Autores i autors

Zadie Smith (Londres, 1975) va estudiar Filologia Anglesa en la Universitat de Cambridge. Amb Dents blanques (Salamandra, 2001) va guanyar el Premi Whitbread per a Primera Novel·la, el James Tait Black Memorial de Narrativa, i els premis per a Primer Llibre dels Escriptors de la Commonwealth i The Guardian. El caçador d´autògrafs (Salamandra, 2003) va ser guardonada amb el Jewish Quarterly Wingate Literary Prize i va ser finalista del Premi Orange, i la seva tercera novel·la, Sobre la bellesa (Salamandra, 2006), va obtenir aquest premi en 2006 i va ser finalista del Premi Booker en 2005. En 2013 va aparèixer en espanyol la seva quarta novel·la, NW Londres, i en 2017 Temps de swing. Ha publicat també la selecció d´assajos Canviar d´idea (Salamandra, 2011) i editat l´antologia El llibre dels altres (Salamandra, 2009). L´any 2003 va ser triada Millor Novel·lista Jove Britànic per la prestigiosa revista Granta, fet que es va repetir en 2013. En 2006 la revista Time la va incloure en la seva llista de les cent persones més influents de l´any. Zadie Smith és membre de la Royal Society of Literature.

Julian Gloag va néixer a Londres en 1930. Després de graduar-se en el Magdalene College de Cambridge, va passar diversos anys a Nova York treballant com a editor, i després es va traslladar a França. En 1963 va publicar la seva primera novel·la, Cada nit a les nou, que va ser adaptada per a la pantalla gran per Jack Clayton i protagonitzada per Dick Bogarde. Gloag es va convertir en escriptor a temps complet en 1966 després de l´èxit de la seva novel·la Sentència de vida (1968). Va alternar el seu lloc de residència entre Anglaterra i França, país en el qual continua gaudint de gran popularitat. En 1978 es va veure involucrat en una destacada polèmica amb l´escriptor Ian McEwan perquè la novel·la d´aquest últim, Jardí de ciment, mostrava nombroses similituds amb la primera novel·la de Gloag, la ja esmentada Cada nit a les nou. Anys després, Gloag escriuria la novel·la Lost and Found (1981, Objectes perduts), en la qual un jove professor d´escola llegeix la nova novel·la d´un escriptor que acaba de guanyar nombrosos guardons i descobreix que és la mateixa novel·la que va publicar ell anys enrere, en la seva joventut. Julian Gloag va morir en 2023, en Provins, França, als 93 anys d´edat.

Mireille Mesier va néixer a Ottawa, la capital del Canadà, on es va formar en teatre i en radiodifusió. En acabar els seus estudis, es va establir a Toronto, la metròpolis de la pròxima província canadenca de Ontario. En 1999, gràcies al seu treball com a guionista de televisió, va fer els seus primers passos en la literatura infantil i juvenil. Des de llavors ha publicat una trentena de novel·les, àlbums i llibres de coneixements per a joves lectors. A més d´autora, és actriu de veu en off, guionista, realitzadora, franc-ontariense orgullosa i mamà.

Guy Standing ha estat professor en les universitats de Bath, Londres i Monash, a més de director de programa en l´Organització Internacional del Treball de l´ONU. Standing és cofundador —i actual copresident— de la Xarxa Global de Renda Bàsica i ha assessorat nombrosos governs i organismes internacionals en matèria de política social i econòmica. És autor, a més, de grans èxits editorials com El precariado: Una nova classe social, La renda bàsica: Un dret per a tots i per sempre i La política del temps: Prendre el control en l´era de la incertesa, aquest últim publicat per Paidós.

Marion Gibson és professora de Renaixement i Literatura Màgica en la Universitat de Exeter, el Regne Unit. És autora de set llibres acadèmics sobre les bruixes en la història i la literatura. Ha publicat una vintena d´articles i és la responsable editorial de la sèrie Elements in Magic (Cambridge University Press).

