Autores i autors

Vladimir Jankélévitch (Bourges, 1903 – París, 1985) filòsof i musicòleg, va néixer en el si d´una família d´intel·lectuals russos, que es va veure obligada a emigrar a París fugint de l´antisemitisme del seu país d´origen. En 1922 va entrar en la École Normale Supérieure per a estudiar filosofia. Un any més tard coneixerà a Henri Bergson amb qui mantindrà notable correspondència al llarg de la seva vida. De 1926 fins a 1932 treballa com a professor a Caen, Lió, Tolosa i Lilla. Sota el règim de Vichy, és desposseït de nacionalitat i deposat. Entra en la Resistència en 1941. És en aquesta època quan inicia el seu llarg assaig La mort (Pre-Textos, 2002). En el seu polèmic text prolongat, L´imprescriptible, Jankélévitch planteja la impossibilitat de cancel·lar el genocidi, que ha marcat psicològica i culturalment la dècada final del segle XX. En 1947 recupera el seu lloc en la Universitat de Lilla. De 1951 a 1979, és titular de la càtedra de filosofia moral en la Sorbona. Va estar obertament compromès amb els problemes del seu temps.

Sophie Calle és una artista que treballa amb la intimitat, a través de l´escriptura, la fotografia, els vídeos i l´art conceptual. Molt abans que el món plasmés el seu dia a dia en xarxes socials i sense filtre, Sophie Calle explorava la comunicació del privat i fer d´aquesta revelació un art. Avui és una de les més famoses artistes franceses. Actualment i des del 2005, Sophie Calle és professora de la European Graduate School (EGS) i resideix en la zona sud de París.

James Bridle (1980) es dedica a l´escriptura, l´art i la tecnologia. La seva obra s´exhibeix en galeries i institucions de tot el món i en internet. Escriu en diaris i revistes com Wired, The Atlantic, The New Statesman, The Guardian i The Financial Times. Ha publicat els assajos La nova edat fosca (2020) i Modes d´existir (2024) i va escriure i va presentar el programa New Ways of Seeing per al canal Ràdio 4 de la BBC en 2019.

Poeta i traductora del polonès, l´anglès i el rus, Esther Kinsky (Renània, 1956) és una de les prosistas més destacades de la literatura alemanya. La seva primera novel·la, El riu, que publiquem ara en Perifèrica, va obtenir els premis Adelbert von Chamisso (2016), Franz Hessel (2014), Kranichsteiner Literature (2015) i SWR (2015). Amb la segona, Arbreda (Perifèrica, 2021), el Premi de la Fira del Llibre de Leipzig i el Düsseldorf Literature Prize, tots dos en 2018. En 2021 va ser guardonada amb el Premi Erich Fried i, en 2022, amb el prestigiós Kleist a tota la seva obra. Per Rombe (Perifèrica, 2023) va rebre el Premi W. G. Sebald. La seva obra, acolliment amb entusiasme per la crítica i traduïda a nombroses llengües, s´ha publicat en algunes de les editorials internacionals més prestigioses.

Fundador i editor de Mosquit Books Barcelona. El primer llibre sota aquest segell va aparèixer en el mercat fa 4 anys, i des de llavors s´han especialitzat en llibres il·lustrats de coneixement per a nens, joves i famílies. Anteriorment va treballar per a grans editorials com Planeta, Anaya i Hachette Livre, tant a Barcelona com a Madrid i també ha escrit diversos llibres infantils i de divulgació.

