Autores i autors

JORGE LUIS BORGES va néixer a Buenos Aires el 24 d´agost de 1899. Entre 1914 i 1921 va viure amb la seva família a Europa. Al seu retorn va fundar les revesteixis Prisma i Proa, i va publicar Fervor de Buenos Aires (1923) i Història universal de la infàmia (1935). Autor de poesia, conte, assaig i treballs en col·laboració, en les dècades següents la seva obra va créixer, va ser traduïda a més de vint-i-cinc idiomes i va aconseguir reconeixement mundial. Va ser president de la Societat Argentina d´Escriptors, director de la Biblioteca Nacional, membre de l´Acadèmia Argentina de Lletres i professor de la Universitat de Buenos Aires. Va rebre importants distincions de governs estrangers, i el títol de doctor honoris causa de les universitats de Columbia, Yale, Oxford, Michigan, Santiago de Xile, La Sorbona i Harvard. Lumen ha publicat El Aleph, Ficcions, El llibre de sorra, El tango. Quatre conferències, Borges professor. Curs de literatura anglesa en la Universitat de Buenos Aires, la seva Poesia completa i els seus Contes complets, així com Alias, que reuneix tota l´obra que va escriure en col·laboració amb Adolfo Bioy Casessis. Va obtenir, entre altres guardons, el Premi Nacional de Literatura (l´Argentina, 1956) i el Cervantes (Espanya, 1979). Considerat un dels més importants escriptors en llengua hispana de la història de la literatura, va morir a Ginebra el 14 de juny de 1986.

Helen Hester (el Regne Unit, 1983) és professora associada de mitjans i comunicació en la Universitat de West London. Les seves línies de recerca inclouen tecnologies digitals, polítiques reproductives i el futur del treball. Entre els seus llibres s´inclouen Beyond explicit: Pornography and the displacement of sex (SUNY Press, 2014) i Fat Sex: New Directions in Theory and Activism (Routledge, 2015). És membre del col·lectiu feminista internacional Laboria Cuboniks, format per expertes de diferents àmbits de coneixement: arts visuals, programació, filosofia, arqueologia o disseny.

JORGE LUIS BORGES va néixer a Buenos Aires el 24 d´agost de 1899. Entre 1914 i 1921 va viure amb la seva família a Europa. Al seu retorn va fundar les revesteixis Prisma i Proa, i va publicar Fervor de Buenos Aires (1923) i Història universal de la infàmia (1935). Autor de poesia, conte, assaig i treballs en col·laboració, en les dècades següents la seva obra va créixer, va ser traduïda a més de vint-i-cinc idiomes i va aconseguir reconeixement mundial. Va ser president de la Societat Argentina d´Escriptors, director de la Biblioteca Nacional, membre de l´Acadèmia Argentina de Lletres i professor de la Universitat de Buenos Aires. Va rebre importants distincions de governs estrangers, i el títol de doctor honoris causa de les universitats de Columbia, Yale, Oxford, Michigan, Santiago de Xile, La Sorbona i Harvard. Lumen ha publicat El Aleph, Ficcions, El llibre de sorra, El tango. Quatre conferències, Borges professor. Curs de literatura anglesa en la Universitat de Buenos Aires, la seva Poesia completa i els seus Contes complets, així com Alias, que reuneix tota l´obra que va escriure en col·laboració amb Adolfo Bioy Casessis. Va obtenir, entre altres guardons, el Premi Nacional de Literatura (l´Argentina, 1956) i el Cervantes (Espanya, 1979). Considerat un dels més importants escriptors en llengua hispana de la història de la literatura, va morir a Ginebra el 14 de juny de 1986.

Jordan Peele és un escriptor, productor, director de cinema i fundador de Monkeypaw Productions, una productora de cinema i televisió que busca defensar les narracions no convencionals a través del gènere. El seu primer llargmetratge, Get Out (Deixa´m sortir), es va estrenar en 2017 amb gran èxit i va obtenir quatre nominacions als Oscar, dels quals va guanyar el premi al Millor Guió Original. En 2019, Peele va escriure, va produir i va dirigir el seu segon llargmetratge, Us (Nosaltres), que es va convertir en un gran èxit entre el públic i la crítica, registrant la millor estrena en taquilla de la història per a una pel·lícula de terror. En 2022, Peele va llançar el seu tercer llargmetratge, l´obra de terror i ciència-ficció Nope (Nop!), que també es va convertir en número en taquilla.

