Autores i autors

Claudia Pagès (Barcelona, 1990) és artista visual, performer i escriptora. Viu i treballa a Barcelona. En els seus últims treballs, Pagès s´ha centrat en el sistema logístic i la seva vinculació amb el llenguatge jurisdiccional, tots dos operand en el temps verbal d´un gerundi no finit i violent que té efectes directes sobre els cossos. La recerca artística de Pagès aborda la circulació i el manteniment, i el seu paper en el sosteniment del statu quo. La continuïtat d´uns certs sistemes i institucions es manté a través del que Pagès diu la «immobilitat de les circulacions estables» i les «arquitectures de contenció» que sostenen el poder a través de fluxos específics de béns, capital i valor dins d´un present suspès i capturador. La seva recerca més recent s´ha anat desplaçant a la recerca dels seus significants més primaris, les marques. Claudia Pagès ha llegit, performado i exposat en Fundació Joan Miró (2023), Tabakalera (Donostia, 2022), Vleeshal (Middelburg, 2022), The Ryder (Madrid, 2022), MACBA (Barcelona, 2021), Kunstverein Braunschweig (2021), La Casa Encesa (Madrid, 2021), CAPC (Bordeus, 2022), HAU2 (Berlín, 2019) i Sharjah Art Foundation (Sharjah, UAE, 2018), entre altres. Ha publicat amb Onomatopee (2020) i està preparant un nou llibre amb Wendy’s Subway (2023).

És escriptora, comissària independent i activista feminista decolonial i antiracista. Encara que les seves publicacions reflecteixen un ampli ventall d´interessos, s´ha centrat en la fabricació del consentiment i el dissens, la comprensió dels sistemes de dominació racial i de gènere, la violència sistèmica, les seqüeles de l´esclavitud i el colonialisme i les resistències. Les seves publicacions més recents són Programme de désordre absolu. Décoloniser le musée, (2023), A Feminist Theory of Violence (2022), A Decolonial Feminism (2021), De la violence coloniale dans l’espace public (2021), The Wombs of Women, Race, Capital, Feminism (2020) and Aimé Césaire, Resolutely Black. Conversations with Françoise Vergès (2020). Després de llicenciar-se (Sant Diego, 1986) i doctorar-se (Berkeley, 1995), va exercir la docència en Sussex en 1996 i Goldsmiths College, Universitat de Londres, de 2000 a 2007. Va ser presidenta del Comitè Nacional Francès per a la Memòria i la Història de l´Esclavitud 2008-2012 i assessora de projectes per a la documenta 11.

Joséphine Seblon va estudiar història de l´art en la École du Louvre i ara treballa en una editorial a Londres. Va ser cocuradora de VIEW, un festival d´història de l´art en el Institut Français de Londres. A través del seu Instagram @weareminiartists, comparteix la diversió creativa que té amb els seus dos fills petits, aprenent i fent art.

Shirley Jackson (San Francisco 1916 – Bennington 1965) va estudiar en la Universitat de Syracuse. En 1948 va publicar la seva primera novel·la, "The Road Through the Wall", i el conte «La loteria» (inclòs en el volum "Contes triats", que va aparèixer en aquesta col·lecció), un clàssic del segle xx. La seva obra, que també inclou les novel·les "Hangsaman" (1951), "The Bird’s Nest" (1954), "El rellotge de sol" (1958), "La maledicció d´Hill House" (1959) i els assajos autobiogràfics "Life Among the Savages" (1953) i "Raising Demons" (1956)? ha exercit una gran influència en A. M. Homes, Stephen King, Jonathan Lethem, Richard Matheson i Donna Tartt, entre altres escriptors. En 1962 va publicar "Sempre hem viscut al castell", que va ser considerada per la revista "Time" una de les deu millors novel·les de l´any i que editorial minúscula va recuperar en 2012. En 2010, la prestigiosa Library of America va reunir algunes de les obres més significatives de Jackson en un volum a cura de Joyce Carol Oates.

