Autores i autors

Fundador en 1929, juntament amb Lucien Febvre, de l´Escola dels Annales, a partir de la revista «Annales dhistoire économique et sociale», va anar indubtablement un dels historiadors més importants del segle XX. Des de 1919 va ser professor d´Història Medieval a Estrasburg i, des de 1936, d´Història Econòmica en la Sorbona. Durant la Gran Guerra va ser oficial d´infanteria i va acabar el conflicte com a capità condecorat amb la Legió d´Honor. Durant la Segona Guerra Mundial, va participar en la Resistència francesa i, durant l´ocupació nazi de França, va ser capturat, torturat i afusellat per la Gestapo en 1944. Entre les seves obres més influents es troben: "La sociedad feudal", "Apología de la historia" o "El oficio del historiador", "Los reyes taumaturgos" i "La extraña derrota".

Llana Corujo neix a Lanzarote, en el municipi de Sant Bartolomé. Als divuit anys deixa l´illa i es forma com a il·lustradora a Madrid i França. En 2020 va formar part de l´antologia "Diarios del encierro", una recopilació de relats escrits durant el confinament. Un any després torna a Lanzarote on treballa com a dissenyadora en l´Estudio Gofio i crea una petita editorial de literatura escrita per dones, “La Carmensita”. En 2021 es publica el seu poemari "Ropavieja" i un any després, "Nueve dos ocho". La seva primera novel·la, "Han cantado bingo", és publicada en 2025 per l´editorial Reservoir Books.

Lavinia Braniste (Braila, Romania, 1983) va estudiar Literatura i Llengües Estrangeres en Cluj i Bucarest. Ha publicat els volums de relats "Cinco minutos al día" ("Cinci minute pe zi") i "Escapada"; més d´una desena de llibres de literatura infantil i tres novel·les. "Interior cero" (2016) va rebre el Premi Thoreau a la millor novel·la de l´any i ja ha estat traduïda a l´alemany i al polonès. Per part seva, "Sonia ridica mâna" ("Sonia levanta la mano") va ser guardonada amb el Premi Thoreau 2020 a la millor novel·la, el Premi de narrativa de la revista Ateneu 2020 i el Premi Sofia Nadejde de literatura femenina. La seva última novel·la és "Ma gasesti când vrei" ("Cuando quieras aquí estoy"). Braniste és una de les veus més representatives de la nova generació d´escriptors romanesos.

Merethe Lindstrøm (Bergen, 1963). Ha estat cantant en diversos grups de rock a Oslo i Berlín. Va debutar en la literatura en 1983 amb una col·lecció de contes i, des de llavors, ha publicat relats, novel·les i un llibre infantil. En 2008, va rebre el prestigiós Premi Dobloug per tota la seva obra literària. «Días en la historia del silencio» li va valer el Premi de Literatura del Consell Nòrdic i el Premi de la Crítica.

Marie Gouiric va néixer en Badia Blanca, en 1985. És llicenciada en Ensenyament de les Arts Audiovisuals. Va publicar els llibres de poesia "Este amor tan Grande" (Mansalva, 2021), "Un método del mundo" (Blatt&Ríos, 2016), "Botafogo" (Eloísa Cartonera, 2014) i "Tramontina" (Vox, 2012); i les plaquetes "Decime qué se siente, se siente hermoso" i "Pensaba que había un paisaje" (Beleza y Felicidad, 2014). Va participar de l´antologia "30.30" (Editorial Municipal de Rosario, 2013) i ha col·laborat en diferents revistes virtuals i impreses. "De dónde viene la costumbre" (Random House, 2019), la seva primera novel·la, va ser esment especial del jurat del Premi Sara Gallardo 2021 i finalista del Premi Filba-Fundación Medifé. Actualment viu a Buenos Aires, integra el col·lectiu Serigrafistas Queer, coordina tallers d´escriptura i és docent en escoles públiques de la ciutat.

Gian Marco Griffi va néixer a Montemagno (el Piemont) l’any 1976. Abans de "Ferrovie del Messico" (2022), va publicar "Più segreti degli angeli sono i suicidi" (2017) i "Inciampi" (2019). El llibre "Ferrocarrils de Mèxic" guanya diversos premis menors: el Mastercard, llibre de l’any segons Fahrenheit (programa de llibres de la RAI), el Ciutat de Leonforte, l’Augusto Monti, el Premi Zeno, i el Mario La Cava. És candidat al premi Strega, el més important d’Itàlia.

