Tinc un bosc al cervell

Castell inflable gegant instal·lat en qualsevol punt d’un centre comercial, en qualsevol ciutat, un Nadal qualsevol. Molta gent. Entre la gent, una mare i el seu fill. També altres mares i pares, altres fills que corren, es mouen, que no s’aturen. Acaben d’obrir les portes perquè les persones del torn anterior puguin sortir i, també, perquè entrin les que estan fent cua des de ja fa mitja hora. La mare i el fill s’agafen de la mà. En algun moment, la mare pensa que encara que es noten no s’estan tocant, que només és electricitat. Un os amb barret rosa i samarreta rosa els dona la benvinguda. «Mira’l, el veus, si pel que fora no ens trobem, has d’anar allà, just baix de les potes d’eixe os gegant, allà, ho entens?».