Autores i autors

Miguel de Unamuno (Bilbao, 1864-Salamanca, 1936) va ser la personalitat més influent de la Generació del 98. Al llarg de la seva dilatada existència, Unamuno va conrear tots els gèneres literaris: llibres d´assajos (Entorn del casticisme, Vida del Quixot i Sancho, Del sentiment tràgic de la vida, entre altres), obres teatrals (Fedra i L´altre, etc.), poesia (Poesies, Cançoner, El Crist de Velázquez, etc.), novel·les i contes (Sant Manuel Bueno, Màrtir, Boira, La tia Tula, Amor i Pedagogia, etc.). Les seves preocupacions recurrents van ser la història i l´essència d´Espanya; la figura del Quixot com a símbol de la raça i de l´ésser humà obstinat a no plegar-se davant la societat; l´existència de Déu i les incògnites del més enllà.

Haruki Murakami (Kyoto, 1949) és l’escriptor més aclamat i llegit de la literatura japonesa actual. Traduït a cinquanta llengües, amb les seves novel·les ha guanyat premis prestigiosos com ara el Noma, el Tanizaki, el Yomiuri, el Franz Kafka, el Jerusalem Prize o el Hans Christian Andersen. L’any 2011 va ser reconegut amb el Premi Internacional Catalunya, i el 2023, amb el Premi Princesa d´Astúries de les Lletres. Editorial Empúries ha publicat pràcticament tota l’obra de l’autor, en què destaquen les celebrades Tòquio Blues i Kafka a la platja, la monumental trilogia 1Q84 i els dos volums de La mort del comanador, i reculls de contes com El salze cec i la dona adormida, Homes sense dones i Primera persona del singular. En el camp de la no-ficció, Empúries ha publicat les seves reflexions sobre l’esport, l’escriptura, la música i la vida a De què parlo quan parlo de córrer, Underground, De què parlo quan parlo d’escriure i Quan la música ho és tot. www.harukimurakami.com

Isaac Asimov (1920-1992 ), va ser un prolífic escriptor i divulgador científic rus. Juntament amb els seus pares (jueus ortodoxos) i la seva germana petita, Manya, va emigrar, el 1923, als Estats Units, i va obtenir la nacionalitat estatunidenca el 1928, on desenvoluparia la seva trajectòria vital així com la totalitat de la seva producció literària. Autor de més de 500 textos sobre diversos temes: crítica literària, divulgació científica, psicologia, química, bioquímica, matemàtiques, història, humor o poesia així com de 90.000 cartes i postals, el camp en què va ser més popular, però, va ser això de la ciència-ficció. En aquest camp cal destacar les seves dues obres més conegudes, la Saga de La Fundació o Cicle de Tràntor i les seves històries sobre robots que, de fet, va acabar combinant. En el marc de les seves obres sobre robots, Asimov va ser, per exemple, el creador de les tres lleis de la robòtica. Respecte a la resta de la seva producció literària, va destacar en les obres de caràcter divulgatiu (sobretot ciència i història), si bé la quantitat de temes que va tractar és tan variada que les seves obres estan classificades en 9 de les 10 categories del sistema de classificació decimal Dewey (el sistema de classificació per matèries usat a les biblioteques per a encasellar tot el coneixement humà).

Autor del celebérrimo conte «El Horla», Guy de Maupassant (1850-1893) és un dels autors francesos més brillants del segle xix. Entre 1870 i 1880 va treballar com a escrivent en diversos ministeris. Després, orientat per Flaubert, es va dedicar enterament a la literatura. Entre les seves novel·les més destacades cal citar, a més de Bel Ami, Una vida, Mont-Oriol i Fort com la mort.

