Les nostres recomanacions i propostes
Ressenya
Ocean Vuong
El tiempo es la madre
Per Sara Forja
Dicen que la vivencia del duelo se experimenta en distintas fases, estados progresivos que pasan de la negación a la aceptación, como si de un proceso dialéctico se tratase. Aunque la reconciliación pueda ser el estadio final de un camino sin fin, lo cierto es que el duelo puede hacernos conectar con momentos nuestra historia que huyan de cualquier proceso lógico ordenado
Ressenya
Rose Ausländer
No resideixo, visc
Per Maria Marín
Rose Ausländer, poeta jueva en llengua alemanya d’origen romanès, neix el 1901 a Czernowitz. La seva poesia resulta d’una vida desarrelada que requereix, per aquest mateix motiu, de la paraula relligadora dels versos. El camí d’Ausländer, doncs, no és fàcil. A causa de la Primera Guerra Mundial ha d’exiliar-se a Budapest, després a Viena i, finalment, als Estats Units.
Ressenya
Adrienne Rich
Submergir-se en el naufragi
Per Núria Contreras Coll
A través de la traducció de Pol Guasch, compartim amb Rich aquest naufragi que l’autora estructura en quatre parts durant les quals assistim a la recerca d’una veritat que l’autora transmet des del seu univers íntim, perquè com Ada Bruguera ens recorda en el pròleg: «potser el concepte que millor defineix Adrienne Rich [...] és el de sinceritat».
Ressenya
Vivian Gornick | Mary Oliver
La fi de la novel·la d’amor | Horas de invierno
Per Neus Botellé
Vivian Gornick va créixer amb la convicció que l’amor tenia poders transformadors. Això va canviar quan va aprendre a llegir i aquest poder es va traslladar a les seves lectures. Aquí ens en proposa unes quantes que farà que la nostra llista de llibres pendents creixi uns centímetres més.
Ressenya
François-Henri Désérable
Mi dueño y mi señor
Per Sergio González
Mi dueño y mi señor es un viaje por la cultura parisina de estos dos últimos siglos. Un paseo en el que François-Henri Désérable consigue dar con una narrativa cuyo hilo conductor viene marcado por la poesía de Arthur Rimbaud y Paul Verlaine.
Ressenya
Delmore Schwartz
En els somnis comencen les responsabilitats
Per Marta Ramoneda Molins
Es recorda Schwartz, conegut també com «el conversador més brillant de la ciutat», com el geni maleït que es va consumir esperant que la seva genialitat esclatés, però el que va rompre va ser, en paraules seves, un «monstre autodestructiu», barreja d’ambició, deliri i desengany.
Ressenya
Leonardo Sciascia
Leonardo Sciascia, escritor y editor. La felicidad de hacer libros
Per Antonio Ramírez
Mordaz y tajante, poniendo en duda su calidad, así presentaba Leonardo Sciascia su propio libro, L’Affarie Moro: “Sobre este libro – todavía no publicado ni leído – Eugenio Scalfari escribió en La Repubblica «Sciascia es un gran escritor. Estoy convencido de que cuando leamos el texto ... quedaremos fascinados y conmovidos…
Ressenya
Emmanuel Carrère
El estrecho de Bering
Per Berta Navarro i Plademunt
En mayor o menor grado, todos estamos familiarizados con el concepto de utopía, cuyo significado es, literalmente, «en ningún lugar» (ou-topos). Sin embargo, la mayoría desconocemos el concepto de ucronía. Esta significa «en ningún tiempo» (ou-cronos), y puede entenderse como una especie de espejo conceptual de la utopía.
Ressenya
Anna Gual
Les ocultacions
Per Núria Contreras Coll
Anna Gual en el seu vuitè llibre Les ocultacions, mereixedor del Premi Miquel de Palol 2022, emprèn un viatge al llarg de quaranta-vuit poemes per posar llum, com una llanterna, als plecs silenciats de la memòria, a aquelles coses que sense contorn ni figura poblen amb la seva presència invisible la nostra vida, i fins i tot ens imploren parlar d’elles per dur-les a la claror.
Ressenya
Anne Carson
Cristal, ironía y Dios
Per Alexandra Brancovean
El trívium cristal, ironía y Dios es toma de conciencia, método y cumbre. Cristal es transparencia de lugar y de tiempo, posibilidad de acceso a lo desconocido; incluso las ideas más fuertes, los absolutos, son frágiles: ‘las paredes exteriores de Dios son de cristal’.
Ressenya
Tillie Olsen
Silencios
Per Sara Forja
La que escribe esta reseña insiste en que Olsen añade un poquito más que Woolf. Lo encontramos en su propio testimonio personal, y en el mensaje que quiere enviarnos a todas las que, por algún motivo, nos vemos sometidas a un silencio.
Ressenya
T.S. Eliot
The waste land: un segle de tradició
Per Laia Gómez
T. S. Eliot fou un poeta que es consagrà a cada poema per fer-ne un «esdeveniment», tal com revelaria en una de les seves cartes. El centenari de The waste land certifica l’èxit i les recents edicions en són testimoni (Edicions de 1984, 2021, i Lumen, 2022).
