El capitalisme sense futur


El capitalisme sense futur

Malgrat allò més familiar i conegut que el títol podria evocar, aquesta obra porta la marca de l’autor, caracteritzada pel debat no sols amb el sentit comú, sinó també amb el conjunt de les ciències així com la seva versió mediàtica i fàcilment difusible. No, certament, des de la distància infranquejable ni des de l’escalfor puntual de qui es mira la realitat quotidiana per damunt del muscle, sinó des de l’argumentació filosòfica que no s’estalvia esforços ni talla línies d’investigació en nom del pragmatisme, la brevetat o l’especialització. En aquest sentit, la tesi fonamental —que la tècnica està destinada a imposar-se sobre qualsevol ideologia, inclosa aquella que sustenta el capitalisme— no es formula en nom d’apreciacions més o menys subjectives, sinó atenent al que diu «subsol» en què hom troba el més innovador i genuí de la filosofia del nostre temps —per a ell representada particularment per Leopardi, Nietzsche i Gentile— com a puntal màxim que encara, potser, no es manifesta completament, ni es fa conscient plenament, però que els senyals del qual son inequívocs.