Deuils. Vivre, c´est perdre
Deuils. Vivre, c´est perdre
Sense existències ara
Rep-lo a casa en una setmana per Missatger o Eco Enviament*Sobre el libro Deuils. Vivre, c´est perdre de publicado por Autrement al 1995:
1. Désertés: Vivre, c´est perdre, par André Comte-Sponville; Morts à notre enfance, par Françoise Dolto; En deuil d´une langue? Julia Kristeva; Sous la jupe de Baûbo, par Irène Pennachioni; Sans tuer l´utopie, par Claude Llabres; Signes de deuil au temps du salariat, par Marité Bonnal, Alain Simon; Les touristes de la désolation, par Paul Virilio 2. L´absence: Emmène-moi au cinetière, par Isabelle Yhuel; Perte et passion, par Jacques Hassoun; Nevermore, par Cécile Wajsbrot; Clichés, par Claudie Danziger; Le deuil des sans-deuil, par Antoine Spire 3. La réparation: Du cri à la parole, par Annie Chalanset ; Le goüt des choses, par Véronique Nahoum-Grappe; Rire à en pleurer, par Marc Wetzel; Monuments aux morts, entretien avec Raoul Girardet; Funérailles civiles, par Jacqueline LalouetteNovetats publicades a la col·lecció de Autrement
El llibre Deuils. Vivre, c´est perdre de pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Antropologia
Ressenya
Tonio Hölscher
El nadador de Paestum
Con su visión de historiador, Tonio Hölscher conecta diferentes puntos de la historia cultural de la antigua Grecia para presentar una visión en conjunto de la juventud y su papel en la sociedad, e...
Ressenya
Antonio Turiel
Sense energia
Antonio Turiel ens confronta amb un futur pròxim on la crisi energètica, la geològica, l’ecològica o l’espiral inflacionista són ja fenòmens científicament inevitables i davant dels quals haurem d...
Ressenya
Judith Herrin
Rávena. Capital del imperio y crisol de Europa
¿Qué podemos aprender de las grandes ciudades del pasado? Después de que tribus germánicas atravesaran los Alpes y conquistaran el norte de Italia, amenazando a Milán, la sede del poder imperial, H...
Ressenya
Leonardo Sciascia
Leonardo Sciascia, escritor y editor. La felicidad de hacer libros
Mordaz y tajante, poniendo en duda su calidad, así presentaba Leonardo Sciascia su propio libro, L’Affarie Moro: “Sobre este libro – todavía no publicado ni leído – Eugenio Scalfari escribió en 
Els llibres més venuts de la matèria
