Autores i autors

Nascut a Ghana en 1952, William Boyd va passar gran part de la seva infància en l´oest d´Àfrica. És autor de catorze novel·les, entre les quals destaquen Un bon home a Àfrica, Com a neu al sol, Barres i estrelles, Les noves confessions, Platja de Brazzaville, La tarda blava, Armadillo, Les aventures d´un home qualsevol, Sense respir i Només, protagonitzada per James Bond (totes elles publicades per Alfaguara). També ha escrit llibres de relats, un assaig, una biografia, i guions per a cinema i televisió. Ha estat guardonat, entre altres, amb els premis Whitbread First Novell; Somerset Maugham; John Llewellyn Rhys; James Tait Black Memorial; Jean Monnet; Costa Novel of the Year, i el Yorkshire Post Novell of the Year. És membre de la Reial Societat de Literatura britànica i Oficial de l´Ordre de les Arts i les Lletres francesa. En 2005 va ser nomenat Cavaller de l´Imperi Britànic. Avui dia divideix el seu temps entre el sud-oest de França i el barri londinenc de Chelsea.

Cristina Sánchez-Andrade (Santiago de Compostel·la, 1968) és escriptora, crítica literària, traductora i coordinadora de diversos tallers de narrativa. Llicenciada en Ciències de la Informació i en Dret, és autora de les novel·les Les sargantanes fan olor d´herba (1999), Bous i roses dormien (2001), Ja no trepitja la terra el teu rei (Anagrama, Premi Sor Juana Inés de la Creu 2004), Ales (2005), Coco (2007), Els escarpins de Kristina de Noruega (finalista del Premi Espartac de Novel·la Històrica 2011) i El llibre de Julieta (2011). La seva obra ha estat traduïda a l´anglès, portuguès, italià, polonès i rus, i d´ella els crítics espanyols han opinat: «Una escriptura que treballa amb els sentits, una llegenda arran de terra, salvatge i feroç... una cosa radicalment nova en la literatura en castellà, original i insòlita» (Manuel Rivas); «Memoritzin aquest nom: Cristina Sánchez-Andrade. És, sense més, una de les veus femenines més poderoses que ha donat la literatura espanyola» (Nuria Martínez Deaño, La Razón); «En el cas de Cristina Sánchez-Andrade pot parlar-se, per descomptat, d´una escriptora amb un món propi i insòlit i un estil que sorprèn» (Luis García Jambrina, ABC).

Fernanda Trías (l´Uruguai, 1976) és escriptora, traductora i professora de creació literària. És autora de les novel·les Quadern per a un sol ull, El terrat i La ciutat invencible, i del llibre de contes No somiaràs flors. Els seus llibres s´han publicat a Bolívia, Xile, Colòmbia, Espanya, França, Mèxic i l´Uruguai, i pròximament també a Grècia, Anglaterra i els Estats Units. Ha integrat nombroses antologies de nova narrativa llatinoamericana i els seus relats s´han traduït a l´alemany, l´anglès, l´italià, l´hebreu, el francès i el portuguès. Va obtenir la beca Unesco-Aschberg (França 2004), el Premi Fundació BankBoston a la Cultura Nacional (l´Uruguai 2016) i el premi SEGIB-Ena palatal-Casa de Velázquez. La seva última novel·la, Greixum Rosa (2021) ha estat guardonada amb el prestigiós premio Sor Juana Inés de la Creu atorgat per la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, el Premi Bartolomé Hidalgo i el Premi Nacional de Literatura de l´Uruguai. Actualment viu a Bogotà i és l´escriptora en residència de la Universitat dels Andes.

Marina Sáez va néixer a Barcelona. Cada cap de setmana despertava als seus pares amb tota classe de dibuixos. Anys després, la cosa continua més o menys igual. Li agrada dibuixar bigotis de gat i sortir-se de la ratlla. I encara que ho ordeni tot per colors, sempre li dona molta mandra treure punta als llapis. Actualment combina la seva professió d´il·lustradora amb la docència. Ha exposat la seva obra a Barcelona, Atenes, Chicago i Berlín.

