Autores i autors

Juan Tallón (Vilardevós, Orense, 1975) és llicenciat en Filosofia, encara que sempre s´ha guanyat la vida amb el periodisme. És autor de diversos llibres en gallec, i en castellà ha publicat obres de no ficció com a Libros peligrosos i Mientras haya bares, així com les novel·les El váter de Onetti, Fin de poema, Salvaje oeste i en Anagrama Rewind: «Un exercici literari impactant... Un llibre viu» (Manuel Jabois, El País); «Escriptura excel·lent... Una oda a les coses trencades» (Juan Cruz, El País); «Un llibre eloqüent i colpidor» (Pilar Castro, El Mundo); «Una novel·la meravellosa sobre el dol, la capacitat de fer memòria i la vivència de la felicitat com a miratge. Un llibre, d´estranya melancolia, que parla de com els humans tirem endavant després de l´ensulsiada» (Marta Sanz, El Periódico de Catalunya); i Obra maestra: «L´habilitat de Tallón ha estat escriure una novel·la que no ho sembla, o que potser ni tan sols ho és. El lector decideix» (Alberto Moyano, El Diario Vasco); «Molt disfrutable, i des de diversos punts de vista. I això és el primer que ha d´aconseguir la literatura» (Marcos Pereda, Jot Down); «Obra mestra troba el mode d´explicar una història que frega la condició de no-història amb agilitat i enginy, i amb major senzillesa del que aparenta el seu caràcter fragmentari» (Nadal Suau, El Cultural); «Són molts elements els que estan en joc: política, identitat nacional, fracàs i èxit, malaptesa congènita, mala llet, innovació en la gramàtica de l´art… I d´aquesta manera tan obliqua i prismàtica, Tallón ha escrit una novel·la “total”. Divertida, tràgica i rotunda» (Carlos Pardo, Babelia). La seva novel·la més recent és El mejor del mundo.

És professor titular de Filosofia del Dret en la Universitat Carles III de Madrid. La seva producció acadèmica s´ha centrat en qüestions relatives als drets humans i la filosofia jurídica. Autor de cinc llibres, entre ells «Memòria històrica i democràcia a Espanya. La bretxa de la Transició» (2016), en aquesta mateixa Editorial ha coeditat «Dret i memòria històrica» (amb J. A. Martín Pallín, 2008) i «Desaparicions forçades, repressió política i crims del franquisme» (amb C. Pérez González, 2013). En els últims anys compagina la seva activitat acadèmica amb la política institucional.

Elvira Liceaga (Ciutat de Mèxic, 1983) és escriptora i locutora. És autora del llibre de relats "Carolina y otras despedidas" (2018), de la novel·la “Les vigilants” (2023; Las afueras, 2025), i coautora del llibre “Rituales para la amistad” (2024). Ha treballat en el guió i direcció de documentals sonors i audiovisuals sobre violències contra les dones i defensa del territori a Llatinoamèrica, com “La Advertencia”, “Mujeres de fuego” i “Las guardianas”. Va treballar amb Natalia Lafourcade en el pòdcast i llibre “De todas las flores” i amb Lila Downs en la seva memoir, “El árbol de la vida”. És una veu familiar en la ràdio mexicana, ha conduït importants programes culturals en els quals ha entrevistat escriptores i artistes. És col·laboradora del Hay Festival i la UNAM, entre altres institucions. Els seus projectes han estat nominats a diferents premis literaris i periodístics.

Ulbe Bosma és Doctor en Història per la Universitat de Leiden i professor d´Història Social Comparada Internacional en la Universitat Lliure d´Amsterdam. Els seus principals camps d´interès són les històries del treball, la migració laboral internacional i les fronteres dels productes bàsics.