Pierre Boulez (Montbrison, 1925 – Baden- Baden, 2016) va ser un reconegut director d´orquestra, compositor i teòric de la música francès. Després de llicenciar-se en Matemàtiques, va estudiar en el Conservatori de París amb el compositor i organista Olivier Messiaen, deixeble de Schönberg. Va impartir classe en el Collège de France i va ser director de l´Orquestra Filharmònica de Nova York i de l´Orquestra Simfònica de la BBC. Va publicar així mateix nombrosos assajos, entre els quals es compten, a més del país fèrtil. Paul Klee (Penya-segat, 2024), Pensar la música avui (1963), Punts de referència (1981) i Les neurones encantades. El cervell i la música (2014).

Diego Enrique Osorno (Monterrey, Mèxic, 1980) és reporter, escriptor i cineasta. Autor d´una desena de llibres de crònica sobre la rebel·lia, el poder i la justícia al Mèxic del segle XXI, alguns han estat adaptats al teatre i compten amb traduccions a l´anglès, portuguès, italià, coreà, francès, romanès, polonès i danès. Ha publicat cròniques i reportatges en mitjans com a Etiqueta Negra, Mil·lenni, El País, Gatopardo, La Republica, Clarí, New York Times en espanyol i Al Jazeera.Les seves cobertures han abastat bona part dels principals conflictes del Mèxic del segle XXI, així com d´alguns altres països. Com a guionista i director ha rebut reconeixements com el José Rovirosa de la UNAM, l´Índia Catalina de Cartagena d´Índies i l´Ariel de l´Acadèmia Mexicana d´Arts i Ciències Cinematogràfiques. Va dirigir les sèries 1994 (Netflix) que retrata la crisi que defineix al Mèxic d´avui i El Xou (ViX), que aborda l´assassinat del comediant Paco Stanley en les albors de l´alternança mexicana de l´any 2000. Ha estat becari del Pulitzer Center, Sundance Institute i Rockefeller Foundation. Va ser nomenat Comissionat de la Veritat a Oaxaca, instància que va documentar execucions extrajudicials, desaparicions i actes de tortura comesos per les autoritats. World Justice Project va reconèixer també la seva labor en contra de la impunitat. En 2013 li va ser atorgat el Premi Nacional de Periodisme de Mèxic i en 2018 el de les Arts Literàries de la Universitat Autònoma de nou León. Amb la finalitat d´encoratjar la col·laboració entre el cinema i el periodisme per a la narració d´històries reals va crear la productora Detectiva, vinculada a Bengala, companyia de la qual també és soci fundador.

Moa Romanova és una artista sueca nascuda en 1992. Amb una formació en pintura a l´oli, va debutar com historietista en 2018 amb el llançament de Alltid fucka upp, una memòria gràfica que ha acabat traduint-se a 11 idiomes. Avui dia, Moa resideix a Estocolm, treballant en el seu estudi en Södermalm. Un espai que comparteix amb els seus dimonis i un petit company goblin: el seu llebrer Un.

Keum Suk Gendry-Kim va néixer en Goheung, a la província de Jeolla (Corea del Sud). Es va llicenciar en Belles Arts en la Universitat de Sejong, a Seül, i va acabar la seva formació artística en la École Supérieure donis Arts Décoratifs d´Estrasburg. Va viure disset anys a França i va començar a publicar dibuixant els seus primers còmics per al mercat francès, dels quals destaquem Le chant de mon père (2012), Jiseul (2015) o L´arbre nu (2020); també ha il·lustrat nombrosos àlbums infantilesy traduït més de cent llibres. No obstant això, va ser Herba (2017; Reservoir Books, 2022), una novel·la gràfica publicada originalment a Corea, la que major projecció li va donar, amb traduccions a més de trenta-cinc idiomes i premiada amb els més prestigiosos guardons internacionals. En concret, a Espanya ha rebut el Premi Antifaç del Saló del Còmic de València, el Premi Splash del Festival de Sagunt i el Premi del Còmic Aragonès, tots ells al millor còmic internacional editat a Espanya. A aquesta obra van seguir, fins a la data, tres llibres que també han estat publicats en espanyol: L´espera (2020; Reservoir Books, 2023), Gossos (2022; Reservoir Books, 2024) i Demà serà un altre dia (2023; actualment, en preparació).

(Barcelona, 1970) és escriptora, també treballa de periodista i ha estat llibretera. Fa més de vint-i-cinc anys que viu al País Valencià. Ha escrit una desena de llibres entre obres de no-ficció i novel·les, així com contes per a diferents antologies. Amb la novel·la documental Guillem va rebre el Premi Lletra d’Or i el Premi València Negra a la millor movel·la. El seu últim treball, Tiberi Cèsar, ha estat finalista, entre d’altres, dels premis Finestres i Llibreter.