Gertrude Barrows (Mineápolis, 1884 - San Francisco,1948). Nascuda en el si d´una família culta, la seva vida sempre va estar marcada per una llarga successió de tràgics esdeveniments. La mort del seu pare i germans l´obliguen, amb tot just disset anys, a abandonar els seus estudis. Això no impedeix que la seva passió per la literatura la porti a escriure la seva primera història mentre treballa en les oficines d´uns grans magatzems. El feliç naixement de la seva filla en 1910 ve acompanyat d´una nova sèrie de desgràcies: la mort del seu marit mesos després i la posterior malaltia de la seva mare. Entre 1917 i 1923 veu publicades en revistes pulp com Argosy o Weird Tales una dotzena de relats i novel·les curtes signades sota el pseudònim de Francis Stevens. Aquest corpus, encara que breu, és tan contundent que la converteixen en l´autora de culte que avui coneixem. Després de la mort de la seva mare en 1920 deixa a la seva filla a cura d´uns amics i marxa a treballar a la Costa Oest: no hi ha constància que tornés a escriure mai.

És un dels noms més importants de la fotografia espanyola contemporània. Nascut en 1922, fill i pare de fotògrafs, el seu treball dels anys quaranta, cinquanta i seixanta va representar la irrupció de la nova fotografia de carrer a Espanya, per a llavors un país aïllat. El conjunt de la seva obra és un magnífic retrat del segle XX, que es pot relacionar amb el que feien, a l´altre costat dels Pirineus, Robert Doisneau o Henri Cartier-Bresson. Viatger incansable, va recórrer Espanya durant mig segle i va retratar els vertiginosos canvis que es produïen en els camps i les ciutats. Peça vital de la bohèmia barcelonina, la seva cambra va captar instants crucials de la creació i el costat humà d´artistes com Joan Miró i Salvador Dalí. Fotògraf i documentalista, va produir un testimoniatge únic que va atresorar gelosament en un arxiu amb més de 200.000 negatius. Va guanyar el Premi Nacional d´Arts Plàstiques en 1983, sent el primer fotògraf que va obtenir aquest reconeixement.

Sébastien Mourrain va néixer en Aubervilliers en 1976. Va estudiar a Lió, en una escola d´art gràfic: l´escola Emile Cohl on es va graduar en 2000. A partir de llavors va començar el seu treball en el món de la il·lustració. Treballa realitzant llibres per a nens i també per als adults. Actualment viu a Lió i és part del Taller Le Bocal.

Michel Krielaars és escriptor i periodista especialitzat a Europa de l´Est i l´ex Unió Soviètica. Actualment escriu per al diari holandès NRC. Va estudiar història i rus en la Universitat d´Amsterdam i va ser corresponsal a Rússia entre 2007 i 2012. Krielaars ha escrit novel·les, col·leccions de relats i diversos llibres sobre Rússia, entre ells Through Chekov’s Glasses i Travels through Russia, que va guanyar el premi Bob donin Uyl. Viu a Amsterdam.

Miranda July va néixer en Berkeley, Califòrnia, en 1974, i actualment viu a Los Angeles. És cineasta, actriu, performer, escriptora i artista multidisciplinari. La seva obra s´ha presentat en llocs com The Kitchen, el museu Guggenheim o el MoMA, i en dos biennals del Whitney. Va escriure, va dirigir i va protagonitzar el seu primer llargmetratge, Tu, jo i tots els altres (2005), que va rebre un premi especial del jurat en Sundance i la Caméra d´Or en el Festival de Cannes. El futur (2011), la seva segona pel·lícula, va optar a l´Os d´Or del Festival de Berlín i va ser seleccionada entre les millors pel·lícules de l´any per The New Yorker. Ningú és més d´aquí que tu va ser el seu primer llibre de relats, publicat en vint-i-set països i guardonat amb el Frank O´Connor International Award 2007. El seu llibre de no ficció Et tria (2012) va ser un dels millors llibres de l´any segons Amazon, i Oprah Magazine el va destacar com a lectura imprescindible d´aquest any. El primer home dolent (Literatura Random House, 2015) va ser la seva primera novel·la i es va publicar en més de vint països.

