Autores i autors

Claire Marin (París, 1974) és doctora en Filosofia per la Universitat de París, membre del Centro Internacional de Filosofía Francesa Contemporánea i professora de classes preparatòries per a les grans escoles. Considerada com una de les pensadores més destacades dels últims temps a França, Marin reflexiona sobre els elements disruptius que posen a prova les nostres concepcions del mon i les nostres maneres de viure. Autora d´assajos com La Maladie, catastrophe intime (2014), La Relève (2018) i el superventes em>Ruptura(s) (2019), a mig camí entre la literatura i la filosofia, ha rebut el Premi Jean-Bernard de l´Acadèmia de Medicina per la seva primera novel·la Hors de moi (2008) i el Premi Ética y Sociedad Pierre Simon pel seu assaig Violences de la vie, violences de la maladie (2014). Estar en su lugar (2022) va ser reconegut amb el Premi d´Ensayo Psicológico-Fnac 2023 i el Premi Escrito Social 2022.

Va néixer a Kíev en 1964. Va concloure els seus estudis de Llicenciatura en la Facultat de Filologia de la Universitat Nacional de Kíev (1986), i de Doctorat en el Departament de la Literatura Russa de l´Institut de Literatura Russa (*Pushkinski *Dom) de l´Acadèmia de Ciències de la Federació Russa (1990), on treballa des de llavors. En 2000 va defensar la seva Tesi Doctoral d´Estat, «El reflex de la història mundial en la literatura russa antiga», dedicada a la literatura russa medieval. És un aficionat a la música de Bach i Mozart. En l´actualitat resideix a Sant Petersburg. *Evgeni *Vodolazkin és filòleg, periodista i autor de populars novel·les contemporànies. A Rússia li diuen l´«Umberto Eco rus», i a Amèrica, després de la publicació de la seva coneguda obra *Lavr, li diuen el «Gabriel García Márquez rus». Els seus llibres han estat traduïts a nombrosos idiomes i susciten un enorme interès no sols entre els lectors, sinó també entre els escriptors contemporanis. Quin és el secret de la seva popularitat? Treballa també com a periodista en el conegut diari rus *Izvestia, on publica entrevistes i articles de caràcter propagandístic sobre temes relacionats amb el passat històric de Rússia, esdeveniments importants de la Rússia contemporània i del món, així com temes actuals de la societat russa, en general.

Julio Monteverde (Cartagena, 1973) és poeta. El seu últim llibre de poemes és Les fulles vermelles (L´estètica del fracàs, 2020). Com a assagista ha publicat el treball De la matèria del somni (Llavors, 2012), dedicat a aprofundir en les relacions entre el somni i la vida quotidiana a través de la poesia; i juntament amb Julián Lacalle, Invitació al temps explosiu (Sisè Pis, 2018), una recopilació de jocs travessats per l´alè poètic. Com a traductor ha realitzat edicions, entre altres, de Shelley, el grup poètic El Gran Joc, Alfred Jarry i Lewis Mumford, totes per a aquesta casa. Recentment ha realitzat la més completa antologia d´escrits d´Antonio de Clots i *Vinent publicada fins a la data, titulada La flama és bella (*Cermi/Cinca, 2020). Entre els anys 2000 i 2012 va participar en les activitats del Grup surrealista de Madrid.

Meritxell Martí és llicenciada en Humanitats i titulada en música clàssica i moderna. Ha estat professora d’Art, Cinema i Literatura a la UOC durant 10 anys. Doctora cum laude amb una tesi sobre Art a Internet. Recentment ha cursat el Màster Remind a la UB.

Max Porter (High Wycombe, Reino Unido, 1981) és editor de Granta Books i Portobello Books. La seva primera novel·la, El duelo es esa cosa con alas, va guanyar numerosos premis internacionals, entre els quals destaquen el Dylan Thomas i el Sunday Times/Peters, Fraser+Dunlop al millor escriptor jove de l´any. També va ser finalista del Guardian First Book Award i del Goldsmiths Prize. La seva segona novel·la, Lanny, ha sigut nominada a diversos premis, entre els quals destaca el Man Booker. La seva obra ha sigut traduïda 27 idiomes, i actualment viu amb la seva família a Bath, Anglaterra.

