Autores i autors

Jordi Soler va néixer en 1963 en La Portuguesa, Veracruz, Mèxic. És autor de dos llibres de poesia i dotze obres narratives, traduïdes a diverses llengües. Viu a Barcelona, la ciutat que va abandonar la seva família després de la Guerra Civil. És cavaller de la irlandesa Ordre del Finnegans. Entre les seves obres destaquen Bocafloja, La mujer que tenía los pies feos, Los rojos de ultramar, La última hora del último día, Diles que son cadáveres, La fiesta del oso, Ese príncipe que fui, El cuerpo eléctrico, Usos rudimentarios de la selva, Los hijos del volcán, En el reino del toro sagrado i Y uno se cree.

Michelangelo Sabatino (Toronto, 1969) es arquitecto, historiador de la arquitectura, comisario y conservador. Sus escritos e investigaciones se centran en la arquitectura moderna y en el entorno construido. Es profesor de Historia de la Arquitectura en el College of Architecture del Illinois Institute of Technology (IIT), en Chicago. Anteriormente, ha impartido docencia en Harvard, la University of Houston, la University of Toronto y en la Yale University. Su primer libro, Pride in Modesty: Modernist Architecture and the Vernacular Tradition in Italy (2011), ha ganado múltiples premios. Algunas de sus publicaciones más recientes son Canada: Modern Architectures in History (2016), Modern in the Middle: Chicago Houses 1929-1975 (2020), Carlo Mollino: Architect and Storyteller (2021) y The Edith Farnsworth House. Architecture, Preservation, Culture (2024).

Manuel Astur (Sama de Grau, 1980) és escriptor, poeta i editor. Ha impartit cursos de literatura en diferents escoles i col·labora assíduament amb articles, ressenyes i columnes en diversos mitjans. Va ser editor de la revista cultural madrilenya Arto! Ha publicat el volum de relats En el cielo, una nube (2023) així com els poemaris Y encima es mi cumpleaños (2013) i El fruto siempre verde (Acantilado, 2024) les novel·les Quince días para acabar con el mundo (2014) i San, el libro de los milagros (Acantilado, 2020) i els assajos emocionals Seré un anciano hermoso en un gran país (2016) i La aurora cuando surge (Acantilado, 2022). En 2017 va ser triat una de les «Deu noves veus més interessants del continent europeu» en el marc del projecte Literary Europe Live.

Juan Gabriel Vásquez (Bogotá, 1973) és autor de les col·leccions de relats Los amantes de Todos los Santos i Canciones para el incendio (Premio Biblioteca de Narrativa Colombiana), de la recopilació d´articles Los desacuerdos de paz i de les novel·les Los informantes, Historia secreta de Costaguana, El ruido de las cosas al caer (Premio Alfaguara, Premio Gregor von Rezzori-Città di Firenze, The International IMPAC Dublin Literary Award), Las reputaciones (Premio Real Academia Española, Premio Literario Arzobispo Juan de San Clemente, Prémio Casa da América Latina de Lisboa), La forma de las ruinas (Prémio Literário Casino da Póvoa) i Volver la vista atrás (Prix Littéraire de Livres Hebdo a la mejor novela extranjera, Premio Bienal de Novela Mario Vargas Llosa, XVI Premio Novela Europea Casino de Santiago y uno de los mejores 50 libros de 2021 por Babelia). Vásquez ha publicat també dues recopilacions d´assajos literaris: El arte de la distorsión i Viajes con un mapa en blanco, i una breu biografia de Joseph Conrad, El hombre de ninguna parte. Ha traduït obres de Joseph Conrad, Victor Hugo i E.M. Forster, entre d´altres. Ha guanyat dos cops el Premio Nacional de Periodismo Simón Bolívar. A 2012 va guanyar a París el Prix Roger Caillois pel conjut de la seva obra; en 2016 va ser anomenat Caballero de la Orden de las Artes y las Letras de la República Francesa; a 2018 va rebre la Orden de Isabel la Católica i a 2022 va ser escollit per la Biennal de la Royal Society of Literature del Regne Unit per formar part del programa RSL International Writers. Els seus llibres es publiquen en trenta llengües i és columnista del diari El País.

