Autores i autors

Edward W. Said (1935-2003) va ser un dels intel·lectuals àrabs més importants del segle XX. Nascut a Jerusalem en una família palestina, es va educar en el Victoria College del Caire, en el Mount Hermon School de Massachusetts i en les Universitats de Princeton i Harvard. Va ser professor de literatura anglesa de la Universitat de Columbia des de 1963 fins a la seva mort. A més, en 1974 va ser professor visitant de literatura comparada a Harvard; en 1975-76, membre del Center for Advanced Study in Behavioral Science de Stanford, i en 1979, professor visitant d´humanitats en la Universitat de John Hopkins. Va ser director del Arab Studies Quarterly i membre del Council on Foreign Relations de Nova York, de la Academy of Literary Studies i del PEN. Entre múltiples premis va rebre el Premi Bowdoin de la Universitat d´Harvard i el Lionel Trilling Award en 1976, així com el Príncep d´Astúries l´any 2002.

Izraíl Métter va néixer en 1909 a Khàrkiv (Ucraïna). El seu origen jueu i l´activitat paterna –el seu pare havia aconseguit posar en marxa una petita fàbrica de macarrons just abans de la revolució– li van impedir, segons la legislació vigent, cursar estudis regulars. Va aconseguir, no obstant això, gràcies a una formació autodidacta, fer-se professor de matemàtiques, professió que va exercir fins a la segona guerra mundial. Durant la guerra va col·laborar en la ràdio amb textos antifeixistes i posteriorment va escriure guions per al famós autor de còmics Arkadi Raikin. Va ser autor de més d´una vintena de llibres entre novel·les, obres de teatre i guions cinematogràfics. Entre la seva producció destaquen els llibres Mukhtar (1960), que seria portat al cinema amb bastant èxit, La cinquena cantonada (1989) i Genealogia i altres relats (1992). Va morir en 1996 a Sant Petersburg.

Ben Ware és codirector del Centre de Filosofia i Art del King’s College de Londres, on també és investigador principal en Filosofia. És autor de Dialèctica de l´escala: Wittgenstein, el “Tractatus” i el modernisme (Bloomsbury, 2015); Viure la vida equivocada amb raó: modernisme, ètica i la imaginació política (Palgrave, 2017); i editor de Francis Bacon: pintura, filosofia, psicoanàlisi (Thames & Hudson, 2019). Els seus últims assajos han aparegut en la revista e-flux, Los Angeles Review of Books i la revesteixi ESP.

Tad DeLay, és filòsof, estudiós de la religió i teòric crític interdisciplinari. Entre els seus llibres s´inclouen Against: What Does the White Evangelical Want?, The Cynic & the Fool i God Is Unconscious. És professor adjunt de Filosofia a Baltimore.

Nasser Abu Srour va ser detingut en 1993, acusat de matar a un agent dels serveis d´intel·ligència israelianes, i condemnat a cadena perpètua. Durant el seu empresonament, Abu Srour es va llicenciar en llengua anglesa per la Universitat de Betlem i va obtenir un màster en Ciències Polítiques per la Universitat Al-Quds.

Oliver Hilmes (1971) va estudiar història i treballa com a conservador de l´Institut de la Filharmònica de Berlín. És autor de biografies dedicades a Ànima Mahler-Werfel o Cosima Wagner i de Berlín, 1936 (Tusquets Editores, 2017), una extraordinària crònica de les Olimpíades que Hitler va voler convertir en un gegantesc acte de propaganda del nazisme, traduïda a diversos idiomes.

Justin Joque és un investigador especialista en filosofia, tecnologia i mitjans de comunicació. És bibliotecari de visualització en la Universitat de Michigan. El seu anterior assaig, Deconstruction Machines: Writing in the Age of Cyberwar (2018) li va valer ser reconegut com un dels més brillants contribuïdors a la comprensió filosòfica de les amenaces de la ciberguerra i el desplaçament de la política al programari i el codi. Matemàtiques revolucionàries (Vers Llibres, 2024) és la seva primera obra traduïda a l´espanyol.

T. Kingfisher (Ursula Vernon, 1977) escriptora, artista i il·lustradora independent estatunidenca. Va créixer a Oregon i Arizona i va estudiar antropologia en el Macalester College a Saint Paul, Minnesota, on va rebre classes d´art per primera vegada. Ursula es va donar a conèixer primer amb els seus webcomics i com a artista independent, particularment per les seves obres que contenen animals antropomòrfics. Després va passar a escriure i il·lustrar una sèrie de llibres per a nens, el primer publicat en 2008, i més tard, va començar a escriure llibres per a lectors de major edat sota el seu pseudònim. Ella mateix compte que va decidir començar a usar-ho per a evitar confusions entre els pares que només la coneixien com a autora de llibres per a nens (actualment continua usant el seu nom real només per als llibres que escriu per a nens) i va triar aquest perquè adora als blauets (i com un homenatge a Ursula K. LeGuin, qui una vegada va fer broma que les inicials «O. K.» podrien significar «Ulysses Kingfisher»). Ha guanyat nombrosos premis pel seu treball que la reconeixen com una de les autores de fantasia més prolífiques i talentoses de l´actualitat.