Neige Sinno va néixer en 1977 a la regió dels Alts Alps. Va viure un temps als Estats Units i ha viscut molts anys a Mèxic, amb la seva parella i la seva filla. És traductora i ha publicat la col·lecció de contes La Vie donis rats (2007), l´assaig literari Lectors entre línies: Roberto Bolaño, Ricardo Piglia i Sergio Pitol (Aldus, 2011, Premi Lya Kostakowsky) i la novel·la Le Camion (2018). Després del seu llançament a França, Trist tigre es va convertir immediatament en el fenomen editorial de l´any i ha rebut múltiples reconeixements, entre ells el Prix littéraire Le Monde, el Prix Blù Jean-Marc Roberts, el Prix Els Inrockuptibles, el Prix Goncourt donis Lycéens i el Prix Femina en 2023 i el Gran Premi donis Lectrices Ela doble i el Premi Strega Europeu (en la seva traducció italiana) en 2024.

Leila Sucari va néixer a Buenos Aires en 1987. Va estudiar arts visuals, periodisme i filosofia. Amb Endins tampoc hi ha llum va guanyar el Primer Premi del Fons Nacional de les Arts en 2016. Actualment dicta tallers de narrativa en Espai Eixam, també exerceix com a editora freelance i escriu per a l´Agenda i altres mitjans. Amb Fugaç, la seva anterior novel·la, Leila Sucari va sorprendre amb una obra en la qual cada esdeveniment es viu amb frases il·luminadores.

Sergi Belbel (Terrassa, 1963) és escriptor, traductor i director teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa a la UAB, va ser professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013). Entre les seves obres destaquen Minim.mal Show (amb Miquel Górriz, 1986), Elsa Scnheider (1989), Tàlem (1990), Carícies (1991), Després de la pluja (1993), Morir (1994), La sang (1998), El temps de Planck (2000), Forasters (2004), Mòbil (2005), A la Toscana (2007), Fora de joc (2010), Les roses de la vida (2017) i Si no t'hagués conegut (2018), estrenades a més de quaranta països. És el dramaturg català més internacional. Ha dirigit muntatges d’autors clàssics i contemporanis i ha escrit guions per al cinema i la televisió. Ha obtingut, entre d’altres, el Premi Ignasi Iglésias (1987), el Premi Nacional de Literatura Catalana (1993-95), el Premi Born (1995), el Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura (1996), el Premi Molière a la millor obra còmica per Après la pluie (1999), el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2000), el Premio Max a la projecció internacional (2002), el Premi Ciutat de Barcelona (2003) i diversos Premis Butaca. Joseph Conrad (1857-1924), nascut a Ucraïna de pares polonesos, es va nacionalitzar anglès el 1886. Després d'un llarg paríode com a mariner, Conrad va començar a escriure novel·les i relats. La seva experiència a alta mar es fa palesa en moltes de les seves pàgines. Entre les seves obres més famoses cal destacar Lord Jim (1900), El cor de les tenebres (1902), Nostromo (1904) i L'agent secret (1907). Joseph Conrad (1857-1924), nascut a Ucraïna de pares polonesos, es va nacionalitzar anglès el 1886. Després d'un llarg paríode com a mariner, Conrad va començar a escriure novel·les i relats. La seva experiència a alta mar es fa palesa en moltes de les seves pàgines. Entre les seves obres més famoses cal destacar Lord Jim (1900), El cor de les tenebres (1902), Nostromo (1904) i L'agent secret (1907).

Corina Oproae va néixer a Transsilvània, Romania, en 1973. Va estudiar Filologia Anglesa i Hispànica al seu país d´origen, i en 1998 es va establir a Catalunya. L´any 2002 va adoptar la nacionalitat espanyola. Ha publicat els llibres de poemes Mil y una muertes (2016), Intermitencias (2018) i Desde dónde amar (2021). En català ha escrit La mà que tremola (2020), un llibre de reflexió poètica sobre el fet d´escriure en una llengua que no és la materna. Els seus poemes han estat inclosos en diverses antologies publicades a Espanya i Amèrica Llatina. Ha traduït al català i al castellà a autors com Marin Sorescu, Lucian Blaga, Gellu Naum, Ana Blandiana (Premi Jordi Domènech de traducció de poesia, 2015), Norman Manea, Tatiana Tîbuleac, Ioan És. Pop, Angela Marinescu o Mary Oliver. És autora i traductora de La poesía del siglo XX en Rumanía (2022).