Irene Sabaté Muriel (Saragossa, 1979) és antropòloga social i professora agregada a la Universitat de Barcelona. Imparteix docència en els àmbits de l´antropologia econòmica i urbana. És integrant del grup de recerca Antropologia dels Crisi i els Transformacions Contemporànies (CRITS). Els seus interessos inclouen l´economia moral i l´economia política, l´habitatge, el treball i la reproducció social, les relacions de deute i crèdit i la financerització de les economies domésticas.su tesi doctoral sobre les transformacions de l´aprovisionament d´habitatge en el barri de Friedrichshain va donar peu al seu libroHabitar després del Muro. La qüestió de l´habitatge en l´est de Berlín (2012). Va participar en la fundació del Sindicat de Llogateresen 2017 i és membre de la Junta del Observatori dels Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals (ODESCA).

Miquel Flamarich Tarrassa és llicenciat en història i doctor en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha impartit assignatures en institucions acadèmiques i ha participat en diversos projectes de revolta. Fill de la Barceloneta, i després d’un període itinerant, viu a la Vila de Gràcia donis de fa més de trenta-zinc anys. El seu compromís polític és va forjar al caliu de la lluita antifranquista, i d’ençà que no ha abandonat mai la militància.

Kristin Ross (1953), professora emèrita de literatura comparada en la Universitat de Nova York, està entre els qui han emprat de manera més fructífera les eines lefebvrianas sobre la producció de l´espai. Amb dues obres clau sobre la Comuna de París, Luxe comunal (Akal, 2016) i El sorgiment de l´espai social (Akal, 2018), Ross ha situat en el centre la relació entre la revolució de la vida quotidiana i la transformació cultural per part dels subjectes subalterns com a elements cardinals per a canviar la vida, com demostra en La forma-comuna (Virus Editorial, 2024). A més del seu treball entorn de la Comuna, és autora d´obres com Fast Cars, Clean Bodies: Decolonization and the Reordering of French Culture (1995) — guardonat amb el Critic’s Choice Award i el Lawrence Wylie Award—, o Maig del 68 i les seves vides posteriors (Aquarel·la & Machado, 2008).

Michael Ranft (1700-1774) va ser un pastor luterà, filòsof, historiador alemany i un dels «culpables» d´estendre la vampirología. Ranft va estudiar filosofia en la universitat de Leipzig. En 1727, un any abans de publicar el seu tractat sobre «morts masticadores», De la masticació dels morts en les seves tombes, va ser nomenat diaca de Nebra, un llogaret de Saxònia-Anhalt. Va viure de manera molt precària i, sense que sapiguem exactament la raó, prontó es va obsessionar amb la llegenda del vampir. Després de la publicació del seu llibre es va convertir en una de les majors autoritats de la seva època en vampirismo, encara que la paraula fins i tot trigaria uns pocs anys a ser introduïda en el món anglosaxó. Va morir en 1774 al Principat de Alberturbo.

Aurélien Berlan (París, 1976) Doctor en filosofia, traductor i membre del Grup Marcuse (Mouvement Autonome de Ré?exion Critiqui à l’Usage donis Survivants de l’Economie), després d´acabar en 2008 la seva tesi sobre La crítica cultural i la formació de la sociologia alemanya: Tönnies, Simmel, Weber, es va involucrar en una experiència rural col·lectiva de la qual avui encara forma part. A cavall entre la militància, el treball pagès i la recerca ?losó?ca, la seva tasca intel·lectual està profundament marcada per aquesta tríada. Autor de nombrosos articles, en els quals la pràctica de la llibertat i les seves implicacions són una qüestió central, també ha traduït al francès un text com La ciutat de Max Weber, i la seva tesi ha estat publicada parcialment sota el títol La fabriqui donis derniers hommes. retour sud le présent avec Tönnies, Simmel et Weber (La Découverte, 2012). La seva obra Autonomia i subsistència. Una teoria ecosocial i materialista de la llibertat (Virus, 2024) dona amb una clau crucial dels debats i pràctiques urgents del nostre temps: la relació entre la superació de la crisi ecosocial, les tasques de subsistència material i l´exercici de la llibertat.

