Amniocentesis

Sobre el llibre Amniocentesis de Jaume Creus publicat per Labreu al 2017:

Jaume Creus i del Castillo (Barcelona, el Guinardó, 1950) ha publicat diversos llibres de poesia, entre els quals Eros d’encesa fletxa, El lent creixement dels coralls, Poemari de Bòsnia, o Suite dels bons amors; de narrativa (Entre una pell i l’altra, l’horitzó) i una peça de teatre (Paolo). Ha traduït Yourcenar, Verne, Rilke, Joseph Roth, Kafka, Nietzsche, Pasolini, Pavese, Puixkin, Tolstoi, Dostoievski, Akhmàtova, Bulgàkov, Tiniànov, Mandelstam, Holan, Seifert, Holub i Jirí Weil, a part d’un centenar llarg de llibrets d’òpera per al Liceu o altres teatres d’òpera. És fundador del grup TCR (Teatre de Crítica i Reflexió) i dirigeix el Festival de música i poesia PACEM de Collbató. Ha fet unes quantes exposicions de fotografies darrerament ha començat a compondre i a pintar. El llibre Amniocentesis hi trobem poemes com puncions per tal de veure com progressa la gestació d’allò que creix imparablement a les entranyes del poeta: la mort, la certesa del darrer i absolut silenci. I amb la ciència com a guia per a un entomòleg que escriu poesia com qui descriu una espècie desconeguda, amb un apassionament no exempt d’ironia. Però també contempla altres silencis d’altres vivències, perquè al capdavall això és el que iguala els éssers vius: la mortalitat, tot i no parar de cercar la immortalitat.