H. P. Lovecraft (1890-1937), creador de mons imaginaris i d´inoblidables relats de «horror còsmic», és un dels autors de referència de la literatura fantàstica, sent un dels grans renovadors d´aquest gènere al segle XX.

Edith Wharton (1862-1937) va néixer a Nova York, en el si d´una família adinerada i distingida, i és considerada una de les més grans escriptores estatunidenques. "La edad de la inocencia" va ser portada a la pantalla per Martin Scorsese en 1993, protagonitzada per Daniel Day-Lewis, Michelle Pfeiffer i Winona Ryder. Altres obres de l´autora en Alianza Editorial: "Estío", "Ethan Frome" i "Las hermanas Bunner".

Omar El Akkad és periodista i novel·lista. Va néixer a Egipte i va créixer a Qatar. Es va traslladar al Canadà en travessar el llindar de la seva adolescència i viu ara als Estats Units. Ha estat guardonat en dues ocasions amb el Premio de los Libreros del Noroeste del Pacífico i el Premio del Libro de Oregón. La seva primera novel·la, American War (2017), va ser distingida per la BBC com una de les cent novel·les que han donat forma al nostre món. La segona, What Strange Paradise (2022), va guanyar el premi Giller. Les seves obres de ficció s´han traduït a tretze idiomes.

Jacobo Rivero (Madrid, 1974) és periodista i escriptor. Ha publicat a mitjans de comunicació com El País, El Salto o la revista Más Jazz Magazine, i ha realitzat diferents tasques de comunicació en premsa, ràdio, cinema i televisió. Entre 2015 i 2019 va treballar per l´Ajuntament de Madrid, des d´on va impulsar i coordinar la creació d´una emisora municipal M21 i la direcció de la revista cultural il·lustrada M21 Magazine, així com la celebració per primera vegada a Espanya del International Jazz Day, que promou l´Unesco.

Adriana Murad Konings (Madrid, 1997) és doctora en Literatura per la Universitat de York. Es va graduar en Literatura General i Comparada per la Universitat Complutense de Madrid, va cursar un màster en Estudis Literaris en Goldsmiths i un altre en Narrativa a l´Escola d´Escriptors. Ha estat una de les traductores de la poesia reunida d´Hilda Doolittle i es dedica a impartir tallers d´escriptura creativa i a coordinar clubs de lectura en biblioteques públiques. Com a escriptora, va debutar amb Los días leves (Binomi, 2023), novel·la que va resultar finalista tant del Premi Herralde de Novel·la (2020) com del Premi Nadal (2023). La seva segona novel·la, Los idólatras y todos los que aman, va formar part també de la selecció final del Premi Herralde de Novel·la en 2023.

Marcos Giralt Torrente (Madrid, 1968) va debutar en 1995 amb la col·lecció de contes Entiéndame, a la qual van seguir, entre altres llibres, les novel·les París (Premi Herralde de Novel·la) i Los seres felices. En 2010 va publicar la novel·la autobiogràfica Tiempo de vida (Premi Nacional de Narrativa i Premi Strega Europeu), un dels llibres més influents dels últims anys, referència de molts del mateix gènere: «Superb» (Javier Cercas); «Un text guaridor» (Rosa Montero); «Un dels testimoniatges autobiogràfics més bells i commovedors sobre la relació paternofilial» (Fernando Aramburu); «Sens dubte, el llibre que més m´ha commogut en molt de temps» (Ignacio Martínez de Pisón); «Un llibre perfecte i imprescindible» (Rodrigo Fresán). Ha publicat dues col·leccions de relats més: Mudar de piel: «Un llibre que ensenya a viure» (Elena Poniatowska); «La prosa límpida i bella d´aquests relats és una espècie d´encantament que es llisca sobre vincles teixits amb fils fràgils, teles d´aranya que pengen sobre vertiginoses solituds» (Mariana Enriquez); «Aquest perillós artefacte literari està escrit amb una prosa precisa i de gran qualitat» (Carlos Zanón, El País); «Un llibre d´una textura de seda que mostra els molts trencats de la tela de totes les vides amb elegància i sense escarafalls» (Antonio Iturbe, Mercuri); «Sense artificis, Mudar de piel es llegeix a cop de subtilesa, en una narració descarnada, i d´una absoluta realitat revelada» (Pedro M. Domene, Heraldo de Aragón) i, El final del amor: «Giralt Torrente demostra la seva perícia, el seu sentit del control narratiu, el seu maneig del tempo... Fondària i lucidesa compositiva» (J. Ernesto Ayala-Dip, El País). La seva última obra, publicada en 2023, és Algún día seré recuerdo: «Giralt Torrente és un dels escriptors més elegants d´aquest país» (Ray Loriga, El País).

