Ara en veure-hi

Sobre el llibre Ara en veure-hi de Roger Costa-Pau publicat per Llibres Del Segle al 2018:

Poeta, editor, crític literari i dramaturg. El 2002 va publicar a València el seu primer llibre de poemes, Perquè res no ha estat maleït (Tàndem, 2002), el qual va merèixer el primer Premi de Creació Poètica de Paiporta. L’any 2004 va aparèixer el seu segon llibre, En el llarg fendir en la nit (Pagès editors). Més tard, el 2007, va aparèixer el volum I ser d’on no sóc (Cafè Central). L’any 2009 va publicar I en qui, l’ofec? (XLII Premi de Poesia Joan Teixidor, 2008). Com a últims treballs sobre poesia, cal destacar la confecció del llibre Una eterna claredat (antologia poètica de Just Casero), editat per CCG Edicions l’any 2009, i el mateix any, també, l’edició, junt amb Jordi Roca, d’una Antologia poètica de Maria Perpinyà, que va publicar la Diputació de Girona dins la col·lecció Josep Pla. L’any 2013 va publicar Cavada pell. Com a dramaturg, ha publicat la peça breu Miols o música d’ambre. Actualment dirigeix, junt amb Marta Costa-Pau, l’editorial empordanesa Llibres del Segle. Si a Cavada pell, el llibre anterior, el poeta havia arribat als cims i a les profunditats d’un cos-paisatge, d’una pell cavada que transformava l’amor, a Ara en veure-hi el paisatge esdevé, finalment i malgrat tot, un nucli acollidor, expansiu i creador on reconstruir-se, alhora esquerda i sediments, una terra, una sang, un nom. Roger Costa-Pau és una de les veus poètiques més personals del panorama literari català, no només per la seva poesia al límit del llenguatge, sinó també per la poètica que la sustenta. En els seus llibres, la paraula irradia com a centre i es fa «única». El mateix poeta ha dit que li agradava «l’explosió de la imatge que fuig justament del poema», i a través de la força subtil de l’aigua, la veu poètica descendeix a l’arrel del sentiment i tot sovint lluita contra ella mateixa, però moltes vegades s’enlaira, emprèn el vol i resplendeix com el foc. La seva recerca té l’alè dels ecos llunyans d’algun naufragi i la melodia dels càntics sagrats. (De l’epíleg de Montserrat Garcia Ribas).