Pensar el gris. Una teoria política dels colors
Pensar el gris. Una teoria política dels colors
Sobre el llibre Pensar el gris. Una teoria política dels colors de Peter Sloterdijk publicat per Arcadia al 2024:
Un assaig sorprenent i incisiu que ens farà veure el present en una altra tonalitat.«Fins que no s’ha pintat un gris, no s’és pintor» és una afirmació atribuïda a Cézanne i que a Peter Sloterdijk li serveix per fer-ne una de complementària: «Fins que no s’ha pensat el gris, no s’és filòsof». I aquest és el punt de partida d’aquest assaig de filosofia moral i política, però també d’estètica. El color gris, aparentment el to de la indiferència, del que és neutre o de la tebior, és el fil conductor per repensar la política, la història, la filosofia, les religions, l’art, la naturalesa i els efectes de la crisi climàtica, i formular una crítica radical de la contemporaneïtat. Més enllà de la seva càrrega metafòrica com a indicador d’un estat d’ànim, de la burocratització generalitzada, de l’ambigüitat moral o de la meteorologia, el gris és el color de la mediocritat de l’època moderna.
Altres llibres de Peter Sloterdijk
Altres persones que han llegit Pensar el gris. Una teoria política dels colors de Peter Sloterdijk han escollit
El llibre Pensar el gris. Una teoria política dels colors de Peter Sloterdijk pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Filosofia
Ressenya
Mark Fisher
Deseo Postcapitalista
El impacto que tuvo la obra de Mark Fisher en el pensamiento contemporáneo es ya de largo recorrido. Muchos de sus lectores quedamos impresionados tras el análisis de la famosa sentencia “es más fá...
Temàtica
Creure en aquest món
Tenim necessitat de creure en el món perquè ell mateix es plega com a incessant esdevenir, i perquè com a subjectes que operem i situem la seva consciència en ell, estem cridats a respondre des de ...
Ressenya
Sara Ahmed
Manual feminista para aguafiestas
La primera vez que Sara Ahmed presentó a la feminista aguafiestas fue a raíz de un cuento de los hermanos Grimm en el que una niña testaruda, al no hacer caso a su madre, cae enferma y muere. Sin e...
Ressenya
Giorgio Agamben
Lo que he visto, oído y aprendido...
Lo que he visto, oído y aprendido… son los retazos de una existencia que, advirtiendo la proximidad del fin, se apresura a transcribir su fragmentario e imperfecto legado siendo consciente...
Els llibres més venuts de la matèria