Liz Moore és autora de quatre novel·les, així com de nombrosos relats i textos de no ficció. Actualment exerceix de professora adjunta d´Escriptura Creativa en la Holy Family University. Viu en Philadelphia.

Jesse Ball va néixer a Nova York en 1978. És narrador i poeta. Autor de quinze llibres, va obtenir els premis Plimpton i Gordon Burn, va ser candidat al National Book en 2015 i Granta ho va incloure en la selecció dels Millors Narradors Joves dels Estats Units en 2017. La seva obra va ser traduïda a més d´una dotzena d´idiomes. En castellà, es van publicar Toc de queda i Cens. A més de les seves novel·les i col·leccions de poesia, conte i prosa breu, va escriure un llibre en col·laboració amb Brian Evenson i il·lustrat per Lili Carré –The Deaths of Henry King–, un manual sobre el somni lúcid dirigit a nens i a persones que estan a la presó –Sleep, Death’s Brother– i un manual de procediments per a professors d´escriptura –Notis on My Dunce Cap–. La seva última novel·la, publicada en 2019, és The Diver’s Game.

Theodor W. Adorn (Frankfurt del Main, 1903 – Visp, Suïssa, 1969), filòsof, musicòleg i sociòleg. Va ser un dels representants més destacats de l´anomenada teoria crítica de l´Escola de Frankfurt i de la filosofia marxista de la primera meitat del segle XX. Si bé es va graduar amb una tesi sobre Edmund Husserl en la Universitat de Frankfurt, els seus primers assajos van ser de crítica musical, i més endavant es va introduir en la teoria de la literatura i es va incorporar a l´Institut für Sozialforschung, d´inspiració marxista, que va abandonar per a exiliar-se primer a Oxford i després als Estats Units. A Nova York, juntament amb Max Horkheimer, va escriure Dialèctica de la Il·lustració (1944-1947). De retorn a Alemanya, va continuar aprofundint en la crítica de la societat capitalista des de les contradiccions internes del racionalisme. En aquest període corresponen Dialèctica negativa (1966) i Teoria estètica (1970), la seva obra pòstuma.

Marlen Haushofer (Frauenstein, Àustria, 1920-Viena, 1970) va estudiar a Viena i Graz i més tard va viure de la literatura en Steyr publicant novel·les i relats i escrivint guions radiofònics. En 1968 va obtenir el Premi Nacional de Literatura austríac, però no va rebre el reconeixement que mereixia fins al cap de la seva mort. A Espanya s´han publicat La porta secreta (Siruela, 2003) i La golfa.

Anne Truitt va ser una gran artista nord-americana a mediadios del segle XX, vinculada amb el minimalisme i la pintura de camps de colors. Es va graduar en Bryn Mawr College de psicologia en 1943, i es va convertir en artista a temps complet en 1950. Les seves obres van anticipar molts aspectes minimalistes respecte a altres obres com les de Donald Judd i Ellsworth Kelly. També és coneguda pels llibres que ha escrit com Daybook, Turn i Prospect.

Oriol Rosell (Barcelona, 1972) és crític i divulgador cultural i professor d´Història i Estètica de la Música Electrònica, Narrativa Audiovisual i Dramatúrgia del So. Després de dues dècades en el periodisme cultural, actualment és responsable del programa La Història Secreta i de l´espai «La Biblioteca Inflamable», dedicat a la literatura de no ficció, en Ràdio 4, així com del blog/pòdcast Tàctiques de xoc. Ha compost bandes sonores per a dansa i teatre i és la meitat del duo de punk electrònic Dead Normal. Un curtcircuit formidable és el seu primer assaig.

Jon Greenaway és autor de Capitalisme: una història de terror, expert en cinema de terror, doctorat per The Manchester Centri for Gothic Studies. És copresentador del pòdcast d´anàlisi cinematogràfica Horror Vanguard i el seu treball s´ha publicat en The Guardian, The New York Times o The Baffler. Viu i treballa en el nord d´Anglaterra.