Henri Beyle, Stendhal (Grenoble, 1783 - París, 1842), va ser un dels escriptors francesos més influents del segle XIX. Va abandonar la seva casa natal als setze anys i poc després es va allistar en l´exèrcit de Napoleó, amb el qual va recórrer Alemanya, Àustria i Rússia. La seva activitat literària més influent va començar després de la caiguda de l´imperi napoleònic: en 1830 va publicar Rojo i negre, i en 1839 La Cartoixa de Parma. Entre les seves obres també destaquen els seus escrits autobiogràfics, Vida d´Henry Brulard i Records d´egotisme. Després de ser cònsol a Trieste i Civitavecchia, en 1841 va tornar a París, on va morir un any més tard.

Pablo Neruda, nascut i mort a Xile ha estat sens dubte una de les veus més altes de la poesia mundial del nostre temps. Des del combat directe o des de  la persecució i l´exili valerosament escomesos, la trajectòria del poeta, que en 1971 va obtenir el Premi Nobel, configura, alhora que la evoluciónde un intel·lectual militant, una de les principals aventures expressives de la lírica en llengua castellana, sustentada en un poder verbal inigualable, que de la indiscriminada immersió en el món de les forces tel·lúriques originàries es va expandir a la fusió amb l´àmbit natal americà i va saber cantar l´instant amorós que conté el cosmos, el temps fosc de l´opressió i el temps encès de la lluita. Una mirada que abasta alhora la vastedad dels éssers i l´abisme interior del llenguatge: poeta total, Neruda pertany ja a la tradició més viva de la nostra major poesia.

Fernando Savater va néixer a Sant Sebastià en 1947 i va estudiar Filosofia en la Universitat Complutense de Madrid. Professor de la Universitat Autònoma de Madrid, va ser apartat de la docència en 1971 per raons polítiques, i posteriorment va reprendre l´activitat en la UNED. Des de 1984 va ser catedràtic d´Ètica en la Universitat del País Basc, i fins a la seva jubilació va estar a càrrec de la càtedra de Filosofia i Literatura en la Universitat Complutense de Madrid. Ha publicat assajos de filosofia i literatura, novel·les i peces teatrals. Entre la seva nombrosa obra, traduïda a més de vint llengües, podem esmentar Ètica per a Amador, Política per a Amador, Les preguntes de la vida i La vida eterna, i les seves novel·les La germanor de la bona sort (Premi Planeta) i Els convidats de la princessa (Premi Primavera).És doctor honoris causa per diverses universitats hispanoamericanes i europees. Està en possessió de l´Orde del Mèrit Constitucional.

Voltaire és un dels pensadors més significatius de la Il·lustració francesa del s. XVIII i reconegut Enciclopedista. Els seus escrits són de gènere i estil molt divers (tractats, novel·les, teatre, epistolari...) i advoquen per la tolerància, el lliurepensament i l´humanisme. En qüestions teològiques va ser partidari del deisme. Es va enfrontar oberta i reiteradament contra els dogmes i poders de l´Església. La catàstrofe del Terratrèmol de Lisboa (1755) el va afectar profundament, i arran d´ella va escriure una de les seves obres més importants, ´el Càndid´, on discuteix i ridiculitza l´optimisme de Leibniz que sosté que vivim en el millor dels mons possibles.

(Dublín, 1822 - Zuric, 1941) és un dels escriptors més influents del segle XX i la seva novel·la "Ulisses" (1922) és considerada com una de les grans obres mestres de la literatura universal. Destacat representant del que s´ha donat a denominar el «modernisme anglosaxó», encapçala una generació d´avantguardistes entre la qual apareixen autors com Wallace Stevens, Ezra Pound, Virginia Woolf i T. S. Eliot. Jorge Luis Borges ho va comparar amb Shakespeare i Thomas Browne, i l´"Enciclopèdia Britànica" assegura que la seva influència és tan poderosa i atreu a tants autors que molts llegeixen a Joyce sense necessitat d´obrir les pàgines dels seus llibres. Entre la seva obra sobresurten "Dublineses" (1914), "Retrat de l´artista adolescent" (1916) i "Finnegans Wake" (1939).

