Autores i autors

Paco Roca (València, 1969) va estudiar a l´Escola d´Art i Superior de Disseny de València. Encara que el seu treball se centra en els còmics, compagina el seu temps amb la il·lustració i les xerrades i tallers. En el terreny dels còmics, la seva obra s´ha traduït en tretze països. Els seus còmics han estat guardonats dins i fora d´Espanya amb, entre altres, el Premi Nacional del Còmic 2008, el Goya al millor guió adaptat per Arrugues en 2011, el Excellence Award del Japó, el Inkpot Award en la Comic-Amb de Sant Diego en 2019 o el Eisner 2020 a la millor obra estrangera. Alguns dels seus còmics han estat portats al cinema i la televisió, com és el cas d´Arrugues (Ignacio Ferreras, 2011) o Memòries d´un home en pijama o El tresor del Cigne Negre, dirigida per Alejandro Amenábar en 2021. Com a il·lustrador, ha realitzat cartells, portades de llibres, murals i campanyes socials per a tota mena d´esdeveniments, publicacions o clients, especialment organitzacions no governamentals. Imparteix xerrades i tallers per tot el món i la seva obra ha estat exposada en sales nacionals i internacionals. Paco Roca ha rebut la Medalla d´Or al Mèrit en les Belles Arts 2021 del Ministeri de Cultura del govern d´Espanya i al maig de 2023 li van concedir el Premi al Mèrit Cultural Ciutat de València.

Aina Bestard és il·lustradora i dissenyadora. Viu entre Barcelona i Mallorca i és autora de la trilogia "Quina s´amaga…", una sèrie de llibres basada en il·lusions òptiques que ha estat traduïda a 15 idiomes i ha venut més de 200.000 exemplars a tot el món. Un altre dels seus títols destacats és "Naixements Bestials", que va rebre el premi de la Crítica Serra d´Or 2019. La seva última publicació "Paisatges Perduts de la Terra" ha rebut l´esment especial en la categoria de no ficció dels premis internacionals de la Fira de llibre de Bologna.

Carlo Rovelli (Verona, 1956) és físic teòric, i un dels fundadors de l´anomenada «gravetat quàntica de bucles». És membre de l´Institut Universitari de França i de l´Acadèmia Internacional de Filosofia de la Ciència. Responsable de l´equip de gravetat quàntica del Centre de Física Teòrica de la Universitat de Aix-Marsella, és autor de nombrosos treballs científics apareguts en les revistes més importants del seu àmbit i de dues monografies sobre la gravetat quàntica de bucles, així com de múltiples llibres de divulgació, publicats en diversos països. En Anagrama s´han editat Set breus lliçons de física i L´ordre del temps. Col·labora amb freqüència en la premsa italiana, especialment en Il Sole 24 Ori i La Repubblica.

Herta Müller (Nitzkydorf, 1953), descendent de suabis emigrats a Romania, és un dels valors més sòlids de la literatura romanesa en llengua alemanya. Va estudiar Filologia germànica i romànica en la Universitat de Timisoara i es va veure obligada a sortir del país pel seu rellevant paper en la defensa dels drets de la minoria alemanya. Viu a Berlín des de 1987. Premi Nobel de Literatura 2009, ha estat guardonada també amb els premis Aspekte (1984), Ricarda Huch (1987), Roswitha von Gandersheim (1990), Franz Kafka (1999) i Würth (2006), entre altres. Des de fa més d´una dècada, està molt vinculada al Museu de l´Exili de Berlín, en la fundació del qual va tenir un paper molt rellevant. Siruela ha publicat en castellà bona part de la seva obra.

Ximo Abadía (Alacant, 1983) des de nen és un apassionat lector de còmic. En 2010 ha publicat la seva primera novel·la gràfica, Cartolines de colors. El mateix any ha passat quatre mesos a Mèxic i just després ha publicat el seu primer èxit, Clonk, obra amb la qual ha estat nominat a Millor Autor Revelació en el Saló del Còmic de Barcelona i a Millor Novel·la Gràfica per Los Angeles Times en 2011. Des de llavors ha continuat publicant novel·les gràfiques (com per exemple Frank, Dibbuks, 2018), però també llibres àlbum per a nens. Actualment treballa amb nombroses editorials nacionals (Lliure Albir, Sisè Pis, SM, etc.) i internacionals (Temperar, Big Picture Press, Little Gestalten)

(Calafell 1985) Novel·lista, dramaturg i traductor. És llicenciat en Ciències Polítiques i en Filosofia. Ha publicat la novel·la El franctirador, el recull de contes Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà, l’inclassificable Ramon Llull. Ara i aquí, Tsunami (Premi de novel·la Pin i Soler, Premi Finestres i Premi de la Crítica), l’assaig Per què no repensem el canibalisme? i la novel·la juvenil I diumenge, meteorit (Premi Llibreter 2024). Ha publicat i estrenat una vintena d’obres teatrals de les quals diverses han tingut trajectòria internacional. Ha traduït autors com Evelyn Waugh, Dalton Trumbo, Lara Williams o H. G. Wells.