María Ignacia Ibarra Eliessetch és doctora en Antropologia per la Universitat de Barcelona. Les seves principals línies de treball són els feminismes descoloniales, la interseccionalitat crítica, el antipunitivismo i l´ecologia política de l´aigua. És co-directora del documental Wiñotuay chi lewfü: el riu tornarà i co-autora del llibre Justícia feminista a la vora del temps: Experiències comunitàries i sentipensamientos antipunitivistas (2023, LOM Edicions). Ha col·laborat en diverses organitzacions i col·lectives territorials com també en xarxes internacionalistes entre els països on ha viscut i s´ha format políticament (Xile, Catalunya i Mèxic).

Filòsof, poeta i crític literari, és un autor inclassificable. S´interessà per la història de la ciència moderna i, alhora, per la imaginació literària. Va ser professor universitari de filosofia i d´història i filosofia de les ciències. Com a estudiós de la literatura, Bachelard va exercir una enorme influència gràcies a les reflexions sobre la imaginació poètica. Els seus estudis sobre psicologia dels elements -foc, aigua, aire, terra- en la literatura han esdevingut clàssics.

Julia Wertz (àrea de la Badia de San Francisco, 1982) és dibuixant professional, historiadora aficionada i exploradora urbana a temps parcial. Publica els seus còmics en The New Yorker i Harper’s Magazine. És autora de diversos llibres, entre els quals destaquen Drinking at the Movies (2010), Whisky & Nova York (2011), The Infinite Wait (2012) o Museum of Mistakes: The Fart Party Collection (2014). Barris, blocs i escombraries va ser seleccionat com a Finalista del Festival d’Angoulême 2020.

Cinta Farnós (el Perelló, 1986) és politòloga i escriptora. Ha treballat desenvolupant polítiques de gènere i de memòria democràtica a la Generalitat de Catalunya. Ha escrit contes i guies gastronòmiques i ha col·laborat al diari digital Núvol. El 2022 va publicar la seva primera novel·la, Geosmina.

Andrej Holm (1970, Leipzig) Llicenciat en sociologia por la Universitat Humboldt de Berlín en 1997, es va doctorar en 2005 con Reestructuració de l´espai i poder social en l´àrea de reurbanització. El seu treball acadèmic en el terreny de la geografia humana s´ha centrat en la gentrificació, l´urbanisme i les polítiques d´habitatge. Activista polític, ha participat en distintes iniciatives por el dret a l´habitatge a Berlín, en plataformes contra la gentrificació i en defensa de les ciutats. En 2016 va ser sotssecretari d´habitatge en el govern local de la ciutat, i va impulsar una llei que proposava límits al lloguer. A conseqüència d´això, va ser objecte d´una virulenta campanya de la dreta política i del lobby immobiliari que el defenestró i el va obligar a renunciar. En l´actualitat continua formant part de col·lectius socials que defensen el dret a la ciutat; autor de Reclaim Berlin: Soziale Kämpfe in der neoliberalen Stadt (Assoziation A, 2010), Mietenwahnsinn: Warum Wohnen immer teurer wird und wer davon profitiert (Knaur, 2014), Wohnen zwischen Markt, Staat und Gesellschaft: Ein sozialwissenschaftliches Handbuch (Vsa Verlag, 2021); El que Engels no podia saber. L´habitatge com a bé d´inversió (Katakrak, 2024) se´l seu primer llibre en castellà.

Britta Teckenctrup és una autora i il·lustradora de gran èxit internacional. Va néixer a Hamburg i va estudiar en el Sant Martin College i en el Real College d´Art a Londres. Ha escrit i il·lustrat més de cent àlbums il·lustrats per a nens, traduïts a vint-i-cinc idiomes. Entre els seus premis destaquem la seva nominació per al Kate Greenaway en dues ocasions i el seu esment especial en els Premis de Bologna. ´L´arbre dels records´, publicat per NubeOcho, va ser finalista dels Premis del Gremi de Llibreters de Madrid.