Helga Flatland (Flatdal, 1984) És una de les autores més premiades i llegides de Noruega. El seu debut Queda´t si pots (2010) va rebre excel·lents crítiques i la va establir com una de les autores noruegues més prometedores. Va tenir un gran èxit amb la novel·la Una família moderna (2017). A les poques setmanes de la seva publicació, la novel·la havia venut 20.000 còpies. Ha guanyat els premis: Premi al Primer Llibre de Tarjei Vesaas, Premi de la Crítica Jove i el Premi Amalie Skram 2015.

Paul Lynch (Limerick, 1977) és el premiat autor de les novel·les Beyond the Sea, Grace, The Black Snow, Xarxa Sky in Morning i El cantar del profeta (Alfaguara, 2024), guanyadora del Premi Booker 2023. També ha rebut, entre altres premis, el Kerry Group Irish Novell of the Year i el Prix Libr´à Nous a la millor novel·la estrangera. Els seus llibres han estat nominats a nombrosos premis internacionals, entre ells el Strega, el Prix Jean Monnet de Literatura Europea, el Prix du Meilleur Livre étranger, el Prix Littérature-Monde i el Walter Scott Prize. Viu a Dublín.

Patrick Boucheron (París, 1965) és un dels màxims exponents de l´actual renovació historiogràfica europea. Catedràtic del Collège de France, ha dirigit numeroses publicacions, i és autor de llibres com Conjurar el miedo. Ensayo sobre la fuerza política de las imágenes o El miedo. Historia y usos políticos de una emoción. És col·laborador de France Culture i participa en projectes de divulgació com la sèrie documental Quand l’histoire fait dates (2018). 

Keith Lowe va néixer en 1970 i va estudiar Literatura anglesa en la Universitat de Manchester. Després de treballar dotze anys com a editor de llibres d´Història, es va dedicar a temps complet a la seva carrera d´escriptor i historiador, i ara se´l reconeix a banda i banda de l´Atlàntic com una autoritat en la Segona Guerra Mundial i la postguerra. És autor de Inferno: The Devastation of Hamburg, 1943, i de Continent salvatge. Europa després de la Segona Guerra Mundial (Galàxia Gutenberg, 2012), pel qual va rebre en 2013 el Premi d´Història PEN/Hessell-Tiltman. En 2017 va publicar també en Galàxia Gutenberg La por i la llibertat. Com ens va canviar la Segona Guerra Mundial, que va rebre excel·lents crítiques. Els seus llibres s´han traduït a vint idiomes. La seva última obra, també publicada en Galàxia Gutenberg, és Presoners de la història (2021).

José Enrique Ruiz-Domènec (Granada, 1948) és escriptor i acadèmic: ha sigut professor convidat en diverses universitats europees i americanes, a més de catedràtic d´Història Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona desde 1969 fins l´actualitat. Exerceix d´editor d´Història, National Geographic. Va obtenir el premi Ciudad de Barcelona d´assaig per El reto del historiador, i va ser finalista del Prix du Livre Européen ambEuropa. Las claves de su historia.

Peter Sarris és catedràtic d´Estudis de l´Antiguitat Tardana, Medievals i Bizantins en la Universitat de Cambridge, i membre del Trinity College de Cambridge. Ha publicat nombrosos llibres i articles sobre Justinià i entre les seves altres publicacions figuren Empires of Faith. The Fall of Rome to the Rise of Islam (2011) i Bizanci. Una breu introducció (Almuzara, 2024). A més d´escriure en revistes acadèmiques, ha col·laborat amb The Times, Literary Review i History Today.