John le Carré va néixer el 1931. Va estudiar a les universitats de Berna i Oxford i va ensenyar a Eton. Durant la guerra freda va treballar un breu període als serveis d’Intel·ligència britànics. Els últims cinquanta anys va viure de l’escriptura. Vivia a cavall de Londres i Cornualla. Va morir el desembre del 2020. El 1961 va iniciar el cicle de novel·les de l´agent Smiley amb Trucada per a un mort i que compta amb títols tan emblemàtics com Un crim de qualitat (1962), L’espia que tornava del fred (1963), El mirall dels espies (1965), El talp (1974), La gent de Smiley (1979) o El pelegrí secret, i que va cloure amb El llegat dels espies (2017). Edicions 62 també li ha publicat la novel·la Una veritat delicada (2013) i les memòries Volar en cercles (2016).

Pío Baroja (1872-1956) va néixer a Sant Sebastià i va viure, durant gran part de la seva vida, a Madrid, on va estudiar Medicina i es va doctorar amb una tesi sobre el dolor. Va exercir la professió de metge, però cap a 1900, després de regentar breument un forn familiar, decideix dedicar-se a la literatura. Al llarg de mig segle va escriure gairebé un centenar de novel·les, moltes agrupades en trilogies, assajos, memòries, teatre i un llibre de poesies. Integrant de l´anomenada Generació del 98, i membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola des de 1934, va preferir la solitud al contacte amb la societat literària. El seu estil narratiu, d´un realisme vigorós i poc dau a les subtileses, li va permetre caracteritzar amb un to pessimista i rotund les misèries de la societat de la seva època; hàbil narrador en les seves novel·les, compostes d´aventures, digressions i episodis entretinguts, destaca la quin la força de voluntat dels seus personatges més excel·lents.

Samuel Beckett (Dublín, 1906-1989) és un dels escriptors més grans del segle, com el testifiquen, entre altres obres, la famosa «trilogia» de novel·les "Molloy", "Malone mor" i "L´innomenable", i la peça teatral "Esperant a Godot". En 1961 va compartir amb Borges el Premi Internacional dels Editors, i en 1969 va ser guardonat amb el Premi Nobel.

Gabriel García Márquez (1927- 2014), nascut a Colòmbia, és una de les figures més importants i influents de la literatura universal. Guanyador del Premi Nobel de Literatura en 1982, va ser, a més de novel·lista, contista, assagista, crític cinematogràfic, autor de guions i, sobretot, un intel·lectual compromès amb els grans problemes del nostre temps, i en primer terme amb els quals afectaven la seva estimada Colòmbia i a Hispanoamèrica en general. Màxima figura de l´anomenat «realisme màgic», en el qual història i imaginació teixeixen el tapís d´una literatura viva, que respira per tots els seus porus, va anar en definitiva el faedor d´un dels mons narratius més densos de significat que ha donat la llengua espanyola en el segle XX. Entre les seves novel·les més importants figuren Cent anys de solitud, El coronel no té qui li escrigui, Relat d´un nàufrag, Crònica d´una mort anunciada, La mala hora, El general en el seu laberint, el llibre de relats Dotze contes pelegrins, L´amor en els temps del còlera i Diatriba d´amor contra un home assegut. L´any 2002 va publicar la primera part de la seva autobiografia, Viure per a explicar-la; en 2004 va tornar a la ficció amb Memòries de les meves putes tristes, i en 2012 els seus relats van ser recopilats en Tots els contes. A l´agost ens veiem (2024) és la seva novel·la inèdita.

