Llavors, els peixos

Llavors, els peixos és un diàleg íntim del qual tenim només una meitat. L’algú a qui s’adrecen els poemes, sigui una persones o moltes, no respon, o respon secretament a la poeta, i a nosaltres ens toca reconstruir l’enyor i les distàncies que els separen. Aquests poemes en prosa estan plens d’estacions, de mars, de vies i de trens, però tot sembla passar en un mateix dia, tan llarg com la nostàlgia que fa presa de la poeta. Els malenconiosos quadres del Jordi Vila, també poblats de peixos, fan d’interludi perfecte entre les dues seccions del llibre. Aquest poemari és la invocació a una bellesa que desapareix però que consola amb el seu rastre, i la Marta Pérez ens fa fàcilment partícips dels secrets que congrega. Són paraules privades expressades en públic, com Eliot va deixar escrit.