Autores i autors

És titular de la càtedra Housum d´Història en la Universitat de Yale i és fellow permanent de l´Institut de Ciències Humanes de Viena. Es va doctorar a Oxford i ha estat investigador en les universitats de París, Viena, Varsòvia i Harvard.Els seus llibres anteriors van rebre destacats premis. És autor de Terres de sang. Europa entre Hitler i Stalin (Galàxia Gutenberg, 2011), traduït a tretze idiomes, que va rebre dotze premis, entre ells el Premi Hannah Arendt de Pensament Polític, el Premi Leipzig per a la Comprensió Europea i el Premi Emerson d´Humanitats de l´Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Va ajudar a Tony Judt a escriure una història temàtica de les idees polítiques i dels intel·lectuals en política, Pensar el segle xx (2012). Els seus articles acadèmics han aparegut en revistes com Past and Present i Journal of Cold War Studies; també ha escrit en The Nova York Review of Books, Foreign Affairs, The Times Literary Supplement, The Nation i The New Republic així com en The New York Times, The International Herald Tribune, The Wall Street Journal, en uns altres periódicos.es membre del Comitè de Consciència del Memorial de l´Holocaust dels Estats Units i del Consell Assessor de l´Institut Yivo de Recerques Jueves. Els seus llibres El príncep vermell. Les vides secretes d´un arxiduc d´Habsburg (2014), Terra negra. L´Holocaust com a història i com a advertiment (2015); Sobre la tirania (2017) i El camí cap a la no llibertat (2018) també han estat publicats per Galàxia Gutenberg.

Hannah Arendt va néixer a Hannover el 1906. Deixeble de Heidegger i Husserl, protegida de Karl Jaspers i establerta a Nova York des del 1941, després que els alemanys ocupessin França, va dividir conscientment la seva activitat intel.lectual entre la filosofia i la teoria política i va assolir un gran prestigi tant a Europa com a Amèrica. El 1951 va publicar Origins of totalitarism, potser el seu llibre més conegut, al qual van seguir textos tan fonamentals per al pensament contemporani com On revolution (1963), Men in dark times (1968), La condició humana (1969) o The life of the mind (1971). Professora a les universitats de Berkeley, Princeton, Columbia i Chicago; directora d'investigacions de la Conference on Jewish Relations (1944-1946) i col.laboradora de diverses publicacions periòdiques com ara Review of Politics o Partisan Review, Hannah Arendt va passar els seus últims anys exercint l'ensenyament a la New School for Social Research. Va morir el 1975.

Fiódor Mijáilovich Dostoievsky (Moscou, 1821- Sant Petersburg, 1881) és un dels millors novel·listes russos de la història. Educat per un pare alcohòlic i dèspota, després de la primerenca mort de la seva mare, va estudiar en la Escuelade Enginyers de Sant Petersburg. En 1849 va ser condemnat a mort per col·laborar amb grups liberals, no obstant això va ser indultat hores abans de l´execució. Els seus escrits, extremadament minuciosos, són profundes anàlisis psicològiques, tragèdies de moralitat, apunts d´existencialisme, que disseccionen sobre la societat del segle XIX. D´entre les seves obres destaquen: Pobres gents (1846), El doble (1846), Humiliats i ofesos (1861), Notes d´hivern sobre impressions d´estiu (1863), Memòries del subsol (1864), El jugador (1866), Crim i càstig (1866), L´idiota (1868), L´etern marit (1870) Els endimoniats (1871-1872), L´adolescent (1875), Els germans Karamazov (1880).