Victoria Cirlot neix a Barcelona en 1955. En l´actualitat és catedràtica de filologia romànica en la Facultat d´Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i Directora del Doctorat en aquesta Universitat. S´ha dedicat a l´estudi de l´Edat mitjana: cultura cavalleresca i mística. Va realitzar diverses traduccions de novel·les artúriques dels segles XII i XIII del francès antic, com per exemple Perlesvaus o L´alt llibre del Greal (publicat en Siruela amb diverses reedicions) i també de lírica trovadoresca (Jaufré Rudel, L´amor de Ionh, Columna, Barcelona 1998). Entre els seus llibres dedicats a la novel·la artúrica destaca Figures del destí. Mites i símbols de l´Europa medieval, Siruela, Madrid 2005. En l´àmbit de la mística medieval s´ha ocupat de Hildegard von Bingen (Vida i visions de Hildegard von Bingen, Siruela, Madrid 1997-2006), així com d´altres escriptores místiques (La mirada interior. Escriptores místiques i visionàries de l´Edat mitjana, Siruela, Madrid 2008, en col·laboració). Ha treballat sobre el fenomen visionari en estudis comparatius de l´Edat mitjana i segle XX : Hildegard von Bingen i la tradició visionària d´Occident, Herder, Barcelona 2005, i en La visió oberta. El mite del Greal i el surrealisme, Siruela, Madrid 2010). És directora de la col·lecció L´Arbre del Paraiso de l´editorial Siruela. També s´ha ocupat de l´edició de l´obra del seu pare, el poeta i autor del Diccionari de símbols, Juan Eduardo Cirlot.

Niklas Frykman és Professor Adjunt d´Història Atlàntica en la Universitat de Pittsburgh. És autor de Bandera de Sang. Motins atlàntics en l´Era de les Revolucions (Edicions la Tempesta 2024) i coeditor de Mutiny and Maritime Radicalism in the Age of Revolution: A Global Survey (Cambridge, 2014) i Free and Unfree Labor in Indian and Atlantic Ocean Port Cities, 17th-19th centuries (Cambridge, 2019). Actualment treballa en dos projectes de recerca, un sobre la llarga història de la bandera vermella com a símbol polític i un altre sobre la construcció de la infraestructura imperial marítima britànica entre els segles XVI i XIX.

Didier Eribon és filòsof. És l´autor d´una famosa biografia de Michel Foucault (Anagrama, 1992) (traduïda a vint idiomes) i ha publicat també diverses altres obres que han fet època com a Identitats: reflexions sobre la qüestió gai (Biblioteca del Ciutadà, Bellaterra, 2000), Reflexions sobre la qüestió gai (Anagrama, 2001), Una moral del minoritari. Variacions sobre un tema de Jean Genet (Anagrama, 2004), Heretgies: assajos sobre la teoria de la sexualitat (Col. SGU, Bellaterra, 2004) i recentment D’uneix révolution conservatrice et de ses effets sud la gauche française (Léo Scheer, 2007).Convidat en nombroses universitats estrangeres (en particular en Berkeley on ha estat Visiting Professor durant diversos anys), a nivell internacional, és considerat com un dels intel·lectuals francesos més importants d´avui dia, i la Universitat de Yale li ha atorgat en el 2008 el prestigiós James Robert Brudner Memorial Prize.

John Berger (Londres, 1926 - París, 2017) va ser una de les veus més lúcides, incisives i inconformistes del panorama intel·lectual europeu. Format en la Central School of Arts de Londres, va treballar com a professor de dibuix fins que va començar a escriure crítica d´art. Aviat va canviar el seu registre per la novel·la, l´assaig, la poesia, el teatre i el guió cinematogràfic i televisiu. Entre els seus estudis sobre art publicats per l´Editorial GG es troben els títols clàssics Mirar, Modes de veure i Una altra manera de comptar (amb Jean Mohr), i altres més recents com a Sobre el dibuix (2015), L´aparença de les coses (2014) Per a entendre la fotografia (2015) i l´antologia completa d´assajos Sobre els artistes (2 vols: 2017, 2018), així com tres obres més personals: Cataractes (amb Selçuk Demirel, 2014), Des del taller. Diàleg entre Yves i John Berger amb Emmanuel Favre (2015) i Quatre horitzons. Una visita a la capella de Ronchamp de Le Corbusier (amb John Christie, sor Techilde Hinckley i sor Lucia Kuppens, 2015).