María Pascual de la Torre (Madrid, 1973). Llicenciada en 1997 en la Facultat de Belles Arts de Madrid, en 2008 va cofundar l´estudi de disseny *Pluviam. Imparteix innovadores classes d´il·lustració i ha participat en més d´una vintena d´exposicions. Des de fa vuit anys, la seva obra s´ha bolcat en el format del llibre. Amb prop de trenta publicacions, ha treballat per a diferents editorials, revistes i publicacions. Ha rebut el reconeixement *White *Ravens en 2013 per On estan les meves ulleres? i el Premi Internacional d´Àlbum Il·lustrat, Biblioteca Insular de Gran Canària, 2017 per *Malacatú!

Licenciada en Bellas Artes, con un bagaje de más de 30 como ilustradora y autora. A lo largo de estos seis lustros, ha colaborado como tallerista en diversos cursos y conferencias dentro y fuera de España, asimismo ha expuesto en la Feria Internacional de Bolonia y en la Feria de Ilustración de Bratislava. También en importantes eventos del mundo del libro dentro de nuestro país. Ha trabajado en más de 150 libros y álbumes para editoriales nacionales e internacionales. En su dilatada trayectoria profesional ha obtenido distintos galordones y reconomientos en el panorama nacional e internacional, seleccionada en la Feria de Bolonia, en la lista de White Ravens, Banco del Libro, Fundación Cuatrogatos o el premio Lazarillo.

Jon Klassen va néixer a Ontario (Canadà) i actualment resideix a Los Angeles. És l´autor i il·lustrador del bestseller més important del New York Times, Jo vull el meu barret , que va obtenir el Llibre d´Honor Theodor Seuss Geisel, Millor Llibre Il·lustrat de l´Any pel New York Times i Millor Llibre Infantil de l´Any per Publishers Weekly. Klassen va tornar amb un altre barret a El lladre del barret , que va guanyar la Medalla Caldecott, un dels guardons més reconeguts per a la literatura infantil, i es va convertir en un èxit de vendes del New York Times. També és il·lustrador de House Held Up By Trees , un llibre il·lustrat escrit pel poeta guanyador del Premi Pulitzer Ted Kooser, així com Cats´ Night Out de Caroline Stutson, Fil sense fi i Sam i Leo caven un forat de Mac Barnett; i la sèrie Incorrigible Children of Ashton Place de Maryrose Wood.

Jacques Derrida (El-Biar, Algèria, 1930), filòsof i crític literari francès. Professor en la École Normale Supérieure de París (1965-1984) i més tard de la École donis Hautes Études, les seves teories han donat lloc al corrent anomenat «deconstruccionismo», la influència del qual ha estat important tant a Europa com als Estats Units. «No hi ha fora de text» podria ser el polèmic lema de la seva filosofia, els arguments de la qual tracten de desarticular la tradició filosòfica occidental, mostrant el joc de conceptes implícits que la sosté i posant en dubte distincions fonamentals com la de «significant» i «significat», sentit literal i sentit figurat. Malgrat el seu nom, la «desconstrucció» no es proposa una tasca merament destructiva, sinó que tracta d´apropiar-se d´aquesta estructura lingüística de l´experiència i utilitzar-la al seu favor. Les seves obres més importants són «La veu i el fenomen», «L´escriptura i la diferència» i «De la gramatología», totes dues publicades en francès en 1967.

Émile Zola (París, 1840 - 1902)Fill d'un enginyer venecià que va morir quan ell amb prou feines tenia set anys, es va veure obligat a abandonar els estudis i buscar una feina. Va treballar durant un temps a l'administració de duanes, fins que amb vint-i-dos anys es va fer càrrec del departament de publicitat de l'editorial Hachette, cosa que li va permetre entrar en contacte amb la societat literària (es va relacionar amb Flaubert, Daudet i Maupassant, entre molts d’altres) i el va encoratjar a escriure.El 1868 va concebre el projecte de la sèrie de vint novel·les de “Les Rougon-Macquart” (1871-1893), amb què pretenia oferir al lector un gran retrat de la societat francesa del Segon Imperi. El Paradís de les Dames (1883) és l’onzena novel·la d’aquesta sèrie, de la qual també formen part Germinal i Nana. A partir del 1897, Zola es va implicar en la defensa del cas Dreyfus, el judici d'un militar francès d'origen jueu culpat falsament de ser un espia. El novel·lista va intervenir en el debat i va escriure diversos articles en defensa de Dreyfus, entre els quals figura el seu famós “J'accuse…!”, que li va valer un procés judicial i l'exili.