Walter Benjamin (Berlín, 1892 – Puerto Bou, 1940) se uno de los pensadoras alemanes más importantes e influyentes del pasado siglo. Hijo de una asentada familia judía, pronto se vincularía a las corrientes de pensamiento de tradición marxista, siendo considerado una de las figuras destacadas de la Escuela de Frankfurt, junto cono Adorno y cono Horkheimer. Pensador brillante e independiente durante la República de Weimar, tuvo que emprender la vía del exilio, primero a París, y luego, tras la ocupación de Francia miedo los nazis, a Estados Unidos. Un viaje truncado, sin embargo: ante la inminente posibilidad de caer en manos de las autoridades alemanas, Benjamin acaba cono su vida el 26 de septiembre de 1940. Miedo sus extensas y brillantes aportaciones a los campos de la filosofía, la estética, la teoría y crítica literarias, o la teoría del arte y de la historia, la penetrante obra del filósofo se sitúa en la cima de la historia de la cultura de occidente al modo de un potente corrosivo que, aplicado al negativo de la realidad, descubre los detallas más ocultos de su contrafigura revelada.

Charles Dickens (1812-1870) nació en Portsmouth y era el primogénito varón de un funcionario de la Armada Real. A los doce años, el encarcelamiento de su padre por deudas lo obligó a ponerse a trabajar en una fábrica de betún. Su educación fue irregular: aprendió por su cuenta taquigrafía, trabajó como ayudante en el bufete de un abogado y finalmente fue corresponsal parlamentario del Morning Chronicle.Sus artículos, luego recogidos en Escenas de la vida de Londres por «Boz» (1836-1837), tuvieron gran éxito y, con la aparición en 1837 de Los papeles póstumos del Club Pickwick, Dickens se convirtió en un auténtico fenómeno editorial. Novelas como Oliver Twist (1837-1839), Nicholas Nickleby (1838-1839) o Barnaby Rudge (1841) alcanzaron enorme popularidad, así como algunas crónicas de viajes, como Estampas de Italia (1846). Con Dombey e hijo (1846-1848) inició su época de madurez, de la que son buenos ejemplos David Copperfield (1849-1850), su primera novela en primera persona y su favorita, en la que desarrolló algunos episodios autobiográficos; La Casa lúgubre (1852-1853); La pequeñaDorrit (1855-1857), Historia de dos ciudades (1859), Grandes esperanzas (1860-1861) y Nuestro amigo común (1864-1865). Murió en Gad's Hill, su casa de campo en Higham, en el condado de Kent.

Henry James (Nova York, 1843 - Londres 1916) Va néixer en una família acomodada, ben relacionada amb artistes i escriptors, i ja de ben jove va viatjar per tot Europa. Va començar a estudiar Dret, però va preferir orientar la seva carrera cap a literatura i va col·laborar assíduament amb diaris i revistes. Es va relacionar amb grans autors de la seva època, com Edith Wharton, Robert Louis Stevenson, Gustave Flaubert i Ivan Turguénev. La seva obra descriu la complexitat de l’alta societat novaiorquesa i alhora fa una anàlisi psicològica altament reveladora dels seus protagonistes. 

Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D’entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi), L’estiu de l’anglès (2006), Natura quasi morta (2011), Temps d’innocència (2013), La veu de la sirena (2015), Les darreres paraules (Premi BBVA Sant Joan 2016), de la qual s’ha fet una adaptació teatral, o Venjaré la teva mort (2018); i com a assagista, La Escuela de Barcelona (1988). La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. En la seva doble vessant de creadora i professora, l’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura, el 2015 el Premio Nacional de las Letras, el 2002 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el 2012 a la Real Academia Española.

Joseph Conrad, nascut a Ucraïna de pares polonesos, es va nacionalitzar anglès el 1886. Després d´un llarg paríode com a mariner, Conrad va començar a escriure novel·les i relats. La seva experiència a alta mar es fa palesa en moltes de les seves pàgines. Entre les seves obres més famoses cal destacar Lord Jim (1900), El cor de les tenebres (1902), Nostromo (1904) i L´agent secret (1907). Joseph Conrad (1857-1924), nascut a Ucraïna de pares polonesos, es va nacionalitzar anglès el 1886. Després d´un llarg paríode com a mariner, Conrad va començar a escriure novel·les i relats. La seva experiència a alta mar es fa palesa en moltes de les seves pàgines. Entre les seves obres més famoses cal destacar Lord Jim (1900), El cor de les tenebres (1902), Nostromo (1904) i L´agent secret (1907).