Sarthak Sinha és il·lustrador i autor. Originari de l´Índia, ara viu en un poble dels Alps francesos. Li encanta estar en contacte amb la naturalesa i admirar tot, des de plantes verinoses fins a penya-segats alts. Especialment penya-segats alts. Quan no està dibuixant o escrivint històries, li encanta caminar amb bicicleta, perseguir estrelles fugaces i cuinar per a la gent.

Irene Cuevas va néixer a Madrid en 1991. Va estudiar Dret i un màster en Estudis Literaris en la Universitat Complutense de Madrid i més endavant va cursar el Màster de Narrativa de l´Escola d´Escriptors. Alguns dels seus relats han estat publicats en els llibres col·lectius Baix trenta. Antologia de nova narrativa espanyola (Salt de Pàgina, 2013) i Segona paràbola dels talents (Gens, 2011). També ha estat inclosa en la revista literària Contes per a l´andana. Al setembre de 2012 i amb motiu de les Olimpíades Culturals celebrades a Anglaterra, va ser becada per a participar en l´esdeveniment internacional WEYA (World Event of Young Artists) a la ciutat de Nottingham, on va exposar part dels seus treballs i va entrar en contacte amb artistes de totes les nacionalitats i disciplines, dins del programa Disorder. Actualment és professora d´escriptura creativa, relat i poesia. Algunes nits de lluna plena es nomena filla apòcrifa de Lucia Berlin i punxa música per a cors tendres i desemparats. És una yonki de l´amor i de la nostàlgia. Un moment de tendresa i de pietat (Reservoir Books, 2024) és la seva primera novel·la.

Hasan G. López Sanz és Doctor en Filosofia i Llicenciat en Antropologia Social i Cultural i Filosofia. Professor de l´àrea d´Estètica i Teoria de les Arts de la Facultat de Filosofia de la Universitat de València i comissari d´exposicions, desenvolupa les seves recerques en el camp de la fotografia, les seves pràctiques i usos públics, especialment en relació amb l´Antropologia, l´estètica i l´art contemporani. Entre les seves publicacions destaquen els llibres La missió etnogràfica i lingüística Dakar-Djibouti i el fantasma d´Àfrica (PUV, 2009), La ploma i la cambra. Antropologia i memòria colonial en blanc i negre (Muvaet, 2014), Zoos humans, ethnic freaks i exhibicions etnològiques. Una aproximació des de l´antropologia, l´estètica i la creació artística contemporània (Concreta, 2017) i La pintura de frontera de George Catlin. Una etnografia entre l´escriptura de viatges i la imatge (PUV, 2019).

Edward W. Said (1935-2003) va ser un dels intel·lectuals àrabs més importants del segle XX. Nascut a Jerusalem en una família palestina, es va educar en el Victoria College del Caire, en el Mount Hermon School de Massachusetts i en les Universitats de Princeton i Harvard. Va ser professor de literatura anglesa de la Universitat de Columbia des de 1963 fins a la seva mort. A més, en 1974 va ser professor visitant de literatura comparada a Harvard; en 1975-76, membre del Center for Advanced Study in Behavioral Science de Stanford, i en 1979, professor visitant d´humanitats en la Universitat de John Hopkins. Va ser director del Arab Studies Quarterly i membre del Council on Foreign Relations de Nova York, de la Academy of Literary Studies i del PEN. Entre múltiples premis va rebre el Premi Bowdoin de la Universitat d´Harvard i el Lionel Trilling Award en 1976, així com el Príncep d´Astúries l´any 2002.

Izraíl Métter va néixer en 1909 a Khàrkiv (Ucraïna). El seu origen jueu i l´activitat paterna –el seu pare havia aconseguit posar en marxa una petita fàbrica de macarrons just abans de la revolució– li van impedir, segons la legislació vigent, cursar estudis regulars. Va aconseguir, no obstant això, gràcies a una formació autodidacta, fer-se professor de matemàtiques, professió que va exercir fins a la segona guerra mundial. Durant la guerra va col·laborar en la ràdio amb textos antifeixistes i posteriorment va escriure guions per al famós autor de còmics Arkadi Raikin. Va ser autor de més d´una vintena de llibres entre novel·les, obres de teatre i guions cinematogràfics. Entre la seva producció destaquen els llibres Mukhtar (1960), que seria portat al cinema amb bastant èxit, La cinquena cantonada (1989) i Genealogia i altres relats (1992). Va morir en 1996 a Sant Petersburg.