John Ronald Reuel Tolkien va néixer el 3 de gener a Bloemfontein en l´Estat Lliure d´Orange. A principis de 1895, la seva mare, esgotada pel clima, va tornar a Anglaterra amb Ronald i el seu germà petit, Hilary. Després de la defunció del seu pare, a causa d´unes febres reumàtiques, ell i la seva família es van establir breument en Sarehole, prop de Birmingham. Aquesta bella zona rural va causar una profunda impressió en el jove Ronald, i els seus efectes poden veure´s en la seva escriptura i en alguns dels seus quadres. Mabel va morir en 1904, i els fills van quedar a càrrec del pare Francis Morgan, un sacerdot de l´Oratori de Birmingham. En el King Edward’s School, Ronald va desenvolupar el seu amor per les llengües; més endavant inventaria els seus propis idiomes. També per aquesta època va conèixer a Edith Bratt, amb qui es va casar en 1916. Quan va esclatar la primera guerra mundial en 1914, Ronald era encara un estudiant a Oxford. Es va graduar a l´any següent, amb un excel·lent en Inglés i poc després va ser enrolat com a tinent en els Lancashire Fusiliers. En 1916 va combatre en la batalla del Somme, però va caure víctima de la febre de les trinxeres i va ser retornat a casa com no apte per al servei. Tolkien va ser un dels millors filòlegs de la seva època i gran part de la seva vida laboral va transcórrer a Oxford, primer com a professor d´anglosaxó i després com a professor de llengua anglesa i literatura. Al mateix temps, en privat, treballava en el gran cicle de mites i llegendes que més endavant es publicaria amb el títol del Silmarillion. Edith i ell van tenir quatre fills, i en part va ser per a ells pel que va escriure el conte El Hobbit, publicat per Allen & Unwin en 1937. Va tenir tant d´èxit que l´editor va voler tenir de seguida una seqüela, però no va ser fins a 1954 que va aparèixer el primer volum de l´obra mestra de Tolkien, El Senyor dels Anells, amb un èxit immediat. La seva enorme popularitat va sorprendre a Tolkien. Ronald i Edith Tolkien es van mudar a Bournemouth en arribar a la vellesa, però quan Edith va morir en 1971, Tolkien va tornar a Oxford. Ronald Tolkien va morir el 2 de setembre de 1973, després d´una breu malaltia.

Grafton Tanner (Columbia, Carolina del Sud, 1990) és autor de tres importants assajos de crítica cultural, coneguts com la «trilogia de la nostàlgia»: Un cadàver balbuceante (publicat en castellà per l´editorial Holobionte, en 2022), The Circle of the Snake (2020) i Les hores han perdut el seu rellotge (Alpha Decay, 2022). Tots ells giren al voltant dels temes centrals del seu treball de recerca: les relacions entre la cultura pop i la tecnologia, les arts, el cinema i la retòrica del neoliberalisme. Actualment és professor adjunt en el Departament d´Estudis de Comunicació en la Universitat de Geòrgia, i escriu i col·labora regularment en mitjans com NPR, Los Angeles Review of Books, The Nation i Real Life. També presenta Delusioneerring, un pòdcast sobre els mites del capitalisme, i té una banda de música anomenada Superpuppet.

Liliana Viola (Buenos Aires, 1963), va estudiar Lletres, i és periodista i editora. Va dirigir el Suplement SOC i nombroses col·leccions de literatura per al diari Pàgina/12. Convidada per l´Arxiu de la Memòria Trans en 2023, va editar el llibre Els nostres codis, i és creadora de sèries i cicles audiovisuals com a Testaments, Mirant-te, Farta de l´èxit. També és autora del llibre dels testaments (1995), Els discursos del poder (2001) i Vaig migrar. El mestre de les telenovel·les que va revolucionar l´educació sentimental d´un país (2016), entre altres.

Peter Brown (Dublín, 1935) és historiador i professor emèrit de la Universitat de Princeton. Especialitzat en l´estudi de la cultura religiosa de l´Antiguitat tardana i la relació entre la religió i la societat, ha publicat, entre altres, la biografia Agustín de Hipona (1967) i els assajos El món de l´Antiguitat tardana (1971) i El primer mil·lenni de la cristiandat (1971). Per l´ull d´una agulla és el seu últim llibre.