Matthew Cordell és autor i il·lustrador de diversos reeixits àlbums il·lustrats com ´Hello, Neighbor!: The Kind and Caring World of Mister Rogers´, i ´Wolf in the Snow´, que va obtenir la medalla Caldecott en 2018. Com a il·lustrador ha treballat al costat d´autors de renom com Gail Carson Levine, Philip C. Stead, i Rebecca Kai Dotlich. Matthew viu amb la seva dona, la també autora Julie Halpern, i els seus dos fills a Chicago.

Elisabet Agea va néixer a Barcelona en 1978. Va estudiar Enginyeria Industrial (UPC) i té un màster en Finances (ESADE). Actualment treballa en SEAT & CUPRA i des de fa uns anys imparteix classes d´Economia Ambiental en la UPC. Des de molt petita ha col·laborat amb centres socials i veïnals. Encara avui continua organitzant jocs educatius de tota mena per a nens i nenes del seu entorn. Col·labora amb iniciatives STEAM intentant crear referents femenins per a les noves generacions. Sempre li ha agradat escriure. Amb la col·lecció Noies STEAM ha aconseguit unir dues de les seves passions: l´educació i l´escriptura.

Va néixer a Buenos Aires, en 1973. És escriptor i va estudiar, entre altres coses, periodisme i literatura. Va treballar com a llibreter i corrector. En l´àmbit de la literatura infantil va començar escrivint versions i adaptacions de contes clàssics, mites i llegendes. Va publicar molts relats, novel·les i llibres il·lustrats. En Norma, a més, ha publicat Hugo Besugo i el misteri del gos salsitxa (Torre Roja); Martín Miguel de Güemes. Focs del nord (Torre Azul) i, en la col·lecció GOLU, Mites grecs d´amor i aventura i Éssers que fan tremolar.

Pietro Spirito (Caserta, Itàlia, 1961), escriptor i periodista, viu i treballa a Trieste. Autor de novel·les, contes, assajos, reportatges, textos teatrals, pel·lícules i documentals, col·labora amb la Rai i amb alguns periòdics i revistes científiques com «La Rivista della Natura». És soci i col·laborador de la Historical Diving Society-Itàlia, i de la Associazione Italiana Operatori Scientifi ci Subacquei (Aioss). Entre els seus llibres destaquen «Le indemoniate di Verzegnis» (2000, Premi Chianti), «Speravamo di più» (2003, Finalista del Premi Strega; Premi Trieste Artecultura; Premi Feu de Maida), «Un corpo sul fons» (2007, Premi Scritture di frontiera), «L’antenato sotto il mare» (2010), «Il suo nome quel giorno» (2018) i «Gent di Trieste» (2018). Diversos dels seus contes han estat traduïts al francès, croat, hongarès i català.

Toby Wilkinson va estudiar egiptologia en Downing College, Universitat de Cambridge, es va graduar amb honors de primera classe i va guanyar el premi Thomas Mulvey de la universitat. Va rebre el seu Doctorat en Filosofia (PhD) en Egiptologia del Christ´s College de la Universitat de Cambridge en 1994 amb una tesi doctoral titulada «Egipte en Transició: Cronologia Predinàstica-Dinàstica Primerenca i els Efectes de la Formació de l´Estat». Els seus nomenaments acadèmics van incloure la beca de recerca Lady Wallis Budge en egiptologia en Christ´s College, Universitat de Cambridge (1993-1997) i una beca de recerca especial Leverhulme Trust en la Universitat de Durham (1997-1999). Actualment, és membre del Clare College de la Universitat de Cambridge. És autor de tretze llibres que han estat traduïts a dotze idiomes. Les seves obres inclouen «The Rise and Fall of Ancient Egypt» (2010) que va guanyar el Premi Hessell-Tiltman, atorgat a la millor obra de no ficció històrica «A World Beneath the Sands: Adventurers and Archaeologists in the Golden Age of Egyptology» (2020) i «Tutankhamun Trumpet: The Story of Ancient Egypt in 100 Objects» (2022). És membre de la Society of Antiquaries of London (FSA) i de la Royal Historical Society (FRHistS).

