El darrer gegant del mar


El darrer gegant del mar

Sobre el llibre El darrer gegant del mar de Iida Turpeinen publicat per Cossetania al 2025:
L’any 1741, el naturalista i teòleg Georg Wilhelm Steller navega amb l’expedició de Bering en una missió d’exploració del nord amb l’objectiu de trobar una ruta marítima entre Àsia i Amèrica. No aconsegueixen arribar a Amèrica, però fan un descobriment sorprenent: la mítica sirena, una vaca marina gegant. Menys de trenta anys després, la vaca marina de Steller ha estat caçada fins a l’extinció. El 1861, el governador finlandès de l’Alaska russa envia a Hèlsinki l’esquelet rar i intacte d’una vaca marina. Al voltant d’aquest esquelet s’entrellacen destins, ambicions i somnis humans, però també desperta una nova i inquietant consciència sobre la destrucció de les espècies. El darrer gegant del mar és el retrat d’una espècie, una aven tura vertiginosa que s’estén al llarg de tres segles i una història de grans esforços humans: ciència, art i el desig de tornar a la vida allò que l’ésser humà ha destruït.Altres llibres de Iida Turpeinen
El llibre El darrer gegant del mar de Iida Turpeinen pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Ciències
Temàtica
Ètica de la cohabitació
La "descosificació" dels animals en admetre el seu estatut d'éssers que senten, implica conseqüències ètiques i polítiques d'ampli abast, incloent-hi la possibilitat de considerar-los en qualitat d...

Ressenya
David M. Peña Guzmán
Cuando los animales sueñan
Cualquier persona que haya convivido alguna vez con un animal sabe que éstos sueñan. No cabe siquiera imaginar lo contrario, puesto que reproducen, estando dormidos, movimientos y sonidos asociados...

Ressenya
Antonio Turiel
Sense energia
Antonio Turiel ens confronta amb un futur pròxim on la crisi energètica, la geològica, l’ecològica o l’espiral inflacionista són ja fenòmens científicament inevitables i davant dels quals haurem d...

Ressenya
Francesc Tosquelles
Funció poètica i psicotèrapia
L’interès de tota tasca psicoterapèutica, afirma Tosquelles, no és altre que l’interès per allò que anomenem «subjecte». Quan parla d’aquest subjecte, però, Tosquelles no fa referència a cap «jo c...