Siân Hughes (1965) va néixer en un poble del comtat de Cheshire, Anglaterra, on en l´actualitat regenta una llibreria independent. El seu poemari The Missing (2009) va guanyar el Premi Seamus Heaney i va ser finalista dels premis Guardian First Book, Felix Dennis i Aldeburgh. En 2023 va debutar com a novel·lista amb Perla, nominada al Premi Booker i traduïda al francès, italià, alemany i rus.

Martin Aurell (Barcelona, 1958) és historiador medievalista i professor d´Història Medieval en la Universitat de Poitiers, on també dirigeix el Centre d´Estudis Superiors de Civilització Medieval. És especialista en història de l´aristocràcia i de la cultura occidental entre els segles X i XIII, concretament a la Casa de Plantagenet.

Robin Lane Fox (Eton, 1946) és membre del New College d´Oxford, universitat en la qual va obtenir el doctorat en Història Antiga. Durant més de trenta anys ha estat també corresponsal del Financial Times. És conegut a Espanya pel seu llibre El món clàssic: l´epopeia de Grècia i Roma (2007). Com a part de la recerca que va conduir a l´escriptura d´Alejandro Magno, va viatjar durant anys entre Grècia i l´Índia, buscant petjades del conqueridor d´Àsia. Des de la seva publicació en 1973, Alejandro Magno (que ha rebut els Premis Duff Cooper Memorial, James Tait Black Memorial i W.H. Heinemann) s´ha convertit en un autèntic llibre de referència.

Marta Comín (Santander, 1982) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, ciutat en la qual resideix. Es val de l´escriptura i la il·lustració com un mitjà per a observar, reflexionar i descobrir relacions formals i conceptuals insòlites. Un espai on fer-se preguntes lluny de les presses, abraçant la sorpresa i l´humor. Per mitjà de l´ordenació del color, la síntesi del dibuix i la proporció entre plens i buits, l´autora aconsegueix articular un llenguatge concís i directe que troba els seus principals referents en els llibres infantils de Paul Rand i Fredun Shapur, els collages de Matisse o la gràfica de Ikko Tanaka. En 2016 publica el seu primer àlbum infantil Pèls, Universitat Politècnica de València. En 2017 per a a bon pas publica els àlbums Pugen i baixen, I a tu, què et sembla?, Deu gusanitos dormen (publicats en francès per l´editorial L’agrume); Bienvenida (publicada a França pels Grans Personnes). També publica amb altres editorials com Gallimard i Combel.

És escriptora, científica, fotògrafa, montañista i corredora de ultramaratones (al setembre de 2021, va córrer 1.113 quilòmetres al llarg del riu Vístula en el marc d´un projecte d´activisme poètic titulat «Llegir l´aigua»). Va néixer en un petit poble del sud de Polònia en 1985. Ha publicat sis llibres de poesia pels quals ha rebut premis com el Gdynia (2019) i el Wislawa Szymborska (2022), el més important de la lírica polonesa. Insaciable, la seva primera obra en prosa, va rebre el Premi Descobriment Literari de l´Any de Empik (2023) i va ser finalista del Premi Nike (2024). Està nominada al Premi Conrad i figura entre els finalistes del Premi Angelus. L´escriptora viu amb el seu ramat (d´animals humans i no humans) a la regió muntanyenca dels Beskides de Sadecki. Conrea unes patates i carabasses exquisides.

Roberto Calasso (Florència 1941- Milà 2021) va ser president i director literari de Adelphi, una de les editorials de major prestigi internacional. En Anagrama va publicar La ruïna de Kasch, Les bodes de Cadmo i Harmonia, Ca, K., El rosa Tiepolo, La Folie Baudelaire, L´ardor,L´actualitat innomenable i El Caçador Celeste, que formen part d´un vast i ambiciós work in progress. Aquests llibres, que poden llegir-se de mode independent i que alhora conformen una unitat coherent de pensament i visió, constitueixen una de les obres literàries més importants del nostre temps. Ratifiquen, així, el primerenc judici de Leonardo Sciascia: «Les seves obres estan destinades a no morir. Calasso és un dels pocs grans escriptors que tenim.» Així mateix ha publicat, també en Anagrama, els valuosos assajos Els quaranta-nou graons, La literatura i els déus, Cent cartes a un desconegut, La marca de l´editor i Com ordenar una biblioteca.