Paulina Flores va néixer a Santiago de Xile en 1988 i és llicenciada en Literatura Hispànica. El seu primer llibre, Quina vergonya, va guanyar el Premi Roberto Bolaño, el Premi del Cercle de Crítics d´Art a la Millor Escriptora Novella i Premi Municipal de Literatura de Santiago. Va ser seleccionat com un dels deu millors llibres de 2016 pel diari El País, i ha estat traduït a vuit idiomes, inclosos l´anglès i el japonès. En 2021 va ser seleccionada per Granta com un dels 25 millors narradors en espanyol menors de 35 anys. Illa Decepció és la seva primera novel·la.

Mar García Puig (Barcelona, 1977) és llicenciada en Filologia Anglesa i té un màster en Lingüística. És autora del llibre La història dels vertebrats (Random House, 2023), guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Vanity Fair a autora revelació i el Premi No llegiu. Publicat també en català (La Magrana, 2023), serà traduït al francès, anglès i portuguès i adaptat al cinema pròximament. Editora i traductora de professió, ha col·laborat en mitjans com El País, La Vanguardia, El Periódico, El Diari o Público, i té una secció en el programa de Catalunya Ràdio "Els donis i els dies". Imparteix tallers i xerrades sobre la relació entre literatura i salut mental.

Vicent Molins és director de Agència Districte, agència d´espais i marques inspirats en els contextos urbans. Geògraf de formació. Escriu habitualment sobre ciutat en mitjans com El Confidencial i València Plaza. Autor d´assajos com a Club a la Fugida (Barlin, 2022) o València, el relat d’una ciutat (Drassana, 2023).

Lluís Calvo és un escriptor i crític literari molt prolífic. Les seves obres són considerades imprescindibles de l´assaig i la poesia catalana contemporània. En l´àmbit de l´assaig, destaquen entre les seves últimes publicacions Els Llegats (Arcàdia, 2021), El dilema de l’amor (Angle Editorial, 2023) i El segrest de la política (Quaderns Anagrama, 2024), un al·legat en favor de la democràcia. D´altra banda, en la poesia de Lluís Calvo trobem, entre altres, dos eixos principals: la reflexió sobre el llenguatge i la naturalesa. Les seves últimes obres poètiques són Centaures i rossinyols (Edicions del Buc, 2023) i Cor pirinenc. El poema de Fontalba i Gotanegra (Lleonard Muntaner, 2022), un llibre que el «Quadern» d´El País va destacar entre les cinquanta millors obres en català dels últims cinquanta anys. Entre els premis que ha rebut, destaquen el premi de reconeixement a la trajectòria literària Cadaqués a Quima Jaume, els Jocs Florals de Barcelona i el premi de la crítica Serra d’Or.

Carlos Ferráez és escriptor i cineasta mexicà, magistrat en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. La seva primera novel·la, El centpeus bicèfal, va ser publicada a Mèxic el 2019 i a Colòmbia el 2022. Els seus curtmetratges i col·laboracions cinematogràfiques han rebut múltiples premis nacionals i internacionals. Un d´ells, el curtmetratge El cursor intermitent, va ser guanyador del Concurs Estatal de la Joventut i va ser part de la Selecció oficial Internacional de Cinema d´Acapulco i de la secció de Cinema Universitari del Festival de Cannes.

Joan-Carles Mèlic és doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. Exerceix actualment com a professor titular de Filosofia de l’Educació a la mateixa Universitat. El seu pensament gira entorn el concepte de filosofia de la finitud i l’ètica de la compassió, i per aquesta raó va estudiar a fons autors com Primo Levi, Elie Wiesel i Jorge Semprún. Ha publicat diversos llibres, entre ells Ética de la compasión (Herder, 2010); Lógica de la crueldad (Herder 2014); La sabiduría de lo incierto (Tusquets editores 2019) i La fragilidad del mundo (Tusquets editores 2021).