Hannah Arendt va néixer a Hannover el 1906. Deixeble de Heidegger i Husserl, protegida de Karl Jaspers i establerta a Nova York des del 1941, després que els alemanys ocupessin França, va dividir conscientment la seva activitat intel.lectual entre la filosofia i la teoria política i va assolir un gran prestigi tant a Europa com a Amèrica. El 1951 va publicar Origins of totalitarism, potser el seu llibre més conegut, al qual van seguir textos tan fonamentals per al pensament contemporani com On revolution (1963), Men in dark times (1968), La condició humana (1969) o The life of the mind (1971). Professora a les universitats de Berkeley, Princeton, Columbia i Chicago; directora d'investigacions de la Conference on Jewish Relations (1944-1946) i col.laboradora de diverses publicacions periòdiques com ara Review of Politics o Partisan Review, Hannah Arendt va passar els seus últims anys exercint l'ensenyament a la New School for Social Research. Va morir el 1975. Prohibida a la Unió Soviètica fins a vint anys després de la seva mort, Marina Ivànovna Tsvetàieva (Moscou, 1892 ? Ielàbuga, 1941) és una de les grans poetes de la història de la literatura i una veu inclassificable. D’adolescent, pogué estudiar i viatjar per Europa i, a divuit anys, s’autoedità el primer recull de poemes. Però el moment polític la condemnà a la precarietat i l’alienació: s’exilià primer a Praga, després a París i tornà a l’URSS l’any 1939. Allà se suïcidà a quaranta-vuit anys, després de ser evacuada de Moscou a causa de l’entrada de l’exèrcit nazi. Malgrat el seu periple, ens llegà una obra vasta i particularíssima, que inclou poesia, prosa, teatre, assaig, dietaris, correspondència, i traduccions de Rilke, Baudelaire o Lorca. Hannah Arendt va néixer a Hannover el 1906. Deixeble de Heidegger i Husserl, protegida de Karl Jaspers i establerta a Nova York des del 1941, després que els alemanys ocupessin França, va dividir conscientment la seva activitat intel.lectual entre la filosofia i la teoria política i va assolir un gran prestigi tant a Europa com a Amèrica. El 1951 va publicar Origins of totalitarism, potser el seu llibre més conegut, al qual van seguir textos tan fonamentals per al pensament contemporani com On revolution (1963), Men in dark times (1968), La condició humana (1969) o The life of the mind (1971). Professora a les universitats de Berkeley, Princeton, Columbia i Chicago; directora d'investigacions de la Conference on Jewish Relations (1944-1946) i col.laboradora de diverses publicacions periòdiques com ara Review of Politics o Partisan Review, Hannah Arendt va passar els seus últims anys exercint l'ensenyament a la New School for Social Research. Va morir el 1975. Hannah Arendt va néixer a Hannover el 1906. Deixeble de Heidegger i Husserl, protegida de Karl Jaspers i establerta a Nova York des del 1941, després que els alemanys ocupessin França, va dividir conscientment la seva activitat intel.lectual entre la filosofia i la teoria política i va assolir un gran prestigi tant a Europa com a Amèrica. El 1951 va publicar Origins of totalitarism, potser el seu llibre més conegut, al qual van seguir textos tan fonamentals per al pensament contemporani com On revolution (1963), Men in dark times (1968), La condició humana (1969) o The life of the mind (1971). Professora a les universitats de Berkeley, Princeton, Columbia i Chicago; directora d'investigacions de la Conference on Jewish Relations (1944-1946) i col.laboradora de diverses publicacions periòdiques com ara Review of Politics o Partisan Review, Hannah Arendt va passar els seus últims anys exercint l'ensenyament a la New School for Social Research. Va morir el 1975.

És escriptor i director d´escena. Ha publicat la novel·la Gossos dempeus (Club Editor) i els llibres de poemes Un cowboy crepuscular (Premi Ausiàs March, 2023) i Sarcop (Premi Amadeu Oller, 2022). Com a director i dramaturg, ha treballat en obres individuals i col·lectives com Barcelona Ratafia (Paral·*lel 62), CAÍN loops i did it again (Antic Teatre en el Grec 2024), Shrek, kebabs i la sexualitat de Joan Brossa (Fundació Joan Brossa), Rentadora gira mundial (Nau Ivanow) o No tenim ni idea de què és el teatre (FAT). També ha treballat com a curador, guionista, traductor, rapsode i performer. La seva obra ha estat considerada directa, atrevida i descarnada. Utilitza textualitats i imatges a la recerca d´una mística urbana en un univers multireferencial d´avantguardismes arqueològics. La seva realitat és una realitat exagerada.

