dins del guió, molts d’ells dones, el paper de les quals ha estat àmpliament invisibilitzat, fins i tot dins dels propis cercles familiars.
Ressenya
Javier Marías
Tomás Nevinson
Per Marta Ramoneda Molins
Instalado en Ruán, evocada ciudad de provincias, con sus tiempos de espera y paseos junto al río, Nevinson, siempre acechado por el inquietante (magistral) Tupra, intentará descubrir tras qué falsa identidad se esconde una terrorista vinculada a ETA y al IRA. El recuerdo de correrías y logros pasados y el peso de la incertidumbre irán coartando la demora de sus propias decisiones.
Ressenya
Octavia E. Butler
La parábola del sembrador
Per Alberto Martín
Escrita a modo de diario, La parábola del sembrador logra estremecernos por ese mundo distópico que retrata con tanta crueldad como verosimilitud. Butler aúna, en su escritura, una constante lluvia de ideas que golpean al lector sin concesiones, sin treguas.