És una periodista i escriptora neta de migrants coneguda pels temes que sol abastar: mancances socials, desigualtats, gènere, infàncies i migracions. Ha escrit per a mitjans com El Tiempo, Prodavinci, sorbodeletras i Sello Cultural.. En el 2016 va guanyar el Premi Jesús Márquez al periodisme pel seu treball relacionat a la cadena de control alimentari en aquest país. Actualment resideix a Xile, on després treballar en llibreries i instàncies literàries, s´ha dedicat a la difusió de literatura veneçolana i a l´acostament de la literatura xilena a altres estrangers a través de xarxes socials i del seu club de lectura “Leyendo a Chile”. En el 2019 va ser guanyadora del 1r lloc en el concurs Cartes d´Amor de la Biblioteca de Santiago amb un escrit sobre la violació, pobresa i violència obstètrica.

Poeta, traductora i editora, Rosmarie Waldrop és una de les més importants figures del panorama poètic estatunidenc de les últimes dècades. Nascuda a Alemanya en 1935, Waldrop va estudiar Literatura i Musicologia abans d´emigrar als Estats Units a la fi dels anys cinquanta. Es va doctorar per la Universitat de Michigan en 1966, època en la qual es va casar amb el poeta i traductor Keith Waldrop. En 1961 la parella va fundar la revista Burning Deck Magazine, així com l´editorial homònima, Burning Deck Press, una de les més influents en poesia avantguardista dels Estats Units. Des de 1968 Waldrop viu a Providence, Rhode Island, i ha impartit classe en diverses universitats. Waldrop és autora de més de vint llibres de poesia, ficció i assaig. Entre els seus poemaris figuren Gap Gardening: Selected Poems (2017), Driven to Abstraction (2010), Corbis to the Apple (2006) i Blindsight (2003). El mocador de la filla de Pipí (1986) és la seva única novel·la.

Louisa Yousfi és periodista i filla de la immigració algeriana a França. Amb Continuar sent bàrbar, el seu primer llibre, es va convertir en una veu de referència del pensament descolonial.

Iris Murdoch va néixer a Dublín en 1919. Va estudiar en la Badminton School de Bristol i posteriorment es va llicenciar en llengües clàssiques per la Universitat d´Oxford. A Cambridge va estudiar filosofia, matèria que a partir de 1948 impartiria a Oxford, on va viure la major part de la seva vida. En 1956 es va casar amb John Bayley. Va morir el 8 de febrer de 1999, després de sofrir una llarga malaltia. La seva extensa obra abasta novel·la, assaig, poesíay teatre. D´entre les vint-i-sis novel·les que va escriure, cal destacar Sota la xarxa, La campana, El cavaller negre, El castell de sorra i Una derrota bastant honrosa. En Lumen s´han publicat La negra nit, El somni de Bruno, El príncep negre, La mar, la mar, que va merèixer el Premi Booker en 1978, i Amics i amants.

Brian Aldiss (Anglaterra, 1925). Després de combatre en la segona guerra mundial i viatjar per tota Àsia, va treballar com a llibreter a Oxford. En 1954 va guanyar el seu primer premi literari, concedit per The Observer . Va dirigir la revista de ciència-ficció Sf Horizons, que va fundar juntament amb Harry Harrison en 1966; així mateix, va ser director literari de The Oxford Mail i corresponsal de The Guardian. En 1978 es va fer càrrec de l´àrea de ciència-ficció de Penguin Books i va passar a presidir la British Science Fiction Association.

Liv Strömquist (Lund, 1978) és una de les historietistas més prestigioses de Suècia, així com una popular locutora de ràdio i televisió. Després de llicenciar-se en Ciències Polítiques, va debutar en el món del còmic amb Hundra procent fett (2005), al qual van seguir, entre altres, Einsteins fru (2008), Prins Charles Känsla (2010), Ja till Liv (2011),El fruit prohibit (Reservoir Books, 2018) i Els sentiments del Príncep Carles (Reservoir Books, 2019), No sento res (Reservoir Books, 2021), La sala dels miralls (Reservoir Books, 2022) i Astrologia Lleugera (Reservoir Books, 2023). Liv Strömquist és una ferma activista del feminisme i les polítiques d´asil. Sol publicar articles en mitjans de gran difusió, com Trade New, Ordfront Magazine, Aftonbladet o Dagens Nyheter. En 2016 va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat de Malmö. Actualment treballa per al Swedish Arts Council.