És catedràtic d´Història medieval en la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l´Institut d´Estudis Medievals. Ha estat professor visitant en les universitats de Gènova i Poitiers i ha impartit cursos de doctorat en l´Institut Europeu d´Estudis Humanístics de Florència. En 2006 va rebre el premi d´assaig Ciutat de Barcelona pel seu llibre El repte de l´historiador (Península). Entre les nombroses obres que ha publicat, les més recents són Catalunya, Espanya. Acords i desacords (La Magrana, 2011) i Personatges intempestius de la història (Gredos, 2011). En 2011 va ser nomenada professor convidat en la École donis hautes études de París. Col·labora en diversos mitjans de comunicació, com els suplements culturals de La Vanguardia i El País Setmanal.

Álvaro Enrigue (Mèxic, 1969) va guanyar el Premi de Primera Novel·la Joaquín Mortiz en 1996 amb La mort d´un instal·lador. En Anagrama ha publicat Hipotèrmia: «Relats de gran altura i fascinant originalitat» (J. A. Masoliver Ródenas, La Vanguardia); «No és un d´aquests falsos llibres de contes que circulen per aquí disfressats de novel·les, però tampoc una novel·la convencional; és un llibre amfibi per naturalesa» (Guadalupe Nettel, Lateral); Vides perpendiculars: «Excel·lent novel·la... Crec que l´estratègia narrativa d´aquest intel·ligentíssim autor culmina en unes pàgines d´un poder arrasante» (Carlos Fuentes); Decència: «Actualitza les novel·les mexicanes de la Revolució i els retorna una ambició no exempta d´ironia i desencantament» (Patricio Pron, El País); «Una escriptura que apunta a Jorge Luis Borges, a Roberto Bolaño, a Malcolm Lowry i a Carlos Fuentes, encara que la regió de Enrigue res tingui de transparent» (Mónica Maristain, Pàgina/12); Mort sobtada (Premi Herralde de Novel·la 2013): «Esplèndida novel·la per a temps de crisi» (Jesús Ferrer, La Razón); «Una novel·la a l´altura de la seva desmesurada ambició. Se li exigeix molt al lector i, com a compensació, se li dona el molt que promet» (J. A. Masoliver Ródenas, La Vanguardia); «És possible que sigui també un divertimento històric sobre fets comptats molt lliurement i un assaig ficció sobre en quina cosa es pot convertir una cosa tan emmotllable com és la novel·la» (Ricardo Baixeras, El Periódico);Ara em rendeixo i això és tot: «Una obra ambiciosa, en la qual es barregen gèneres diversos... Una novel·la total» (Diego Gándara, La Razón); «Una ambiciosa novel·la total» (Matías Néspolo, El Mundo); «A García Márquez i Carlos Fuentes els hauria agradat aquest exuberant enllumenament de fantasia, exploració i coneixement» (Encert Pertierra, Mercuri), i l´assaig Valent classe mitjana. Diners, lletres i cursilería.

Paco Cerdà (Genovés, 1985) és periodista i escriptor. És autor dels llibres 14 d´abril (Premi de No Ficció Llibres de l´Asteroide 2022, Premi de la Crítica Valenciana i Premi de les Llibreries de Navarra); El peó (Premi Cálamo al Llibre de l´Any 2020 i finalista del Premi al Millor Llibre Estranger de França i dels guardons Avignonnais, Virevolte, Ville d´Arles i Pierre-François Caillé); Los últimos (2017); i la seva última obra, Presentes (2024), guanyador del Premi Ull Crític de Narrativa 2024 i un dels 50 millors llibres de 2024 segons Babelia. Va fundar i va dirigir l´editorial La Caja Books. Ha treballat deu anys com a reporter en Levante-EMV i ha col·laborat amb la Cadena Ser. Ara escriu en el diari El País i en Cuadernos Hispanoamericanos. Imparteix classes de «No Ficción» a la Universitat de València. La seva obra ha estat traduïda al francès, al català i -en breu- al portuguès i a l´anglès.

