Camí a Milmanda

Camí a Milmanda
Jo podria haver mort en aquell balcó d´un sisè, caminant
sobre la barana. El buit, quan s´atansa, s´arruga
igual que un cor, i et dediques a tibar-lo.
El traç carbó del tren es destinta en via morta,
tot el que es tanca davant s´obre darrere.
La veritat, si ho és, és immòbil, un llibre obert
boca avall, com una teulada, i a sota els mots,
els crits dels quals els altres crits es desentenen.
Dels germans va morir primer qui més volia viure.
Has de callar perquè t´escoltin, com una mar que es para.
«Pedal de l´home mort», de Txema Martínez