Yukio Mishima (1925-1970) és un dels escriptors japonesos més importants del segle XX. L´atmosfera de les seves obres i els caràcters dels seus personatges ostenten un segell inconfusible. Entre les seves principals novel·les figuren "Confessions d´una màscara", "El marí que va perdre la gràcia de la mar", "Set d´amor", "El rumor de l´onatge", "Després del banquet", "Música", "El color prohibit", "Els anys verds", "L´escola de la carn", "Vestits de nit", "El Pavelló d´Or" i la tetralogia integrada per "Neu de primavera", "Cavalls desbocats", "El temple de l´alba" i "La corrupció d´un àngel", totes elles publicades per Alianza Editorial.

Daniel Clowes (Chicago, els Estats Units, 1961) és un dels autors més importants del còmic dels nostres dies. Al llarg de la seva carrera ha rebut més d´una dotzena de Premis Harvey i mitja dotzena de Premis Eisner, a més d´un Pen Award en 2011. A més de ser un dels majors exponents del còmic contemporani, Daniel Clowes ha realitzat il·lustracions per a revistes tan prestigioses com The New Yorker, Vogue, Newsweek, The Village Voice o The New York Times Magazine; cartells de pel·lícules, com el de Happiness de Todd Solondz, o l´animació per al videoclip I Don’t Wanna Grow Up de The Ramones.

Emanuele Coccia (Fermo, Itàlia, 1976) es va doctorar en Filosofia Medieval en la Universitat de Florència i és professor de la École donis Hautes Études en Sciences Socials de París i de la Universitat de Friburg a Alemanya. La seva obra, traduïda a una desena d´idiomes, és reconeguda com una de les més originals dins del pensament contemporani per la seva innovadora aproximació al vincle entre les teories de la imaginació i la naturalesa dels éssers vius.

Kuniko Tsurita (1947-1985) va ser una autora de màniga japonesa. Va començar a dibuixar quan era adolescent i a enviar el seu treball a concursos de revistes, en els quals no va tenir molta fortuna perquè els editors esperaven que una dona escrivís històries romàntiques i no d´acció, fins que finalment va aconseguir publicar en ´Garo´. Tsurita va morir per complicacions del lupus en 1985 a l´edat de trenta-set anys. La seva obra explora i subverteix temes dels rols de gènere de les dones i les idees patriarcals de feminitat, identitat de gènere i sexualitat.

Roger Bartra (Ciutat de Mèxic, 1942) es va doctorar en la Sorbona de París i és actualment investigador emèrit de la UNAM. Ha estat professor convidat en les universitats de Califòrnia en Sant Diego, Johns Hopkins, Pompeu Fabra, Rutgers, Stanford i Wisconsin, així com en el Paul Getty Center de Los Angeles, entre altres. Ha escrit llibres sobre les mitologies europees, com El salvatge en el mirall, El salvatge artificial i Les xarxes imaginàries del poder polític; sobre la crisi de la identitat nacional, com La gàbia de la melancolia i La sang i la tinta; sobre el mite de la melancolia en el món occidental, com El dol dels àngels, i sobre els vincles entre el patrimoni cultural i les xarxes neuronals, com a Antropologia del cervell. En Anagrama ha publicat Melancolia i cultura i Xamans i robots.Fotografia © Josefina Alcázar.

Edwidge Danticat va néixer a Haití en 1969. Actualment resideix als Estats Units, país al qual va emigrar quan tenia dotze anys. Criada a Nova York, ha escrit tant ficció com no ficció per a adults i nens. La seva autobiografia, Brother, I?m Dying, va rebre el National Book Critics Circle Award i va ser finalista del National Book Award, igual que la seva col·lecció de relats Krik? Krak! Va rebre la beca MacArthur en 2009.Ha publicat les novel·les Paraules, ulls, memòria (1994) i Collita d´ossos (1998); i El transgressor (2004), entre altres títols literaris i de no ficció. És col·laboradora en The New Yorker, Time i The Progressive. Els seus llibres circulen en més de set idiomes.

Joan Benesiu (Alacant, 1971) va rebre el Premi Llibreter 2015 i el Premi Crexells 2016 per Gegants de gel (Periscopi), amb la qual cosa es va convertir en el primer autor que rep aquests dos guardons per una mateixa obra. Amb Serem Atlàntida (Periscopi, 2019) va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana. La seva proposta literària ha estat considerada com un artefacte d’alta volada, sorprenent, d’una prosa suggeridora i enigmàtica que combina amb una veu molt personal i deixa entreveure una literatura ambiciosa alhora que plaent. També va guanyar el Premi Ciutat de Xàtiva 2007 amb Intercanvi (Bromera).

Alberto Otto (1986) és un escriptor madrileny. A 2019 va publicar el llibre de relats "Un chalet en la Gran Via" (Terranova). "La tos" és la seva primera novel·la.