Giorgio Agamben: Política sense obra
Giorgio Agamben: Política sense obra
Sobre el llibre Giorgio Agamben: Política sense obra de Juan Evaristo Valls Boix publicat per Gedisa al 2018:
Pensar una política de la vida, i fer-ho desactivant la lògica del poder, el control i la producció d’una subjectivitat marcada per obligacions i imperatius. Pensar una política de la vida com una política sense obra ni operativitat, un espai polític per als kafkians, els Jakob von Gunten i els Bartleby que prefereixen no fer, ni obeir, ni produir. Aquesta és la gran qüestió que ens proposa el pensament de Giorgio Agamben. A partir d’una reelaboració de la biopolítica de Foucault, Agamben desenvolupa una crítica a la màquina política d’Occident, que ha exercit el poder conformant i dividint la vida entre una vida política dotada de sentit, i una altra nua, absurda i menyspreable: poble i multitud, ciutadà i immigrant, ari i jueu. Agamben permet depassar aquests esquemes i pensar una política de l’ésser sense obra i una vida que trobi la seva política en la destitució de les formes de domini i en la inhabilitació dels dispositius de subjectivació. Una política alliberadora que s’obri a l’ús del cos, a la contemplació, a la dansa i al joc.Altres llibres de Juan Evaristo Valls Boix
Altres persones que han llegit Giorgio Agamben: Política sense obra de Juan Evaristo Valls Boix han escollit
El llibre Giorgio Agamben: Política sense obra de Juan Evaristo Valls Boix pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Filosofia
Ressenya
Mark Fisher
Deseo Postcapitalista
El impacto que tuvo la obra de Mark Fisher en el pensamiento contemporáneo es ya de largo recorrido. Muchos de sus lectores quedamos impresionados tras el análisis de la famosa sentencia “es más fá...
Temàtica
Creure en aquest món
Tenim necessitat de creure en el món perquè ell mateix es plega com a incessant esdevenir, i perquè com a subjectes que operem i situem la seva consciència en ell, estem cridats a respondre des de ...
Ressenya
Sara Ahmed
Manual feminista para aguafiestas
La primera vez que Sara Ahmed presentó a la feminista aguafiestas fue a raíz de un cuento de los hermanos Grimm en el que una niña testaruda, al no hacer caso a su madre, cae enferma y muere. Sin e...
Ressenya
Giorgio Agamben
Lo que he visto, oído y aprendido...
Lo que he visto, oído y aprendido… son los retazos de una existencia que, advirtiendo la proximidad del fin, se apresura a transcribir su fragmentario e imperfecto legado siendo consciente...
Els llibres més venuts de la matèria