Mathias Enard va néixer a Niort (França) l’any 1972. Va estudiar l’àrab i el persa i va passar llargues estades a l´Orient Mitjà. Actualment, viu a Barcelona, on es va instal·lar l’any 2000. En català, s’han publicat El tret perfecte (Premi Cinc Continents de la francophonie i Premi Edmée-de-La-Rochefoucauld), Remuntar l´Orinoco, Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants (premi Goncourt dels estudiants, el premi del llibre Poitou-Charentes), L’alcohol i la nostàlgia i Carrer robadors. La seva novel·la Zona (Premi Décembre, Premi du Livre Inter) va representar la consagració internacional de l’autor. Amb Brúixola, també aclamada per la crítica, va guanyar l’any 2015 el Goncourt, el premi més prestigiós de les lletres franceses. El banquet anual de la Confraria d’enterramorts és la seva última novel·la.

Oliver Jeffers (Austràlia, 1977) es va donar a conèixer com a artista contemporani jove amb diverses exposicions a Belfast entre 1995 i 1998. En aquesta època, també va començar a il·lustrar cobertes de llibres per a les cases editorials locals. Entre els anys 1999 i 2000, l´Oliver va viatjar a través d´Amèrica i d´Austràlia, i es va establir a Sydney un temps per a treballar com a il·lustrador i pintor freelance. En 2004, el seu llibre "Com atrapar una estrella" va ser publicat pels llibres de Harper Collins Children’s. Després de l´èxit internacional d´aquest títol, Oliver va fer "Perdut i trobat", que va ser un èxit més de vendes i aclamat per la crítica; aquest llibre va guanyar el Premi d´Or per a Llibres Infantils de Nestlé en 2005.

Katharina von der Gathen treballa de pedagoga sexual i escriptora a Bonn. Li agrada sobretot impartir tallers d’educació sexual a alumnes de primària, que també han estat de gran ajuda per escriure aquest llibre. En col·laboració amb Anke Kuhl, Katharina von der Gathen ha publicat a Takatuka Explica-m’ho, Explica-m’ho tot i La vida amorosa dels animals.

Gilles Deleuze (1925-1995) va néixer en 1925 a París. Entre 1944 i 1948, va cursar els seus estudis de filosofia en La Sorbona. Després de finalitzar els seus estudis en 1948, es va consagrar a realitzar una sèrie de monografies sobre alguns filòsofs (Kant, Spinoza, Nietzsche, Bergson), els quals, malgrat el seu eminent valor didàctic, contenen les primeres instàncies de consolidació del seu propi pensament. Aquest pensament es configura plenament amb la publicació de Diferència i repetició i Lògica del sentit. A més de les seves obres de relectura del treball d´altres filòsofs, Deleuze va escriure també sobre escriptors i sobre cinema.

Jeanette Winterson (Manchester, 1959) és llicenciada en literatura. Ha estat guardonada amb diversos premis com l´IBW (el premi dels llibreters independents dels Estats Units) i el John Llewellyn Rhys. Considerada una de les millors autores angleses del segle XXI, Winterson, que a més és poeta i dramaturga, compagina la literatura amb el periodisme, col·laborant amb diaris com The Guardian, The Times, Daily Mail, The Observer i The New York Times. El 2006 fou nomenada oficial de l’orde de l’Imperi Britànic i el 2018, comandant de l’orde de l’Imperi Britànic pels seus serveis a la literatura. El leitmotiv de la seva obra explora els límits de la fisicitat i la imaginació, les qüestions de gènere i les múltiples identitats sexuals. És autora d’una vintena de títols, entre els quals hi ha La passió, Frankissstein i Per què ser feliç quan podries ser normal?, tots tres publicats en català per Periscopi.

Bibiana Collado Cabrera va néixer a Borriana (Castelló) en 1985. És llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en literatura hispanoamericana. En l´actualitat és professora de Llengua i Literatura. Ha publicat els poemaris Com si mai abans (XXXIV Premi de Poesia Arcipreste de Hita; Pre-Textos, 2012), El recel de l´aigua (accèssit del Premi Adonáis; Rialp, 2016), Certesa del col·lapse (Premi Complutense de Literatura; Edicions Complutense, 2017), Violència (La Bella Varsòvia, 2020) i Chispitas de carn (La Bella Varsòvia, 2024). També és autora de la novel·la Egües exhaustes (Llavors de carabassa & Els encerts, 2023), considerat un dels millors debuts de l´any pel suplement El Cultural.

Després d’estudiar Belles Arts a Bor- deus va treballar en premsa i edició de llibres per a nens. Vianants, usuaris del metro i ciclistes inundaven les pàgines dels seus quaderns de dibuix, però el 2018 va abandonar Brussel·les per instal·lar-se a Finisterre i les roques i els camins costaners van anar substituint les aglomeracions. La seva tècnica es caracteritza per jugar amb les transparències i ressaltar les imatges monocromes amb llapis de colors. "L’escapada" és el seu primer àlbum.

