Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre


Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre

Sobre el llibre Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre de Antònia Vicens publicat per Pages al 2020:
En la poesia que el lector té entre les mans, poderosament intuïtiva, cada paraula pesa com mil paraules alhora, cada síl·laba batega oberta, sense límits, respira amb l’alenada sensual i pura de totes les cordes del sensori. Un espai, en definitiva, on alça el vol un dels grans poders de la imatgeria poètica de Vicens: la seva capacitat de fondre el concret i l’abstracte en versos tallants, vivíssims. Els seus versos, cisellats, punyents, flueixen tendres i alhora enverinats com la saba de l’escorpí. Poques veus poètiques d’avui, i no només parlo de les que ho fan en llengua catalana, atresoren la força imaginativa de Vicens, capaç d’hibridar la narració més humil i realista de la vida amb el misteri de l’esclat d’una flor; poques, també, contemplen una intensitat tan despullada, sotsobrant i demolidora com la que fa niu a la mar dels seus versos. Endinseu-vos-hi doncs, salpeu a la recerca de desigs i naufragis. Només aleshores coneixereu de debò què és la veritable poesia. Del pròleg de Jaume Pont.Altres llibres de Antònia Vicens
Altres persones que han llegit Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre de Antònia Vicens han escollit
El llibre Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre de Antònia Vicens pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Poesia Moderna i Contemporània
Ressenya
Ana Blandiana
El sueño dentro del sueño y otros poemas
El sueño dentro del sueño es un tratado sobre el soñar, a poder ser sin medicación, para, ya despiertos, trasladar ese «grito luminoso a lo material», al día eterno en el que tratamos de h...

Ressenya
Bibiana Collado Cabrera
Chispitas de carne
Chispitas de carne es una alabanza a otro tipo de educación sentimental a la que quizá y por desgracia, no estamos acostumbradas.

Ressenya
Juan Gómez Bárcena
Mapa de soledades
Imagino a Juan paseando por Buenos Aires, esperando ansioso la llamada de Roque Larraquy. Desgreñado, las manos en los bolsillos y algo encorvado, pero no de miedo sino de soledad, preguntándose c...

Ressenya
Sven Holm
Termush
Cada època té les seves pors, però una promesa continua sent present: si pago més em salvo. En un lloc sense definir ꟷpero de difícil accésꟷ s'erigeix l'hotel Termush, un encantador i complet allot...
