Oxygen. The molecule that made the world
Oxygen. The molecule that made the world
Sense existències ara
Rep-lo a casa en una setmana per Missatger o Eco Enviament*Sobre el libro Oxygen. The molecule that made the world de Nick Lane publicado por Oxford al 2003:
This volume unravels the unexpected ways in which oxygen spurred the evolution of life and death. The book explains far more than the size of ancient insects: it shows how oxygen underpins the origin of biological complexity, the birth of photosynthesis, the sudden evolution of animals, the need for two sexes, the accelerated ageing of cloned animals like Dolly the sheep, and the surprisingly long lives of bats and birds.Drawing on this grand evolutionary canvas, "Oxygen" offers perspectives on our own lives and deaths, explaining modern killer diseases, why we age and what we can do about it. Advancing revelatory ideas, following chains of evidence, the book ranges through many disciplines, from environmental sciences to molecular medicine. The result is a vision of contemporary science and a humane synthesis of our place in nature.Altres llibres de Nick Lane
El llibre Oxygen. The molecule that made the world de Nick Lane pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Ciències
Temàtica
Ètica de la cohabitació
La "descosificació" dels animals en admetre el seu estatut d'éssers que senten, implica conseqüències ètiques i polítiques d'ampli abast, incloent-hi la possibilitat de considerar-los en qualitat d...
Ressenya
David M. Peña Guzmán
Cuando los animales sueñan
Cualquier persona que haya convivido alguna vez con un animal sabe que éstos sueñan. No cabe siquiera imaginar lo contrario, puesto que reproducen, estando dormidos, movimientos y sonidos asociados...
Ressenya
Antonio Turiel
Sense energia
Antonio Turiel ens confronta amb un futur pròxim on la crisi energètica, la geològica, l’ecològica o l’espiral inflacionista són ja fenòmens científicament inevitables i davant dels quals haurem d...
Ressenya
Francesc Tosquelles
Funció poètica i psicotèrapia
L’interès de tota tasca psicoterapèutica, afirma Tosquelles, no és altre que l’interès per allò que anomenem «subjecte». Quan parla d’aquest subjecte, però, Tosquelles no fa referència a cap «jo c...