Stefan Zweig (Viena, 1881-Petrópolis, Brasil, 1942)És un dels autors més estimats de la literatura centreeuropea. Nascut en el si d’una família jueva acomodada, va accedir a la universitat i va fer una gran carrera com a escriptor i periodista. Moltes de les seves obres —entre les quals destaquen especialment L’amor d’Erika Ewald (1904), Carta d’una desconeguda (1922), Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona (1927) i Novel·la d’escacs (1941)— van assolir un gran èxit. Amb la irrupció del nazisme, es va exiliar primer a Londres i després a Brasil, on, davant la possibilitat d’un futur dominat pel Tercer Reich, es va suïcidar. Stefan Zweig (Viena, 1881-Petrópolis, Brasil, 1942)És un dels autors més estimats de la literatura centreeuropea. Nascut en el si d’una família jueva acomodada, va accedir a la universitat i va fer una gran carrera com a escriptor i periodista. Moltes de les seves obres —entre les quals destaquen especialment L’amor d’Erika Ewald (1904), Carta d’una desconeguda (1922), Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona (1927) i Novel·la d’escacs (1941)— van assolir un gran èxit. Amb la irrupció del nazisme, es va exiliar primer a Londres i després a Brasil, on, davant la possibilitat d’un futur dominat pel Tercer Reich, es va suïcidar. Stefan Zweig (Viena, 1881-Petrópolis, Brasil, 1942)És un dels autors més estimats de la literatura centreeuropea. Nascut en el si d’una família jueva acomodada, va accedir a la universitat i va fer una gran carrera com a escriptor i periodista. Moltes de les seves obres —entre les quals destaquen especialment L’amor d’Erika Ewald (1904), Carta d’una desconeguda (1922), Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona (1927) i Novel·la d’escacs (1941)— van assolir un gran èxit. Amb la irrupció del nazisme, es va exiliar primer a Londres i després a Brasil, on, davant la possibilitat d’un futur dominat pel Tercer Reich, es va suïcidar. Stefan Zweig (Viena, 1881-Petrópolis, Brasil, 1942)És un dels autors més estimats de la literatura centreeuropea. Nascut en el si d’una família jueva acomodada, va accedir a la universitat i va fer una gran carrera com a escriptor i periodista. Moltes de les seves obres —entre les quals destaquen especialment L’amor d’Erika Ewald (1904), Carta d’una desconeguda (1922), Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona (1927) i Novel·la d’escacs (1941)— van assolir un gran èxit. Amb la irrupció del nazisme, es va exiliar primer a Londres i després a Brasil, on, davant la possibilitat d’un futur dominat pel Tercer Reich, es va suïcidar.

Marcel Proust (1871-1922) és autor d'una sola obra, A la recerca del temps perdut. Si bé havia publicat Les plaisirs et les jours, un recull de contes i poemes en prosa, es pot dir que va esmerçar tot el seu geni creatiu en aquesta novel·la que es va publicar entre 1913 i 1927 en set volums, els tres darrers pòstums.

Raymond Briggs (Anglaterra, 1934-2022) Va néixer a prop de Londres. Quan tenia quinze anys va entrar a la Wimbledron School of Art, on va estudiar pintura durant quatre anys. Des del 1957, va treballar com a autor i il·lustrador, i va guanyar nombro-sos premis.

Joseph Conrad (1857-1924), nascut a Ucraïna de pares polonesos, es va nacionalitzar anglès el 1886. Després d'un llarg paríode com a mariner, Conrad va començar a escriure novel·les i relats. La seva experiència a alta mar es fa palesa en moltes de les seves pàgines. Entre les seves obres més famoses cal destacar Lord Jim (1900), El cor de les tenebres (1902), Nostromo (1904) i L'agent secret (1907). Joseph Conrad (1857-1924), nascut a Ucraïna de pares polonesos, es va nacionalitzar anglès el 1886. Després d'un llarg paríode com a mariner, Conrad va començar a escriure novel·les i relats. La seva experiència a alta mar es fa palesa en moltes de les seves pàgines. Entre les seves obres més famoses cal destacar Lord Jim (1900), El cor de les tenebres (1902), Nostromo (1904) i L'agent secret (1907).