Rodrigo Cortés va voler ser pintor, escriptor i músic; avui ho fa tot alhora en dedicar-se al cinema. Ha treballat amb actors de la talla de Robert de Niro, Sigourney Weaver, Cillian Murphy, Ryan Reynolds o Uma Thurman. Com a escriptor, publica a la fi de 2013 A las 3 son las 2, col·lecció d´antiaforismes, deliris i bombes de mà, i, un any més tard, Sí importa el modo en que un hombre se hunde, la seva primera novel·la. En 2016 apareix el seu nou llibre de breverías, Dormir es de patos, i en 2021 publica Los años extraordinarios, la seva segona novel·la. Signatura per al diari ABC la secció Verbolario, diccionari satíric que inspira el seu cinquè llibre, d´igual títol,i escriu de manera habitual en la seva tercera pàgina. En 2024 publica Cuentos telúricos, la seva primera antologia de contes i el seu sisè llibre. Parla de cinema, literatura i música en Aquí hay dragones y Todopoderosos, els dos pòdcasts més escoltats del moment.

Dolores Rodó (Donostia-Sant Sebastià, 1969) és l´autora de la «Trilogía del Baztán», el fenomen literari en castellà més important dels últims anys, que va inaugurar un gènere propi, el mystic noir: El guardián invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta; adaptades al cinema amb gran èxit entre 2017 i 2020, i actualment disponibles en Netflix. A la trilogia li va seguir Todo esto te daré (2016), un dels premis Planeta més venuts, i adaptat com a sèrie de la televisió pública francesa amb gran acolliment. En 2019 va tornar a l´univers del Baztán amb La cara norte del corazón, que està en desenvolupament com a sèrie televisiva a Hollywood: una fita de la ficció espanyola contemporània. En 2021 es va reeditar Los privilegios del ángel, la seva primera novel·la. Amb Esperando al diluvio (2022) va entusiasmar de nou a lectors i crítica, a més de motivar una nova adaptació audiovisual. Avui són ja 38 els idiomes als quals s´han traduït les seves obres, que compten amb milions de lectors a tot el món.

Caitlin Moran (Brighton, el Regne Unit, 1975) va rebre en 2010 el Premi de la Premsa Britànica a millor columnista de l´any i en 2011 el premi a millor crític i entrevistador. En Anagrama ha publicat Cómo ser mujer (un dels majors i més fulminants èxits en llengua anglesa dels últims temps, llibre de l´any en els Galaxy National Book Awards i els British Book Awards i guanyador d´un Irish Book Award): «El feminisme de Moran, imprescindible en la societat actual, no és insignificant ni cristal·litza en l´ús d´un llenguatge políticament correcte. Fica el dit en l´ull als lectors. Al mateix temps, provoca riallades en contradir alguns dels llocs comuns del feminisme sense deixar de ser feminista» (Marta Sanz, El Confidencial); «Una guia de neofeminismo punk» (Gabriela Wiener, La República), i les novel·les Cómo se hace una chica: «Caitlin Moran ataca de nou amb el seu punk i divertida novel·la. Tots som una noia rellenita amb ganes de trepitjar culs. Moran ens dona la força» (Lluna Miguel, Playground); «Si poguessin sintetitzar-la seria una amfetamina. Moran dispara bromes i frases hilarants a ritme de chachachá accelerat» (Lucía Lijtmaer, eldiario.es); Cómo ser famosa: «Amb la mateixa intel·ligència humorística paranormal de sempre, analitza el miratge de la fama» (Miqui Otero, El Periódico); «Descarada, procaç, disbauxada i molt divertida» (Eva Cosculluela, ABC), i Más que una mujer, continuació de Cómo ser una mujer, en el qual ens explica com ser cuarentona i no morir en l´intent: «L´humor i la sorna habituals en l´escriptura de Moran emmudeixen per a donar pas a la confusió i a la por en un relat que desarma per la seva honestedat (Lucía Selas, Jot Down). El seu llibre més recent és ¿Y los hombres qué?: «Un llibre de lectura obligada. Reflexiva, divertida i tan enginyosa com sempre, la veterana periodista Caitlin Moran explora amb mestratge la masculinitat moderna» (Aisha Nozari, Metre).