Jorge Freire (Madrid, 1985) és filòsof i escriptor. Ha publicat Agitación. Sobre el mal de la impaciencia (2020), Hazte quien eres. Un código de costumbres (2022) i La banalidad del bien (2023),a més d´una biografia d´Edith Wharton i d´un assaig sobre Arthur Koestler i la guerra civil espanyola. El Cultural l´ha definit com un dels deus filòsofs joves que marcaran les pròximes dècades.

Annie Ernaux (1940) és una de les autores més reconegudes del panorama literari europeu contemporani. Al llarg de la seva dilatada trajectòria ha publicat una vintena de llibres, entre els quals destaquen Los armarios vacíos (1974), Pura pasión (1992), El acontecimiento (2000) o Los años (2008). A 2022 se li va concedir el Premi Nobel de Literatura.

Richard J. Evans és una de les autoritats més destacades del món sobre el Tercer Reich. És catedràtic emèrit d´Història en la Universitat de Cambridge i rector del Gresham College de la ciutat de Londres. Ha guanyat nombrosos premis pels seus llibres, entre ells el Premi Wolfson d´Història, el Premi i la Medalla Leverhulme de l´Acadèmia Britànica i la Medalla Cívica d´Hamburg per a les Arts i les Ciències. En 2012 va ser nomenat cavaller pels serveis prestats a l´erudició. És autor de nombrosos llibres sobre la història moderna d´Alemanya i Europa, els més recents La lluita pel poder: Europa 1815-1914 (Crítica, 2017) i Hitler i les teories de la conspiració (Crítica, 2021). Va aconseguir l´èxit mundial amb la seva trilogia L´arribada del Tercer Reich (Península, 2005), El Tercer Reich en el poder (Península, 2007) i El Tercer Reich en guerra (Península, 2011).

Natsume Soseki, pseudònim literari de Natsume Kinnosuke, va néixer en 1867 prop d´Edo (l´actual Tòquio). Descendent d´una família de samurais vinguda a menys, va ser el menor de sis germans. La carrera literària de Soseki es va iniciar en 1903, quan va començar a publicar haikus i petites peces literàries en revistes com Hototogisu. La fama li va arribar amb la publicació en 1905 de Soy un gat (Impedimenta, 2010), i a l´any següent Botchan (Impedimenta, 2008) el va catapultar a l´èxit, convertint-se automàticament en un best seller i en una de les novel·les més llegides pels japonesos durant dècades; obra, que, a més, va ser guardonada amb el Premi Llibreter 2008. Soseki va escriure catorze novel·les en total al llarg de la seva vida, entre les quals cal destacar El miner (1908; Impedimenta, 2016), o Sanshiro (1908; Impedimenta, 2009), que forma part d´una trilogia que es completa amb Daisuke (1909, Impedimenta, 2011) i La porta (1910; Impedimenta, 2012); quant a la seva etapa més madura, les seves obres més importants són, sens dubte, Kokoro (1914; Impedimenta, 2014) i Més enllà de l´equinocci de primavera (1912; Impedimenta, 2018).

Valérie Mréjen (1969 París) no és només una de les escriptores fonamentals de l´Europa actual, amb un acolliment crític excel·lent, sinó també una de les artistes visuals més destacades. És autora de tres breus novel·les d´una rara perfecció: El meu avi (1999; Perifèrica, 2007), aquesta que ara oferim als lectors en espanyol, L´Agre (2001; Perifèrica, 2009), i Eau sauvage. En 2006 va publicar Pork and Milk, un assaig/documental en forma de llibre-dvd que va aconseguir un gran èxit al seu país. Les novel·les de Valérie Mréjen han estat definides per Jean-Luc Douin en el diari Le Monde com a novel·les en Súper 8, com a pel·lícules de la Grossa i el Flac filmades per la Nouvelle Vagui.

Ha publicat més de quaranta llibres de ficció, assaig i poesia traduïts a diversos idiomes. Va néixer a Grècia en 1938, i va emigrar a Suècia en 1964, on va consolidar la seva carrera literària. Ha traduït del suec al grec a grans autors com Ingmar Bergman i August Strindberg, així com del grec al suec a Yannis Ritsos o Mikis Theodorakis. Ha rebut molts premis pel seu treball tant a Grècia com a Suècia, país en el qual resideix actualment. A Espanya, va guanyar el Premi Cálamo Extraordinari 2019 per Una altra vida per viure. Posteriorment, Galàxia Gutenberg ha publicat les seves novel·les El setge de Troia i Mares i fills en 2020, El passat no és un somni en 2021, Timandra i Amor i morriña en 2022 i Un nou país a l´altre costat de la meva finestra en 2023. En 2024, aquest mateix segell publica també la seva trilogia de la guerra composta per les novel·les Pagesos i senyors, L´arada i l´espasa i Una pau cruel. En 2023 va rebre la Medalla d´Or del Cercle de Belles Arts de Madrid.

