El guió segons com

Sobre el llibre El guió segons com de Joan Tharrats publicat per Ara llibres al 2009:

Escriure guions és un art que amb el temps ha anat adquirint més riquesa amb nous codis, diferents ritmes i altres plantejaments. Segons el mitjà pel qual es desenvolupi el guió, s’hauran de considerar unes caracterítiques o unes altres. I normalment, els manuals de guió postulen tècniques, eines i estratègies que globalitzen quan cada format és en realitat un món a treballar minuciosament. En aquest sentit, s’ha d’evitar caure en un plantillisme que s’acopli a qualsevol guió, perquè seria una manera clònica d’explicar històries. La ment humana té unes maneres de veure les coses (existeixen uns túnels cognitius), que no ha de limitar la tasca narrativa. Sí, però, s’ha de tenir en compte les possibilitats d’enriquir qualsevol guió a partir de la idea inicial. A El guió,segons com, Joan Tharrats planteja la tasca i l’art de guionitzar no ja des de la perspectiva d’anàlisi d’una pel.lícula, sèrie o programa televisiu ja produits –a posteriori-, sinó des del plantejament del guió abans i durant el procés d’escriptura, que és quan en la professió tot és modificable. I ho és perquè, una cosa és el gènere (l’ideal d’un guió amb les seves connotacions i la pròpia originalitat) i una altra el format: un guió dins un gènere –o dins una hibridació de gèneres- que s’ha de produir i en el què s’ha de fer participar l’espesctador el màxim possible. Són les circumstàncies del procés productiu que porten que un guió no pugui esdevenir com en un principi s’havia plantejat al 100%: una cosa és el què volem fer i una altra, el què podem fer (tenint en compte, igualment, el què alguns cops hem de fer per motius inevitables). Els manuals de guió informen de com millorar les històries, però unes circumstàncies de producció ens portaran, de ben segur, a redireccionar el què expliquem. El guió, segons com, explica com fer front a les circumstànces mantenint els requisits, el concepte i, en definitiva, l’ànima del guió original. Per treure’n, en el fons, profit d’unes circumstànies que condicionen, però que alhora obliguen a ser creatius.