Autores i autors

Maggie Smith (1977, Columbus, els Estats Units) és poeta, escriptora i editora. És autora de Lamp of the Bodi (2005), The Well Speaks of Its Own Poison (2015), Good Bones (2017), Keep Moving: Notis on Loss, Creativity, and Change (2020), Goldenrod (2021) i Podries fer d´això una cosa bonica (2023; Llibres de l´Asteroide, 2024), entre altres. Ha rebut múltiples premis i reconeixements i els seus textos han aparegut en mitjans com The New York Times, The New Yorker, The Paris Review i The Best American Poetry.

Elena Garro va néixer en Pobla, Mèxic, en 1916. Va escriure novel·la, conte i teatre. La seva vida va estar marcada per l´exili, les lluites socials a Mèxic i el seu matrimoni amb Octavio Paz. Entre les seves novel·les, destaquen Els records de l´avenir i La casa al costat del riu (1983); entre les seves obres de teatre, Una llar sòlida. Va morir en Cuernavaca en 1998, on vivia amb la seva filla Helena Paz i catorze gats.

Solvej Balle (Sønderjylland, Dinamarca, 1962) va estudiar Literatura i Filosofia en la Universitat de Copenhaguen. Va debutar en 1986 amb Lyrefugl i en 1993 es va consagrar amb una de les obres més aclamades de la literatura danesa, Segons la llei. Posteriorment va publicar un poemari i un llibre de teoria de l´art, entre altres treballs. El seu retorn a la novel·la es produeix amb el projecte El volum del temps. L´autora va rebre en 2022 el Premi de Literatura del Consell Nòrdic.Fotografia © Sarah Hartvigsen Juncker

Siegmund Ginzberg va néixer a Istanbul en 1948 en el si d´una família jueva que es va traslladar a Milà en els anys cinquanta. Els seus avis eren súbdits de l´Imperi otomà. Després d´estudiar Filosofia va començar a exercir el periodisme i va ser un dels cronistes històrics de L’Unità, diari per al qual va treballar molts anys com a corresponsal a la Xina, l´Índia, el Japó i les dues Corees, així com a Nova York, Washington D. C. i París. A més de la col·lecció d´articles Sfogliature (2006), ha publicat l´assaig Risse dona stadio nella Bisanzio di Giustiniano (2008) i la saga familiar Spie e zie (2015).

Josep Ramoneda Molins va néixer a Cervera en 1949. Periodista, filòsof i escriptor, va ser director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i col·laborador habitual del diari El País i de la Cadena Ser en els programes Ara com ara i Hora 25. Presideix el Institut de la Recherche et de l’Innovation (IRI) de París i dirigeix diverses col·leccions d´assaig. Va ser director de l´Institut d´Humanitats (1986-1989), col·laborador de La Vanguardia (1980-1996) i professor de Filosofia Contemporània en la Universitat Autònoma de Barcelona (1975-1990). Ha publicat nombrosos llibres, entre els quals destaquen Apologia del present (1986), Després de la passió política (1999), Del temps condensat (2005) i Contra la indiferència (Galàxia Gutenberg, 2010).

Ana Campoy va néixer a Madrid en 1979 i es va llicenciar en Comunicació Audiovisual. En l´actualitat col·labora amb el programa Ara com ara Madrid (Cadena Ser) divulgant la literatura infantil i juvenil; escriu en revistes com Jot Down o Jot Down Kids; i coordina la secció infantil del Festival Celsius 232, celebrat cada any a Avilés. En la seva labor com a escriptora, va resultar guanyadora en 2017 del Premi Jaén de Narrativa Juvenil amb la novel·la La cronopandilla: el túnel del temps. És autora a més de les sèries Família a la fugida i Les aventures d´Alfred i Agatha.

Ioana Pârvulescu (1960) és escriptora, assagista, editora, crítica literària i professora de Literatura Moderna en la Universitat de Bucarest. Va néixer en Brasov, però sent estudiant es va traslladar a Bucarest, i des de llavors ha estat molt vinculada a la ciutat i la seva història. Va estudiar en la Facultat de Lletres de Bucarest. En 1993 es va convertir en redactora de la revista literària Romania literara, on va escriure una columna setmanal durant 18 anys. Ha publicat una quinzena de llibres, tant de ficció com de no ficció, i també ha traduït del francès i de l´alemany. La novella La vida comença el divendres (2009) va guanyar el Premi de Literatura de la UE en 2013 i s´ha traduït a nombroses llengües

John Maler Collier va ser un escriptor i pintor britànic membre dels prerrafaelitas, i un dels retratistes més valorats de la seva generació. Les seves temàtiques varien entre el retrat de tota la vida (va pintar fins i tot a Darwin o al rei Jorge V) i les escenes històriques i mitològiques pròpies del seu grup de col·legues.

