Comunisme Queer

La tesi del «comunisme queer» és que l´explotació i l´exclusió, dins de les societats capitalistes, no només tenen un caràcter universal, sinó particular. En conseqüència, si volem lluitar eficaçment contra el capitalisme, hem d´enfrontar-nos a cadascuna de les matrius individuals d´opressió de les quals treu sang i substància per afirmar-se i reproduir-se. En el cas de l´opressió de gènere i sexual, la seva matriu és l´heterosexualitat. Per a Federico Zappino, l´heterosexualitat és molt més que una orientació sexual: «defineix els homes i les dones com a tals, d´una manera indistingible de la desigualtat i la jerarquia». Aspirar a subvertir l´heterosexualitat vol dir lluitar contra el capitalisme partint de les seves causes, més que dels seus efectes més immediats o visibles. L´autor aposta per la necessitat d´una lluita comuna de tots aquells que són presa de la dominació. L´objectiu d´aquest llibre no és simplement desentranyar els mecanismes del «mode de producció heterosexual»: és una invitació a discutir els espais comuns de lluita entre les minories de gènere i sexe, i la possibilitat de forjar aliances entre grups socials amb vista a una societat sense classes. En aquest context d´apogeu del moviment i del pensament feminista, l´autor ofereix una reflexió original i estimulant, movent-se entre teòriques queer com Judith Butler i Monique Wittig, i pensadors marxistes com Antonio Gramsci.