La mà que tremola

Corina Oproae (Fagara?, Romania, 1973) és poeta i traductora. El 2016 va publicar el seu primer llibre, Mil y una muertes (La Garúa Poesía), recull també publicat el 2018 en romanès. El seu segon llibre, Intermitencias (Sabina Editorial), va aparèixer el 2018. El 2019, a Colòmbia, amb el segell Caza de Libros/Ulrika Ediciones, va publicar Temprana eternidad, una antologia personal que inclou, a més a més de poemes ja publicats, poemes del llibre encara inèdit Desde dónde amar. Tradueix del romanès i de l’anglès al català i a l’espanyol. Ha traduït poetes com Marin Sorescu (co-traducció, premi Cavall Verd Rafel Jaume de Traducció Poètica, 2014), Lucian Blaga, Gellu Naum, Ana Blandiana (premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, 2015), Dinu Flamand, Ioan Es. Pop o Mary Oliver.
La mà que tremola és una reflexió poètica sobre el fet de viure i escriure en una llengua que no és la llengua materna, i és el primer llibre escrit en català de Corina Oproae. «Com no tremolar?» es pregunta Laura López Granell des de l’epíleg del llibre, perquè l’escriptura poètica prové d’un tremolor que ho ignora tot. I continua: «Quan els poemes ens imanten com ho fan aquests, des de la insistència del dins. (...) El poema és allà on insisteix. So significant. Temor i tremor. Desarrelada de l’origen, la poeta s’obstina a cercar un dintre al llarg del llibre». Oproae troba un nou si dins l’omnipresència del so. Un so anterior i comú a totes les llengües, que du el record del paradís oblidat. Quan tot es trenca, el so és l’únic que et pot guarir.
Epíleg de Laura López Granell