Aire i sang a la butxaca

És a partir d´aquest Aire i sang a la butxaca que tenim l´oportunitat de deixar-nos hipnotitzar pels textos de Costaglioli, de vocació outsider, despullats de llenguatge però saturats d´unes imatges completament sorprenents i que paral·lelament al tractament de la mort en Andreu Vidal o la subtilització del dolor en Daniel Busquets, aconsegueixen casar dolor i corruptivitat amb èxtasi, bellesa, sensualitat i una delicadesa que de tan fràgil sembla que hagi de vaporitzar-se, desaparèixer sobre el confort de la pàgina blanca. Com ell, que sempre esdevé un punt de fuga cap enllà.