La destral del vespre, l’aixada de l’alba
La destral del vespre, l’aixada de l’alba
Sobre el llibre La destral del vespre, l’aixada de l’alba de Jordi Mas publicat per Edicions del Buc al 2018:
Biure —de Gaià— el silenci dels astres al vespre. Topònim, fusió «poètica», «plausible», «necessària» de viure i de beure. Viure el silenci dels aspres en la nit. La veu poètica i la terra, indestriables. Encontre lluminós entre allò eteri i allò corpori: destral del vespre, aixada de l’alba. Els aspres són «camps de secà» segons el «museu dels horrors de la taxidèrmia» que, en definició de Jordi Mas, és un diccionari. La llum de les paraules emergeix del magma fosc de la terra i es projecta, en forma de petites illes de claror, en la immensitat fosca de l’univers. Astres. Les paraules-guspires impacten en el silenci de la terra i hi fan germinar mons poètics. Aspres. Els topònims, la nissaga familiar, els camins que hi fan cruïlla, les creus de terme, la Mula Morica, la parla, amb aquella erra gutural que la padrina no va poder corregir. Poètica. L’element orgànic, com les llavors agombolades per la terra o com l’ADN biològic. Les proses, de caràcter expansiu, i els poemes, destil·lades constel·lacions estampades sobre el negre, s’hi interpel·len, com el poeta: «¿quin so fa un marge que s’esfondra quan no hi ha ningú per sentir-ho?»; el poeta que no invoca les paraules que dirien aquell so, sinó les que expressen el desconcert davant d’aital silenci-infinit.Altres llibres de Jordi Mas
Altres persones que han llegit La destral del vespre, l’aixada de l’alba de Jordi Mas han escollit
El llibre La destral del vespre, l’aixada de l’alba de Jordi Mas pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Poesia Moderna i Contemporània
Ressenya
Ana Blandiana
El sueño dentro del sueño y otros poemas
El sueño dentro del sueño es un tratado sobre el soñar, a poder ser sin medicación, para, ya despiertos, trasladar ese «grito luminoso a lo material», al día eterno en el que tratamos de h...
Ressenya
Bibiana Collado Cabrera
Chispitas de carne
Chispitas de carne es una alabanza a otro tipo de educación sentimental a la que quizá y por desgracia, no estamos acostumbradas.
Ressenya
Juan Gómez Bárcena
Mapa de soledades
Imagino a Juan paseando por Buenos Aires, esperando ansioso la llamada de Roque Larraquy. Desgreñado, las manos en los bolsillos y algo encorvado, pero no de miedo sino de soledad, preguntándose c...
Ressenya
Sven Holm
Termush
Cada època té les seves pors, però una promesa continua sent present: si pago més em salvo. En un lloc sense definir ꟷpero de difícil accésꟷ s'erigeix l'hotel Termush, un encantador i complet allot...
Els llibres més venuts de la matèria
