Juli despatxat de les portes del cel

Juli despatxat de les portes del cel
Sobre el llibre Juli despatxat de les portes del cel de Erasmo de Rotterdam publicat per Universitat de València al 2013:
Cap a l´any 1517 un llibret era diversió de la gent de lletres. Primer en còpies manuscrites, després imprès, se´l passaven de mà en mà, el comentaven en les capelletes entre rialles o somriures de complicitat. En ell apareixia el papa Juli II, mort pocs anys abans, que es presentava a les portes del cel amb la pretensió d´entrar-hi a les bones o a les males; sant Pere li parava els peus, li feia una bona repassada i el despatxava amb bon vent. Potser s´ho havia guanyat, aquell home temible i bel·licós, però era el papa! La gent comentava, i ho asseguraven els entesos, que l´autor del llibret era Erasme, un humanista de prestigi, un cristà íntegre, de talent agut i càustic. Els temps estaven revolts: es parlava d´un tal Luter.Altres llibres de Erasmo de Rotterdam
Altres persones que han llegit Juli despatxat de les portes del cel de Erasmo de Rotterdam han escollit
El llibre Juli despatxat de les portes del cel de Erasmo de Rotterdam pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Filosofia
Ressenya
Mark Fisher
Deseo Postcapitalista
El impacto que tuvo la obra de Mark Fisher en el pensamiento contemporáneo es ya de largo recorrido. Muchos de sus lectores quedamos impresionados tras el análisis de la famosa sentencia “es más fá...

Temàtica
Creure en aquest món
Tenim necessitat de creure en el món perquè ell mateix es plega com a incessant esdevenir, i perquè com a subjectes que operem i situem la seva consciència en ell, estem cridats a respondre des de ...

Ressenya
Sara Ahmed
Manual feminista para aguafiestas
La primera vez que Sara Ahmed presentó a la feminista aguafiestas fue a raíz de un cuento de los hermanos Grimm en el que una niña testaruda, al no hacer caso a su madre, cae enferma y muere. Sin e...

Ressenya
Giorgio Agamben
Lo que he visto, oído y aprendido...
Lo que he visto, oído y aprendido… son los retazos de una existencia que, advirtiendo la proximidad del fin, se apresura a transcribir su fragmentario e imperfecto legado siendo consciente...