Martí Rosselló (Premià de Mar, 1953 – 2010) fou un poeta i escriptor en llengua catalana. Fou col·laborador del diari El Punt i de Radio Premià. Destacà com a dinamitzador cultural i social local amb l’impuls o el suport a iniciatives com ara el projecte Taula Rodona, el Taller obert d’Expressió o el Correllengua. La seva obra poètica la trobem a Filmonogràfic (Oikos-Tau, 1980), Figures amb nom (L’Aixernador, 1995), L’amable abisme del record (1999) i Inventari parcial d’excuses per viure (Quaderns Crema, 2001). L’Editorial Quaderns Crema va publicar les seves obres narratives Anna K (2000) i Parella de tres (2003).

Daria Serenko (Jabárovsk, 1993). Poeta, curadora, activista, professora de Literatura i artista, va anar durant anys una de les «noies» de les quals tracta el seu primer llibre, «Noies i institucions» (Errata naturae, 2023), perquè va treballar en la galeria Peresvétov Pereúlok i a la Biblioteca Nekrásov, d´on va ser acomiadada pel seu activisme polític. Els seus primers poemes van ser aclamats per la crítica i premiats en múltiples ocasions. En 2016, es va fer famosa per la campanya «Piquet silenciós»: viatjava diàriament en el metre de Moscou amb cartells amb declaracions polítiques, reflexions feministes o sobre temes socials, així com poemes d´autors russos. Des d´aquest moment, el seu activisme ha estat imparable: el moviment feminista en el qual participa està estretament vinculat amb la comunitat LGTBIQ+ i les organitzacions de defensa de drets humans. Porten anys lluitant contra el règim de Putin malgrat la crua persecució i les amenaces de mort recurrents. Al febrer de 2022, juntament amb altres companyes, va fundar el grup Resistència Feminista Contra la Guerra per a protestar contra la invasió d´Ucraïna que va llançar un manifest que es va traduir a més de trenta llengües i que va rebre el Premi de la Pau d´Aquisgrà en 2023. Al març de 2022 es va exiliar a Geòrgia i en 2023 a Madrid, on resideix actualment. La BBC la va considerar una de les 100 dones més rellevants de 2023.

(el Regne Unit, 1989) és un guardonat periodista de revistes, els articles de les quals han aparegut en British GQ, WIRED, The Guardian, The New York Times, The Times Magazine, The Sunday Times Magazine i moltes altres publicacions. Ha escrit sobre estafadors de l´art i exploradors dels fons marins, ha informat des de Libèria sobre el virus de l´ébola, ha fet la crònica de la díscola carrera per a construir un hyperloop i ha perfilat a innombrables fundadors de startups, científics, directors de cinema i famosos. Apassionat del medi ambient, Oliver porta molt temps informant sobre sostenibilitat i qüestions climàtiques.

Bae Suah va néixer a Seül, Corea del Sud, en 1965. Es va graduar en en Química per la Universitat de Dones Ehwa. Sense formació en escriptura creativa o cap mena de mentoria, escrivia com a passatemps mentre que treballava, fins que va debutar com a autora en 1993 amb A Dark Room. Des de llavors, ha guanyat el Premi Hankook Ilbo en 2003 pel restaurant de sukiyaki i el Premi Dongseo/Tongso en 2004.

Rónán Hession és un escriptor irlandès establert a Dublín. La seva primera novel·la, Leonard i Hungry Paul, publicada originalment en 2019, s´ha convertit en una de les grans sensacions literàries de la nova escena irlandesa, i va ser l´obra triada en 2021 per l´ajuntament de Dublín per al programa One Dublin One Book. Des de llavors, Hession ha publicat dues novel·les més –Panenka i Ghost Mountain–, mentre tira endavant el seu projecte musical Mumblin’ Deaf Ro, amb el qual porta llançats tres discos de blues literari.