Novel·lista i dramaturg del període romàntic, Alexandre Dumas és un dels escriptors francesos més llegits del món. Dumes va néixer en Villers-Cotterêts, Aisne, el 24 de juliol de 1802. Era fill d´un general i net d´un noble establert a Santo Domingo. Havia rebut una escassa educació formal, però mentre treballava per al duc d´Orleans, a París, llegia amb voracitat, sobretot històries d´aventures dels segles XVI i XVII, assistia a les representacions d´una companyia anglesa shakesperiana i va començar a escriure obres de teatre. Conegut abans de res per les seves novel·les històriques Els tres mosqueters (1844) i El comte de Montecristo (1844), Dumes va ser un escriptor molt prolífic, amb prop de 1.200 volums publicats sota el seu nom. Encara que moltes d´aquestes obres són fruit de col·laboracions o del treball d´altres escriptors als qui contractava, la majoria d´elles porten l´empremta inconfusible del seu geni personal i la seva inventiva. Els seus ingressos eren enormes, però a penes suficients per a sufragar el seu extravagant mode de vida en els últims anys. Quan va morir, el 5 de desembre de 1870, estava pràcticament en fallida. A més de novel·les històriques, l´obra de Dumes inclou les obres de teatre Antonio (1831), La torre de Nesle (1832), Catherine Howard (1834), Kean, o desordre i geni (1838) i L´alquimista (1839), així com nombroses dramatitzacions de la seva pròpia ficció. També va escriure memòries en les quals ofereix un viu retrat del seu temps. Al setembre de 2007, Editorial Planeta va publicar El cavaller Héctor de Sainte-Hermine, l´última gran novel·la de l´autor, inèdita i descoberta per Claude Schopp.

Hermann Hesse (1877-1962), novel·lista i poeta alemany, nacionalitzat suís. Premi Nobel de Literatura en 1946, és una figura de culte en el món occidental per la seva celebració del misticisme oriental i la cerca del propi jo, molt influenciat per la psicoanàlisi junguiano. Va abandonar aviat l´escola i va ser autodidacta a base de nombroses lectures. La desesperança i la desil·lusió que li van produir la Primera Guerra Mundial i una sèrie de tragèdies domèstiques, i els seus intents per trobar solucions, es van convertir en l´assumpte de la seva posterior obra novel·lística. Els seus escrits es van anar enfocant cap a la cerca espiritual de nous objectius i valors que substituïssin als tradicionals, que ja no eren vàlids. És autor de diverses novel·les com Peter Camenzind (1904), Sota les rodes (1906), Demian (1919), Viatge a l´est (1932), Siddhartha (1922), El llop estepari (1927), potser la seva novel·la més innovadora, Narcís i Goldmundo (1930) i El joc de granadures (1943), que cada vegada es van fer més simbòliques i pròximes a la psicoanàlisi.

Slavoj Žižek (Ljubljana, Eslovènia, 1949) és doctor en Filosofia i investigador de l´Institut d´Estudis Socials de Ljubljana, i professor visitant en la New School for Social Research de Nova York. Ha estat convidat a impartir classes en universitats com Université Paris-VIII, SUNY Buffalo, University of Minnesota, Tulane University, Nova Orleans, Columbia University, Nova York i Princeton University.

Vladimir Nabokov (Sant Petersburg, 1899-Montreux, 1977), un dels més extraordinaris escriptors del segle XX, va néixer en el si d´una acomodada família aristocràtica. En 1919, a conseqüència de la Revolució Russa, va abandonar el seu país per sempre. Després d´estudiar a Cambridge, es va instal·lar a Berlín, on va començar a publicar les seves novel·les en rus amb el pseudònim de V. Sirin. En 1937 es va traslladar a París, i en 1940 als Estats Units, on va ser professor de literatura en diverses universitats. En 1960, gràcies al gran èxit comercial de Lolita, va poder abandonar la docència, i poc després es va traslladar a Montreux, on va residir, juntament amb la seva esposa Véra, fins a la seva mort.En Anagrama se li ha dedicat una «Biblioteca Nabokov» que recull una amplíssima mostra del seu talent narratiu. En «Compactes» s´han publicat els següents títols: Mashenka, Rei, Dama, Valet, La defensa, L´ull, Riure en la foscor, Desesperació, L´embruixador, La veritable vida de Sebastian Knight, Lolita, Pnin, Pàl·lid foc, Parla, memòria, Ada o l´ardor, Convidat a una decapitació i Barra sinistra; L´obsequi, Coses transparents, Una bellesa russa, L´original de Laura i Gloria poden trobar-se en «Panorama de narratives», mentre que els seus Contes complets estan inclosos en la col·lecció «Compendium». Opinions contundents, per part seva, ha aparegut en «Arguments».