Lola López Mondéjar és psicoanalista, assagista i escriptora. Ha sigut convidada com a conferenciant a diferents universitats i associacions psicoanalítiques espanyoles i estrangeres. Ha publicat diversos assajos i obres de ficció, entre les quals destaquen les novel·les Mi amor desgraciado (2010, finalista del XXII Premio de Narrativa Torrente Ballester), La primera vez que no te quiero (2013), Cada noche, cada noche (2016) i llibres de relats El pensamiento mudo de los peces (2008), Lazos de sangre (2012) i Qué mundo tan maravilloso (2018). Actualment col·labora amb articles d´opinió a diversos medis, i manté desde 2014 un taller d´escriptura creativa presencial i online.

Escriptor, col·leccionista d´art i restaurador de cases antigues, Alex Kerr ha viscut al Japó i a Tailandia desde 1964. Com autor, és conegut per Lost Japan (1996) i Another Kyoto (2016).

Guy de la Bédoyère és autor d´una gran col·lecció de llibres sobre l´Història de Roma y arqueologia. Ha col·laborat a la sèrie de divulgació històrica Time Team del canal 4 britànic i és membre de la Sociedad de Anticuarios de Londres

George Mendoza (1934-2018) és poeta, guionista, periodista de viatges, novelista i escriptor de la seva època. Ha publicat més de cent llibres per a nens i adults arreu del món. Al 1968 va ser galardonat amb el Lewis Carroll Shelf Award. L´amor de Mendoza per la navegació i la pesca es veu reflexat en els seus llibres de poesia. Va viure la major part de la seva vida a Nova York amb la seva dona, Ruth, i els seus fills, Ashley i Ryan.

Claire Marin (París, 1974) és doctora en Filosofia per la Universitat de París, membre del Centro Internacional de Filosofía Francesa Contemporánea i professora de classes preparatòries per a les grans escoles. Considerada com una de les pensadores més destacades dels últims temps a França, Marin reflexiona sobre els elements disruptius que posen a prova les nostres concepcions del mon i les nostres maneres de viure. Autora d´assajos com La Maladie, catastrophe intime (2014), La Relève (2018) i el superventes em>Ruptura(s) (2019), a mig camí entre la literatura i la filosofia, ha rebut el Premi Jean-Bernard de l´Acadèmia de Medicina per la seva primera novel·la Hors de moi (2008) i el Premi Ética y Sociedad Pierre Simon pel seu assaig Violences de la vie, violences de la maladie (2014). Estar en su lugar (2022) va ser reconegut amb el Premi d´Ensayo Psicológico-Fnac 2023 i el Premi Escrito Social 2022.

Va néixer a Kíev en 1964. Va concloure els seus estudis de Llicenciatura en la Facultat de Filologia de la Universitat Nacional de Kíev (1986), i de Doctorat en el Departament de la Literatura Russa de l´Institut de Literatura Russa (*Pushkinski *Dom) de l´Acadèmia de Ciències de la Federació Russa (1990), on treballa des de llavors. En 2000 va defensar la seva Tesi Doctoral d´Estat, «El reflex de la història mundial en la literatura russa antiga», dedicada a la literatura russa medieval. És un aficionat a la música de Bach i Mozart. En l´actualitat resideix a Sant Petersburg. *Evgeni *Vodolazkin és filòleg, periodista i autor de populars novel·les contemporànies. A Rússia li diuen l´«Umberto Eco rus», i a Amèrica, després de la publicació de la seva coneguda obra *Lavr, li diuen el «Gabriel García Márquez rus». Els seus llibres han estat traduïts a nombrosos idiomes i susciten un enorme interès no sols entre els lectors, sinó també entre els escriptors contemporanis. Quin és el secret de la seva popularitat? Treballa també com a periodista en el conegut diari rus *Izvestia, on publica entrevistes i articles de caràcter propagandístic sobre temes relacionats amb el passat històric de Rússia, esdeveniments importants de la Rússia contemporània i del món, així com temes actuals de la societat russa, en general.