Paralipòmens a Vitel·lió, Els orígens de l´optica moderna

Paralipòmens a Vitel·lió, Els orígens de l´optica moderna
Sense existències ara
Rep-lo a casa en 2 / 3 dies per Missatger o Eco Enviament*Sobre el llibre Paralipòmens a Vitel·lió, Els orígens de l´optica moderna de Johannes Kepler publicat per IEC al 2010:
Traducció al català d’un dels textos fonamentals de la revolució filosòfica i científica del segle XVII. L’obra de Kepler és imprescindible per a l’estudi de la història de la ciència. Publicada per primera vegada l’any 1604, conté les aportacions de Johannes Kepler (1517-1630) a l’òptica moderna. Kepler posa cap per avall les teories de la llum i de la visió que eren hegemòniques en els cercles intel•lectuals europeus des de feia quatre-cents anys. Critica les teories de la llum i dels colors d’Aristòtil i les seves tesis tenen gran influència en els primers assaigs de Descartes, fet que dóna a aquesta obra un interès que ultrapassa els límits de la història de l’òptica.Altres llibres de Johannes Kepler
El llibre Paralipòmens a Vitel·lió, Els orígens de l´optica moderna de Johannes Kepler pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Ciències
Temàtica
Ètica de la cohabitació
La "descosificació" dels animals en admetre el seu estatut d'éssers que senten, implica conseqüències ètiques i polítiques d'ampli abast, incloent-hi la possibilitat de considerar-los en qualitat d...

Ressenya
David M. Peña Guzmán
Cuando los animales sueñan
Cualquier persona que haya convivido alguna vez con un animal sabe que éstos sueñan. No cabe siquiera imaginar lo contrario, puesto que reproducen, estando dormidos, movimientos y sonidos asociados...

Ressenya
Antonio Turiel
Sense energia
Antonio Turiel ens confronta amb un futur pròxim on la crisi energètica, la geològica, l’ecològica o l’espiral inflacionista són ja fenòmens científicament inevitables i davant dels quals haurem d...

Ressenya
Francesc Tosquelles
Funció poètica i psicotèrapia
L’interès de tota tasca psicoterapèutica, afirma Tosquelles, no és altre que l’interès per allò que anomenem «subjecte». Quan parla d’aquest subjecte, però, Tosquelles no fa referència a cap «jo c...