Sarah Manguso (1974, Massachusetts) és escriptora de ficció, assagista i poeta. Col·labora habitualment amb publicacions com ´The New Yorker´, ´O: The Oprah Magazine´ i ´The New York Times Magazine´. ´Gent molt freda´ és la seva primera novel·la, després de set llibres de gènere inclassificable entre els quals destaca sobretot ´300 Arguments´, una selecció de pensaments que va ser triat com un dels millors llibres de 2021 per una vintena de publicacions. Actualment resideix a Los Angeles, on imparteix classes d´escriptura creativa en la universitat de Antioch.

Daniel Galera va néixer en São Paulo en 1979. Escriu ficció des de 1996 i va començar a divulgar la seva obra a través d´internet molt abans de l´existència dels blogs. En 2001 va fundar amb dos amics una editorial independent anomenada Livros do Mal, on va publicar el seu primer llibre, Dentis guardats, així com les obrasde uns altres joves autors. Des de llavors ha publicat altres quatre novel·les: Vaig lligar o dia em que o cão morreu, Mãos de cavalo, Cordilheira i Barba xopada de sang (Literatura Random House, 2014). També va escriure el guió de la novel·la gràfica Catxalot, il·lustrada per Rafael Coutinho. Treballa com a traductor literari i publica reportatges i assajos en mitjans escrits. Les dotze i vint de la nit és la seva última novel·la.

Aclamada escriptora i crítica, Laing és autora de set llibres, entre ells To the River (2011), El viatge a Echo Spring (2013), La ciutat solitària (2016) i Tots els cossos (2021). És membre de la Royal Society of Literature i en 2018 va ser guardonada amb el Premi Windham-Campbell de no ficció. Laing va créixer en Chalfont St. Peter, Buckinghamshire. Es va matricular en la Universitat de Sussex per a estudiar anglès, però va abandonar els estudis per a participar en una protesta de carretera en Dorset. Als vint anys va passar tres mesos vivint sola en una granja abandonada prop de Brighton, una experiència que ha descrit com a «formativa». En aquesta època es va preparar per a convertir-se en herborista mèdica. La seva primera novel·la, Cru, és un relat en temps real del turbulent estiu de 2017. Va ser un dels deu llibres més venuts del Sunday Times i va guanyar el James Tait Black Memorial Prize. Laing escriu sobre art i cultura per a The Guardian, Financial Times i New York Times, entre altres mitjans. Ha signat assajos per a catàlegs sobre diversos artistes contemporanis, com Andy Warhol, Agnes Martin, Derek Jarman, Wolfgang Tillmans i Chantal Joffe. La seva recopilació d´assajos sobre art, Funny Weather: Art in an Emergency, es va publicar en 2020. El nou llibre de Laing, El jardí contra el temps, és un estimulant relat sobre la creació de jardins i el llarg i problemàtic somni del paradís en la terra. Va ser un best seller número u del Sunday Times.

Massimo Bontempelli (Com 1878 – Roma 1960), després de participar en la Primera Guerra Mundial, s´interessa pel moviment futurista i, sent corresponsal a París, entra en contacte amb els moviments d´avantguarda. Amb Curzio Malaparte funden la revista 900, on publicarà la seva poètica: l´artista ha de revelar el «realisme màgic de la vida quotidiana dels homes i les coses», endinsant-se en l´inconscient i en les històries impredictibles. Malgrat ser favorable a les polítiques feixistes, es va anar distanciant i va ser expulsat del PNF. En 1948 va ser elegit senador pel Front Popolare. Amb el seu últim llibre, L´amant fedele, va guanyar el premi Strega (1953).

Nascut en 1981, viu a Itàlia, a Trieste. Ha conreat la passió pel dibuix, la pintura i la poesia des de molt jove. Es va llicenciar en enginyeria naval però al mateix temps va desenvolupar el desig de dedicar-se a la literatura infantil com a autor i il·lustrador, somni que finalment s´ha complert.

Catedràtica distingida de recerca d´anglès en la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i catedràtica emèrita James B. Duke de Literatura de la Universitat Duke. Les seves recerques se centren en les relacions entre la literatura, la ciència i la tecnologia en els segles XX i XXI. Ha publicat nombrosos llibres, entre ells L´evolució del caos (Gedisa, 1993), How We Think: Digital Mitjana and Contemporary Technogenesis (University of Chicago Press, 2015), Unthought: The Power of the Cognitive Nonconscious (University of Chicago Press, 2017; «L´impensat. El poder de la cognició no conscient», Caixa Negra, 2024), Postprint: Books and Becoming Computational (Columbia, 2021) i els premiats How We Became Posthuman (The University of Chicago Press, 1999) i Writing Machines (The MIT Press, 2002). És autora de més de cent articles científics i membre de l´Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. Actualment treballa en Bacteri to AI: Human Futures with our Nonhuman Symbionts.

