Les nostres recomanacions i propostes
Ressenya
Borja Bagunyà
Els angles morts
Per Joan Flores Constans
L’autor planteja dues subtrames paral·leles i que, tan formal com estilísticament, correran enfrontades fins que s'ajuntin: dos personatges, dues caracteritzacions, dos conflictes; per a en Morella, la càtedra fugissera; per a la Sesé, el terrabastall del succés ocorregut a la rutinària guàrdia nocturna de la nit de Nadal.
Ressenya
Rudiger Safranski
Hölderlin o el fuego divino de la poesía
Per Maria Marín
La tasca a la qual s’enfronta Safranski, doncs, no és gens senzilla i, tanmateix, el filòsof alemany aconsegueix fer accessible el significat de tot un seguit d’ocurrències vivencials íntimament entrellaçades amb el projecte poètic de Hölderlin que és, finalment, el centre que dota de sentit la narració.
Ressenya
Joseph Ponthus
Desde la línea
Per Joan Flores Constans
El narrador, desenvasador de gambas congeladas para cocer, escurridor de tofu, limpiador de cámaras de despiece, estibador de cadáveres de reses en frigoríficos industriales, consciente de esa alienación, va a consignar, con todo lujo de detalles, todo lo que observe, no como reivindicación, sino como homenaje.
Ressenya
Laia Viñas
Les closques
Per Clara Rosell
Les closques és una novel·la de contrastos detallats, on l’oposició entre la ciutat capital i el tornar a casa s’emmiralla amb el joc narratiu que dona forma al text, que permet percebre els salts temporals i els canvis de personatges dins del guió, molts d’ells dones, el paper de les quals ha estat àmpliament invisibilitzat, fins i tot dins dels propis cercles familiars.
Ressenya
Javier Marías
Tomás Nevinson
Per Marta Ramoneda Molins
Instalado en Ruán, evocada ciudad de provincias, con sus tiempos de espera y paseos junto al río, Nevinson, siempre acechado por el inquietante (magistral) Tupra, intentará descubrir tras qué falsa identidad se esconde una terrorista vinculada a ETA y al IRA. El recuerdo de correrías y logros pasados y el peso de la incertidumbre irán coartando la demora de sus propias decisiones.
Ressenya
Octavia E. Butler
La parábola del sembrador
Per Alberto Martín
Escrita a modo de diario, La parábola del sembrador logra estremecernos por ese mundo distópico que retrata con tanta crueldad como verosimilitud. Butler aúna, en su escritura, una constante lluvia de ideas que golpean al lector sin concesiones, sin treguas.
Ressenya
Elisa Victoria
El evangelio
Per Ànnia Paredes
Elisa Victoria vuelve con una hilarante crítica mordaz al sistema educativo a través de los ojos de una generación desencantada con el mundo.
Ressenya
Fiódor Dostoievski
Crim i càstig
Per Autor convidat / Autor invitado
Una novel·lassa que cal llegir de nou en aquesta maleïda època nostra de regust distòpic. Ara que fa dos-cents anys que va néixer l’autor i gairebé cent que Andreu Nin en signava la primera traducció directa al català és el millor moment per fer-ho.
Ressenya
Núria Bendicho
Terres mortes
Per Anna Aguiló
En una terra inconcreta, indòmita i rural, una família, a les acaballes del segle XIX inicis del XX, rep a un dels seus fills agonitzant i moribund. Després de tres anys d’absència, en Joan torna ferit de bala i es dessagna al rebost. Algú l’ha mort, però el silenci del camp custodia el secret.
Ressenya
Kurt Vonnegut
Matadero Cinco. La cruzada de los niños
Per Neus Botellé
Kurt Vonnegut, estadounidense descendiente de alemanes, luchó en la Segunda Guerra Mundial. En la batalla de las Árdenas cayó prisionero del bando alemán y fue enviado como trabajador de guerra a Dresde, donde se habilitó el matadero como cárcel, hecho que le salvó la vida a él y a los otros prisioneros, cuando se refugiaron en la cámara frigorífica.
Ressenya
Antònia Vicens
Pare què fem amb la mare morta
Per Laia Gómez
Amb títol de novel·la negra: Pare què fem amb la mare morta, és un llibre sobre el dol desposseït de qualsevol clixé sentimental.
Ressenya
Poesia al marge
Lectures recomanades
Per Marina Jiménez
Quantes vegades entenem el marge com a límit, allò que separa i posiciona alguna cosa com a diferència, ens la fa llunyana? I quantes vegades pensem a travessar el marge i convertir-lo així en un espai explorable?
