Una vida a les muntanyes


Una vida a les muntanyes

Sobre el llibre Una vida a les muntanyes de Abraham Orriols publicat per Ara Llibres al 2023:
Cent anys d?ofici, determinació i resiliència; Una crida a preservar el coneixement i les tradicions de les muntanyes. A Bruguera, un petit poble al peu del Taga, hi viu la pastora més vella de Catalunya. Amb quasi cent anys, la Marina Vilalta segueix exercint un ofici que estima però que té un futur incert. Un ofici sacrificat que requereix dedicació i paciència i que està íntimament lligat a la terra. La història de la Marina, que cobreix un segle, ens permet mirar a la muntanya amb tota la seva immensitat i conèixer els que la treballen, els que s?hi han amagat o escapat i els animals que hi viuen salvatges. Ens presenta la força de la natura sobre l?home i com aquest, amb els anys, ha après a entendre-la, preveure-la i i conviure-hi. La història de la Marina ens amplia la mirada sobre el món rural i la saviesa popular del nostre país.Altres persones que han llegit Una vida a les muntanyes de Abraham Orriols han escollit
El llibre Una vida a les muntanyes de Abraham Orriols pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Ciències
Temàtica
Ètica de la cohabitació
La "descosificació" dels animals en admetre el seu estatut d'éssers que senten, implica conseqüències ètiques i polítiques d'ampli abast, incloent-hi la possibilitat de considerar-los en qualitat d...

Ressenya
David M. Peña Guzmán
Cuando los animales sueñan
Cualquier persona que haya convivido alguna vez con un animal sabe que éstos sueñan. No cabe siquiera imaginar lo contrario, puesto que reproducen, estando dormidos, movimientos y sonidos asociados...

Ressenya
Antonio Turiel
Sense energia
Antonio Turiel ens confronta amb un futur pròxim on la crisi energètica, la geològica, l’ecològica o l’espiral inflacionista són ja fenòmens científicament inevitables i davant dels quals haurem d...

Ressenya
Francesc Tosquelles
Funció poètica i psicotèrapia
L’interès de tota tasca psicoterapèutica, afirma Tosquelles, no és altre que l’interès per allò que anomenem «subjecte». Quan parla d’aquest subjecte, però, Tosquelles no fa referència a cap «jo c...