Va néixer a Sacramento, Califòrnia, en 1979, i va passar la seva infància i la seva joventut entre el Japó i els Estats Units. És professora d´escriptura creativa en la Universitat de Nova York. La seva obra ha estat traduïda a més de vint llengües. Entre les seves obres destaquen En el bosque (Sexto Piso, 2013), Una separación (Literatura Random House, 2018) i Intimidades (Sexto Piso, 2023), triada per The New York Times com un dels cinc millors llibres de ficció de 2021 i finalista dels premis National Book Award, PEN/Faulkner Award i Joyce Carol Oates Prize. Audición és la seva última novel·la.

Nazareth Castellanos és mare, neurobiòloga i especialista en neurociència. Directora d´investigació del laboratori Nirakara–Lab i de la càtedra Mindfulness i ciències cognitives de la Universidad Complutense de Madrid, estudia la capacidad del cervell des d´una perspectiva global, como una part del cos. El seu llibre El espejo del cerebro s´ha reeditat fins a quatre cops i té més de 37.000 seguidors a Instagram.

Carme Pinós Desplat es va graduar en Arquitectura, Urbanisme i Arquitectura del Paisatge en la ETSAB al 1979. Des de 1982 fins a 1991 va compartir estudi amb Enric Miralles amb el qual va aconseguir reconeixement internacional amb projectes com el Cementiri d´Igualada o les instal·lacions Olímpiques per a Tir amb Arc a Barcelona. Al 1991 va establir el seu propi estudi d´arquitectura abordant un ampli rang de projectes que van des de reformes urbanes i obra pública fins al disseny de mobiliari. La seva actitud arriscada i de recerca constant li ha valgut el reconeixement en el món portant el nom de l´arquitectura catalana a Europa i el continent americà. Per la seva ja extensa obra, ha rebut nombrosos premis i esments entre els quals cal destacar el recent Premi Oris 2023, la Medalla d´Or de l´Arquitectura 2022, el premi Arnold W. Brunner 2022 o el Premi Nacional d´Arquitectura 2021 màxim reconeixement que atorga als arquitectes el Govern d´Espanya.

Javier Gallego és periodista, escriptor i músic. Des de 2009, dirigeix el programa Carne Cruda, guardonat amb el Premi Ondas en 2012. Té una productora d´àudio amb la qual ha signat els pòdcasts Prestige: cuando el mar se quedó mudo, 15M Dormíamos, despertamos o El viaje de Chillida, entre altres. Per les seves ficcions en radi va rebre sengles esments especials en el Premi Itàlia 2002 i en la Biennal de Mèxic 2004. Ha treballat en RNE, TVE, SER, M80 i com a guionista de Caiga Quien Caiga. En l´actualitat, escriu en Eldiario.es i col·labora en Cuatro. És autor del llibre d´articles Lo llevamos crudo (2012, Léeme), els poemaris Abolición de la pena de muerte (Arrebato, 2013) i El grito en el cielo (Arrebato, 2016), i la novel·la La caída del imperio ((2024, Random House). Ha publicat cinc discos com a bateria de jazz i rock.

Juan Gallego és pintor i dibuixant. Es va doctorar en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid i imparteix classes com a Professor Titular de Pintura i Il·lustració en la URJC. Ha exposat el seu treball en galeries nacionals i internacionals i en fires com a ARC (Madrid), ARTEXPO (Barcelona), KIAF (Seül) o ARTBO (Bogotà). Com a il·lustrador, va realitzar vinyetes d´humor gràfic durant dos anys per al programa Carne Cruda, col·labora amb la fundació de periodisme sobre migracions i drets humans, Por Causa, i ha publicat una sèrie d´historietes curtes de caràcter social.