La dolçor de viure


La dolçor de viure

Un pare que coneix el xicot de la filla. Un fill que torna a casa
dels pares. Un matrimoni que cada tarda surt a passejar.
Una noieta que escriu una carta a l’oncle. Un nen que juga
mentre els grans treballen. Un noi que va cada dia a la feina
pel mateix camí. Dos germans que acudeixen a un dinar
familiar. Un home que escriu una carta als fills. Hom pot
maleir algú desitjant-li que visqui temps interessants. Hom
ha dit, també, que no hi ha hagut felicitat com la d’abans de
la Revolució.
Els temps feliços són, doncs, temps avorrits, poc èpics.
Escassament dignes de ser contats. Però ¿de què està feta
aquesta felicitat? ¿Què passa quan no passa res? ¿Què és
el que es cova, com una llavor sota terra, dins la dolçor de
viure?