Al Alvarez (Londres, 1929-2019) va ser un poeta, escriptor i destacat crític literari. Figura polifacètica, també va ser un apassionat de l´esport, especialment de l´atletisme i l´escalada, així com un fanàtic del pòquer. Com a crític i editor de poesia en el diari The Observer, entre 1955 i 1965, va exercir un paper fonamental en la difusió de noves veus de joves poetes com Sylvia Plath i Ted Hughes, dos autors amb els quals forjaria una estreta amistat. En 1971, amb El déu salvatge (1972), el seu reconegut assaig sobre el suïcidi, va iniciar la que seria una fructífera obra literària basada en gran manera en les seves pròpies experiències. A aquest li van seguir poemaris, novel·les i altres llibres de no ficció amb els quals va recórrer temes tan dispars com el divorci, els somnis, el pòquer –The Biggest Game in Town (1983)– o el muntanyisme, tema central d´Alimentar a la bèstia (1988). La seva última obra, En l´estany. Diari d´un nedador (2015) és un diari sobre l´última de les seves aficions: nedar a l´hivern en els estanys del parc de Hampstead Heath, a Londres.

.

Hanya Yanagihara va néixer en 1974 a Los Angeles, Califòrnia. Després de graduar-se en el Smith College en 1995, es va mudar a Nova York per a treballar com a publicista i en 2017 es va convertir en la directora de la cèlebre revesteixi T, el suplement de moda de The New York Times. En 2015 va publicar Tan poca vida (Lumen, 2016), la novel·la amb la qual va aconseguir l´èxit internacional. Publicada en vint-i-cinc països, va ser nominada al Man Booker Prize i al National Book Award, triada millor novel·la de l´any per The New York Times, The Washington Post, The Wall Street Journal, Vanity Fair, Vogue, The Guardian, The Economist, Newsweek, People, Time Out Nova York, Huffington Post, Publishers Weekly i Kirkus Reviews, entre altres mitjans, i ha conquistat a més de dos milions i mig de lectors. La gent en els arbres (Lumen, 2018) va ser la seva primera novel·la, considerada una de les millors de 2013 i la que va distingir a Yanagihara com una jove promesa en el món literari. La seva última novel·la és Al paradís (Lumen, 2022).

Irene Solà (Malla, 1990) és autora de Canto jo i la muntanya balla (Premi Llibres Anagrama de Novell·la), que ha estat traduïda al castellà (Anagrama, 2019), l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià, entre més d’una vintena de llengües, i ha estat guardonada amb l’European Union Prize for Literature i els premis Maria Àngels Anglada, Punt de Llibre de Núvol i Cálamo Una altra Mirada: «Hi ha tanta bellesa en aquesta meravellosa novella·la polifònica que cada pàgina t’enamora altra vegada de la natura, de la imaginació, dels paraules, de la vida. Atemporal i única» (Mariana Enriquez). El seu poemari Bèstia (Premi de Poesia Amadeu Oller; Galerada, 2012) ha estat publicat en edició bilingüe castellà-català per La Bella Varsòvia i també ha estat traduït a l’anglès i l’italià. La seva primera novella·la, Els dics (L’Altra Editorial, 2018), publicada en castellà a Anagrama amb el títol Els dics, va guanyar el Premi Documenta 2017: «Hi ha una pila de bones raons per gaudir amb aquestes pàgines en part desbordades i en part asserenis, dispersis a consciència, lluminoses, maduris» (Nadal Suau, El Cultural).

Sally Rooney (Castlebar, Irlanda, 1991) va estudiar anglès al Trinity College de Dublín i té un màster de literatura nord-americana. Els seus textos s’han publicat a Granta, The New Yorker, The Dublin Review, Winter Pages i The Stinging Fly, revista a la qual es va incorporar com a editora el 2017. Rooney va ser escollida l’any 2017 per The Observer (The Guardian) com un dels talents més prometedors del moment. Ha publicat Converses entre amics (La Magrana, 2020), Gent normal (Periscopi, 2019), que li va valer el premi a la millor novel·la irlandesa del 2018 i el Costa Book Award 2018, i On ets, món bonic (Periscopi, 2021). Els seus llibres han aconseguit entusiasmar milers de lectors arreu del món, i qualsevol llançament d’una nova obra de l’autora es converteix en un esdeveniment literari.