Denis Johnson va néixer a Munic en 1949. Després d´una infància a Tòquio, Manila i Washington, va estudiar filologia anglesa en la Universitat de Iowa i va obtenir un màster del Iowa Writers’ Workshop, on va ser alumne de Raymond Carver i on impartiria classes anys després. Va començar la seva carrera com a poeta —gènere en el qual va collir diversos guardons— publicant el seu primer poemari, "The Man Among the Seals" (1969), als dinou anys. Després d´una llarga etapa en la qual va tenir greus problemes amb les drogues i l´alcohol, va publicar "Ángeles derrotats" (1983). Posteriorment, es va anar consolidant com un dels millors prosistas nord-americans, amb títols com a "Fill de Jesús" (1992), "El nom del món" (2000) o "Arbre de fum" (2007), una història sobre la guerra de Vietnam amb la qual va guanyar el National Book Award i va quedar finalista del Pulitzer. El seu nouvelle "Somnis de trens" (2011) es va fer amb un premi O. Henry, l´Agakan Prize for Fiction i va quedar finalista del Pulitzer. La seva última obra publicada en vida va ser "Els monstres que riuen" (2014). Johnson va morir en 2017 d´un càncer hepàtic. Després de la seva mort, va aparèixer el llibre de relats "El favor de la sirena" (2018).

Catherine Nixey va estudiar Història Clàssica a Cambridge i es va dedicar durant molts anys a la docència, abans d´inclinar-se pel periodisme. Ha publicat els seus reportatges en The Times, The Financial Times i The New York Times i en l´actualitat és redactora de The Economist. El seu primer llibre, L´edat de la penombra (Taurus, 2018), va guanyar el Jerwood Award de la Royal Society of Literature i el Morris D. Forkosch Book Prize al millor llibre sobre humanitats de l´any 2018.

John Steinbeck (Salines, 1902 – Nova York, 1968). Narrador i dramaturg estatunidenc. Va estudiar en la Universitat de Stanford, però des de molt jove va haver de treballar durament com a obrera, jornaler rural, agrimensor o empleat de botiga. En la dècada de 1930 va descriure la pobresa que va acompanyar a la Depressió econòmica i va tenir el seu primer reconeixement crític amb la novel·la Truita Flat, en 1935. Les seves novel·les se situen dins del corrent naturalista o del realisme social americà. El seu estil, hereu del naturalisme i pròxim al periodisme, se sustenta no obstant això en una gran càrrega d´emotivitat en els arguments i en el simbolisme present en les situacions i personatges que crea, com ocorre en les seves obres majors: De ratolins i homes (1937), El raïm de la ira (1939) i A l´est del Edén (1952). Va obtenir el premi Nobel en 1962.

Jonathan Coe (Birmingham, 1961) va estudiar en les universitats de Cambridge i Warwick, i ha estat col·laborador de London Review of Books i The Times Literary Supplement. En Anagrama ha publicat cinc novel·la, que ho han consagrat com un dels millors escriptors de la seva generació, començant per Quin repartiment!, que va ser guardonada amb el Premi The Mail on Sunday/John Lewellyn Rhys i, a França, amb el Prix Meilleur Livre Étranger. La seva novel·la posterior, La casa del somni, va obtenir el Writer´s Guild Best Fiction i, a França, el Prix Médicis Étranger. La següent, El Club dels Canalles, va obtenir el Premi Arcebispo Sant Clement, atorgat a Santiago de Compostel. Coe va reprendre als protagonistes d´aquesta novel·la vint anys després, a l´Anglaterra de Blair, en El Cercle Tancat.

Michael McDowell va ser un autèntic monstre de la literatura. Dotat d´una creativitat sense límits, va escriure milers de pàgines, amb una capacitat al nivell d´un Balzac o un Dumes. Com ells, va optar per contar històries que arribessin a tothom. I, com ells, va triar el mitjà de difusió més popular: el fulletó, o novel·la per lliuraments, en el cas dels mestres del XIX; el paperback en el cas de McDowell. A més de novel·lista, Michael McDowell va ser un aclamat guionista. Fruit de la seva col·laboració amb Tim Burton van ser Bettlejuice i Malson abans de Nadal, a més d´un episodi per a la sèrie Alfred Hitchcock presenta.

VALERIA LUISELLI (Ciutat de Mèxic, 1983) és autora de les novel·les Els ingràvids (2011) i La història de les meves dents (2013) i dels llibres d´assaig Papers falsos (2010) i Els nens perduts (2016), tots ells publicats en Sisè Pis. Ha col·laborat, entre altres, en mitjans com The New York Times, Granta, The Guardian o El País. Les seves obres, traduïdes a més de vint llengües, han estat guardonades dues vegades amb el Los Angeles Times Book Prize i amb el American Book Award, i en dues ocasions van ser finalistes del National Book Critics Circle Award. En l´actualitat, resideix a Nova York.