Niklas Maak (Hamburg, 1972) va estudiar Història de l´Art, Arquitectura i Filosofia a Hamburg i a París. Entre els seus professors, va destacar el filòsof Jacques Derrida. Treballa com a redactor i director de la secció d´art i arquitectura del Frankfurter Allgemeine Zeitung i és professor de la Städelschule de Frankfurt i la Universitat d´Harvard. Ha estat guardonat, entre altres, amb els premis George F. Kennan a la Crítica Arquitectònica (2009), Henri Nannen de Periodisme (2012), Premi de la Crítica d´Arquitectura de l´Associació d´Arquitectes Alemanys (2015) i Premi d´Assaig Johann Heinrich Merck (2022). És autor de nombroses obres de no ficció, com Der Architekt am Strand. Le Corbusier und dones Geheimnis der Seeschnecke (2010), Fahrtenbuch. Roman eines Actuacions (2011), Wohnkomplex. Warum wir andere Häuser brauchen (2014), Atles der seltsamen Häuser und ihrer Bewoh-ner (2016), Durch Manhattan (2017) i Eine Frau und ein Mann (2023). Part de les recerques recollides en la seva obra assatgística més coneguda, Server Manifesto: Data Center Architecture and the Future of Democracy (2022) han inspirat Technophoria, la seva primera novel·la, publicada en castellà per Vegueta en 2024.

Mary Ann Evans, George Eliot per a la història de la literatura, va néixer en 1819 en Chilvers Coton (Warwickshire), filla d´un agent immobiliari. Als vuit anys se la considerava ja «fora del normal» per la seva peculiar intel·ligència i brillantor; als disset confessava el seu agnosticisme i el seu pare, que li havia donat una rigorosa educació religiosa, la va tirar de casa. Subdirectora de la Westminster Review, el fòrum intel·lectual progressista més important del seu temps, va ser animada a dedicar-se a la literatura pel crític George Henry Lewes, que arribaria a ser el seu company pràcticament per a la resta de la seva vida: van decidir viure junts a pesar que ell estava casat. Les primeres novel·les de George Eliot, situades en la seva Warwickshire natal, tenen cert aire idíl·lic: Escenes de la vida parroquial (1858; ALBA CLÀSSICA núm. XVII), Adam Bede (1859), El molí del Floss (1860; ALBA CLÀSSICA MAIOR núm. XVII), Silas Marner (1861), encara que alguns relats i novel·les curtes com El vel alçat (1859; ALBA BREVIS núm. 7) i El germà Jacob (1860; ALBA CLÀSSICA núm. LXXI) van anunciar ja a una escriptora de gran ambició i originalitat. Amb la novel·la històrica Romola (1863) va iniciar la seva etapa de maduresa, a la qual pertanyen Felix Holt (1866), Middlemarch (1871-72; ALBA CLÀSSICA MAIOR núm. VI) i Daniel Deronda (1876). A la mort de Lewes en 1878, es va ocupar de concloure l´obra més important d´aquest, Problems of Life and Mind. En 1880 es va casar amb l´agent de borsa John Walter Cross, però al desembre d´aquest mateix any va morir a Londres.

Mark Z. Danielewski NovaYork, 1966) va estudiar Literatura a la Universitat de Yale i va cursar estudis cinematogràfics a la School of Cinema-Television de Califòrnia. "Casa de fulles", la seva primera i aclamada novel·la, s´ha convertit en un èxit de culte instantani en tots els països on ha sigut publicada.

Hollie Hughes escriu contes des que és capaç de recordar. Durant els anys vuitanta va passar la seva infància narrant i il·lustrant les històries que se li ocorrien, no obstant això, treballaria com a professora durant gairebé vint anys abans de publicar el seu primer àlbum infantil en 2012. A més d´escriure divertides i imaginatives històries, dirigeix un grup d´escriptura creativa per a nens en una escola d´educació primària a Essex (el Regne Unit).

En acabar la carrera de Psicologia va treballar en un hospital durant deu anys amb malalts d´alzheimer i altres malalties neurodegeneratives, abans de muntar una llibreria i dedicar-se a l´escriptura. Fanàtic des de nen de l´univers del manga, en 2018 va fundar a París la llibreria Le Renard Vaig daurar, especialitzada en manga i cultura japonesa.

Richard Overy és professor d´Història en la Universitat de Exeter i un dels historiadors anglesos més reconeguts. És membre de la British Academy i de la European Academy of Sciences and Arts. Entre els seus nombrosos títols, Tusquets ha publicat també Dictadors (un excepcional paral·lelisme entre Hitler i Stalin) guanyador en 2005 del Wolfson Prize.