El grum i la morca

«En El grum i la morca Espí ens mostra una mirada plàcida sobre lavida i l’esperança _el grum, la flor de l’olivera_, sense oblidar, però, elregust amarg del dolor i de la mort _la morca, el solatge de l’oli_. Eltítol del llibre forja de bon començament una al·legoria reblidad’imatges de la natura i de figures amb ànima.El poemari conté tres parts. La primera, Natura viva, es centra en elcicle vegetal, concretament en el "ritme vital" de l’olivera i estàcomposat per poemes breus. Espí es mostra completament fascinatpel món vegetal i, més concretament, per les oliveres.La segona part, Paisatge amb figures, s’esdevé a la vora de la mar, onel jo líric contempla la natura i s’hi fon. En aquesta part domina laplacidesa, encara que també hi ha indicis o presagis de patiment, dedecrepitud i de basarda.La darrera part, Les morques, formada per poemes més llargs, és lamés dolorosa o dramàtica: s’hi poetitzen defectes humans com l’envejao la traïció i reapareix el tema de la mort de persones estimades. Lamorca és la part lletja de la vida i _sobretot_ de la mort.Consegüentment, la mort d’unes persones molt estimades per l’autorocupa les darreres pàgines del poemari.» Del pròleg de Gemma Marrahí.

Llibre guanyador del VIII Premi de Poesia Joan Perucho Vila d’Ascó