William Faulkner va néixer a New Albany, Mississipí, el 25 de setembre de 1897. Va publicar el primer recull de poemes, "The Marble Faun" («El faune de marbre»), l’any 1924 i, al cap de dos anys, la seva primera novel·la, "Soldier’s Pay" («La paga del soldat»). El 1949, després d’haver escrit obres com ara "Absalom, Absalom!", "Mentre em moria", "Llum d’agost" o "Les palmeres salvatges", va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Uns quants anys més tard, va publicar la trilogia dels Snopes —composta per "El llogaret", "La ciutat" i "La mansió"—, traduïda per primer cop al català en aquesta mateixa col·lecció. També va obtenir el Premi Pulitzer per "A Fable" («Una faula», 1954) i "The Reivers" («Els lladregots», 1962). Va morir el 6 de juliol de 1962 a Byhalia, Mississipí.

Philip Roth (1933-2018) va obtenir el Premi Pulitzer en 1997 per Pastoral Americana. En 1998 va rebre la Medalla Nacional de les Arts a la Casa Blanca i, en 2002, el màxim guardó de l´Acadèmia Americana de les Arts i Lletres, la Medalla d´Or de Narrativa, prèviament atorgada a John Dues Passos, William Faulkner i Saul Bellow, entre altres. Ha estat guardonat en dues ocasions amb el National Book Award, el PEN/Faulkner Award i el National Book Critics Circle Award.En 2005, La conjura contra Amèrica va rebre el premi de la Society of American Historians, concedit a «la seva destacada novel·la històrica en 2003-2004 sobre un tema històric nord-americà» i el Premi W.H. Smith pel millor llibre de l´any, convertint a Roth en el primer escriptor a guanyar-lo dues vegades en els quaranta-sis anys d´història del premi. En 2005, Roth es va convertir en el tercer escriptor nord-americà viu l´obra del qual va publicar la Library of America en una edició completa i definitiva. En 2011 va rebre la National Humanities Medal a la Casa Blanca, i va ser nomenat posteriorment el quart guanyador del Man Booker International Prize. En 2012 va guanyar el màxim guardó d´Espanya, el Premi Príncep d´Astúries, i en 2013 va guanyar el més prestigiós de França, el Comandant de la Legió d´Honor.

Francisco Ibáñez (Barcelona, 15 de març de 1936 – Barcelona, 15 de juliol de 2023) és, sense cap dubte, el nostre autor de còmic més reconegut nacional i internacionalment. El 20 de gener de 1958 apareix la primera historieta de Mortadelo i Filemó en el número 1394 de la revista Polzet, de l´editorial Bruguera. A partir d´aquí Ibáñez crea les seves millors sèries i personatges: «Mortadelo i Filemó», «La família Batibull», «13, Rue del Percebe», «El botons Sacarino», «Rompetechos» i «Pepe Gotera i Otilio». És el dibuixant més prolifero, acumulant unes 20.000 pàgines dibuixades al llarg de la seva vida professional, i Mortadelo i Filemó és la sèrie més longeva del còmic espanyol, amb més de 65 anys d´història. En els anys 1969, 1974, 1975 i 1976 rep el premi Cèrcol d´Or als personatges infantils més populars de l´any per Mortadelo i Filemó. En 1994 se li atorga el Gran Premi del Saló del Còmic al conjunt de la seva obra, en 2002 se li concedeix la Medalla d´Or al Mèrit en les Belles Arts 2001 i en 2022 la Generalitat li atorga la Creu de Sant Jordi. El Tresorer i Eleccions! han estat dos dels majors èxits de la carrera de Francisco Ibáñez. En 2017 publica Misèria, el Bacteri!, on l´autor crea un nou personatge, la dona del Professor Bacterio, i Drons Pinxos, en el qual les noves tecnologies arriben a la T.I.A.