Percival Everett va néixer a Geòrgia (els EUA) en 1957 i va créixer en Columbia, on el seu pare tenia una consulta dental. Després de graduar-se per la Universitat de Miami, va començar la seva llicenciatura en Filosofia en la Universitat d´Oregon i va cursar posteriorment un màster en Escriptura Creativa en la de Brown. Corrien els primers anys de la dècada dels 80 i va publicar la seva primera novel·la, Suder. Actualment és catedràtic en la Southern Califòrnia University, on dirigeix el Departament d´Estudis Literaris. Com a escriptor d´ascendència meridional reconeix la influència d´autors com William Faulkner, Flannery O’Connor i Katherine Anne Porter, entre altres, encara que no li agrada adscriure´s a territoris ni gèneres. Autor molt prolífic, ha declarat que dorm poc i escriu molt, per la qual cosa en el seu haver compta amb una trentena de títols de distint caire, relats, novel·les, contes infantils, poesia... Va treballar com a músic de jazz i com a empleat en un ranxo d´ovelles, experiències de les quals s´han nodrit algunes de les seves novel·les. També conrea la pintura. Viu a Los Angeles. “Una gran ciutat plena d´escriptors de cinema, televisió i ficció, que rares vegades passen el seu temps parlant sobre el seu treball”, ha dit. Encara que imparteix tallers d´escriptura, considera que aquests poden resultar mortals per a la imaginació. “Trobada que els meus estudiants graduats en la USC són alguns dels escriptors joves més intel·ligents i talentosos que he conegut. No obstant això, vull que sàpiguen que fer art literari és una tasca solitària, que fins i tot els meus gustos no haurien d´importar-los. Necessiten ser fidels a les seves visions...” Entre els seus títols cal destacar Erasure (2001), adaptada recentment al cinema –pel director Cord Jefferson, sota el títol American Fiction–, Jo no soc Sidney Poitier (2009), Telèfon (2020) i Tant blau (2017), aquesta última publicada per de Conatus, igual que Els arbres. Entre els premis que ha rebut, destaquen el “Pen Club dels Estats Units” i el de l´Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Amb Els arbres va ser finalista de l´última edició del Booker Prize i ha obtingut guardons com el Bollinger Everyman Woodehouse. Dr. No ha estat premiada en 2023 amb el PEN / Jean Stein Book Award i el Windham Campbell. Així mateix, la novel·la va ser finalista del premi de ficció del Cercle Nacional de Crítics de Llibres dels EUA.

Han Kang (Gwangju, Corea del Sud, 1970) va començar la seva carrera com a novel·lista en guanyar el concurs literari de primavera Seül Shinmun en 1994. La vegetariana, la seva primera novel·la traduïda a l´anglès, va guanyar en 2016 el Premi Booker Internacional. La seva següent novel·la, Actes humans, li va valer el Premi Manhae de Literatura de Corea i el Premi Malaparte a Itàlia en 2017. El llibre blanc va ser finalista del Booker International en 2018. L´autora ha rebut també el Premi Yi Sang, el Premi Artista Jove de l´Any, el 25è Premi de Novel·la Coreana, el Premi de Literatura Hwang Sun-won i el Premi de Literatura Dong Ri. Ha treballat com a professora en el departament d´Escriptura Creativa de l´Institut de les Arts de Seül fins a 2018 i en l´actualitat es dedica per complet a l´escriptura. Kang ha estat publicada en més de trenta idiomes.

Francesca Coin (Càller) és doctora en sociologia per la Geòrgia State University. Les seves recerques se centren en qüestions relacionades amb el treball, les desigualtats socials i el feminisme. Ha treballat com a docent en la Lancaster University i en la Scuola universitària professionale della Svizzera italiana (SUPSI). A més de compilar diverses publicacions i ser autora de Il produttore consumato (Il Poligrafo, 2006), escriu habitualment en la revista «Internazionale». La Gran Deserció és la seva primera obra publicada en castellà.

Aida Míguez és Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha estat professora associada en la Universitat Pompeu Fabra, investigadora postdoctoral en la Universitat Lliure de Berlín i professora visitant en la Universitat de Vigo. El seu treball de recerca se centra en l´hermenèutica dels textos grecs antics. És autora dels llibres La visió de l´Odissea (2014), Mortal i fúnebre. Llegir la Ilíada (2016), Quan els ocells canten en grec (2017) i Talar fusta. Naturalesa i límit en el pensament grec antic (2017).