BRUNO SCHULZ (Drohóbych, Ucraïna, 1892-1942), escriptor, il·lustrador, pintor, dibuixant i crític literari polonès d´origen jueu, es va criar en un petit poble del llavors Imperi austrohongarès, fascinat pels colors de les teles del comerç del seu pare. Va estudiar Belles Arts a Lviv i Viena, i va exposar la seva obra en el període d´entreguerres en diverses ocasions, mentre escrivia i aconseguia publicar, al desembre de 1931, «Les botigues de color canyella», una de les seves obres més conegudes. Des de llavors i fins avui, se´l considera un dels mestres no sols de la narrativa polonesa, sinó universal.

Fleur Jaeggy, premi Gotffried Keller 2024, va néixer a Zuric, va viure a Roma i París, i en l´actualitat resideix a Milà. Figura internacionalment reconeguda, les seves obres han estat traduïdes a nombroses llengües. És autora de les novel·les El dit en la boca (1968), L´àngel de la guarda (1971), Les estàtues d´aigua (1980), Els bells anys del càstig (1989, Premi Bagutta 1990, Premi Bocaccio Europa 1994) i Proleterka (2001, Premi Vailate Alderigo Sala 2001 i Donna Città di Roma 2001, Premi Viareggio 2002 i Llibre de l´Any 2003 pel Times Literary Supplement), així com dels volums de relats El temor del cel (1994, Premi Moràvia 1994) i L´últim de l´estirp (2014, Premi Giuseppe Tomasi de Lampedusa 2015).

Mercedes Duc Espiau (Sevilla, en un mes calorós, 1996) és antropòloga, docent i escriptora. Va estudiar Antropologia i Sociologia en Goldsmiths University, Londres. Va ser ensenyant de nens a Roma i a la seva ciutat. A Sevilla va passar per cada taller d´escriptura de Casa Presa que va poder. va marxar a Madrid, on va estudiar el Màster d´Escriptura Creativa de la Complutense. Gràcies a tot això va escriure Els dies breus, el seu primer llibre de relats.

Thomas Mann (1875-1955), genial assagista i narrador, va publicar la seva primera novel·la, Els Buddenbrook, amb només vint-i-cinc anys. Amb ella va obtenir un reconeixement immediat que es va veure referendat amb la publicació d´obres mestres com La mort a Venècia (1912), La muntanya màgica (1924), el cicle José i els seus germans (1933-1943) o Doctor Faustus (1947). En 1929 l´Acadèmia Sueca li va concedir el Premi Nobel de Literatura.

Javier Pérez Escohotado, assagista, poeta i crític, és doctor en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la manipulació lingüística en els processos inquisitorials seguits contra l´enllumenat epicuri Antonio de Medrano. És autor dels poemaris Laura llueve (2000) y Papel japón (2002), i de l´experiment plàstic literari La vigilancia de los acantos (2017). Ha publicat les següents obres: Sexo e Inquisición en España (1992 i 1998), Antonio de Medrano, alumbrado epicúreo. Proceso inquisitorial, Toledo 1530 (2003), Donjuanes, bígamos y libertinos. El filo de la Historia (2004 y 2005), Crítica de la razón gastronómica (2007), El mono gastronómico. Ensayos de arte y gastronomía (2014) i Redes rivales en el Logroño de 1500. Los Cazalla Vivero, los Cabredo y los Medrano (2023). Ha editat i prologat Jaime Gil de Biedma. Conversaciones (2002 y 2015), Poemas memorables: antología consultada y comentada 1939–1999 (1999). Així mateix ha prologat les novel·les El hereje i Los santos inocentes de Miguel Delibes. Des de 2014 col·labora amb regularitat en El cuaderno digital.