Vicente Valero va néixer a l´illa d´Eivissa en 1963. És un dels principals poetes de la seva generació, autor de sis poemaris i Premi Loewe. En 2014 Perifèrica va publicar la seva primera i elogiadísima novel·la, Els estranys, a la qual van seguir Les transicions (2016), primera d´una sèrie de novel·les curtes «de formació» a la qual pertany també Malalts antics (2020). A mig camí entre l´assaig literari i el llibre de viatges es troben L´art de la fugida (2015), Dol d´alfils (2018) i Breviari provençal (2021). En 2017 Perifèrica va recuperar, en una edició corregida i ampliada, el seu assaig Experiència i pobresa. Walter Benjamin a Eivissa, traduït ja a diverses llengües.

Brandon Sanderson (Lincoln, Nebraska, 1975) és el gran autor de fantasia del segle XXI, amb trenta milions de lectors, i l´autor més prolífic del món. Des que debutés en 2006 amb la seva novel·la Elantris, ha enlluernat a lectors en trenta llengües amb el Cosmere, el fascinant univers de màgia que comparteixen la majoria de les seves obres. Sanderson és autor de la brillant saga Nascuts de la Boira (Mistborn), formada per l´Imperi Final, El Pou de l´Ascensió, El Héroede les Eres, Aliatge de llei, Ombres d´identitat i Brazales de Dol. Després de l´alè dels déus, una obra de fantasia èpica en un únic volum en la línia de Elantris, va iniciar amb El camí dels reis una magna i descomunal decalogía, L´Arxiu de les Tempestes, que va continuar amb Paraules radiants, Juramentada i El Ritme de la Guerra (a més de la novel·la curta Esquirla del Començar el dia). Amb la sèrie Esquadró (Esquadró, Estel·lar, Citónica i Esquadró Cel), Sanderson s´acosta, també, als lectors de la ciència-ficció. Amb un pla de publicació de més de vint futures obres (que contempla la interconnexió de totes elles), el Cosmere es convertirà en l´univers més extens i impressionant mai escrit en fantasia èpica. Sanderson viu a Utah amb la seva esposa i fills i ensenya escriptura creativa en la Universitat Brigham Young. Curs d´escriptura creativa és el llibre que recull els seus valuosos consells.

Alberto Chimal (Toluca, Mèxic, 1970) pertany a l´estirp literària d´aquells escriptors que han conreat el gust per l´insòlit. La imaginació com a potència creadora constitueix el fonament des d´on ha erigit una obra prolífica que li ha fet mereixedor de nombrosos guardons, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Conte i el Premi Colima.

Va néixer, va créixer i viu actualment a la Ciutat de Aguascalientes. Va estudiar la llicenciatura en Filosofia. Ha estat empleada d´un call-center, un bar i una fàbrica de dolços. Ha treballat com a editora de notícies internacionals i com a venedora de Avón, roses negres al carrer i de roba de segona en un tianguis. En 2009 va guanyar el certamen literari Lletres de la Memòria, convocat pel Centre Cultural Els Arquitos. En 2015 va ser becària del Programa d´Estímul a la Creació i al Desenvolupament Artístic de Aguascalientes (PECDA). Va ser beneficiària del Programa Joves Creadors del Fonca en les emissions 2016 i 2018. Guanyadora del Premi Nacional de Conte Jove Comala 2019. Ha participat en les antologies Mexicanes. Tretze narratives contemporànies (Fons Blanc, 2021), Els cossos que habitem, ficció i no ficció sobre el dret a decidir (AN-ALFA-BETA, 2021), Tsunami 2 (Sisè Pis, 2020) i Ecstasy (Astra Magazine, 2022). Escriu una columna d´opinió titulada «Des dels zulos» per a la revista Reporti Sisè Pis. És cofundadora i codirectora de la col·lectiva feminista Morras Help Morras. Parla sense parar en dos pòdcasts: Escriu com morra i Morras vs fonamentalismes.

Antonio Scurati, nascut a Nàpols en 1969, va realitzar els seus estudis a París i als Estats Units. És professor de teoria i tècnica del llenguatge audiovisual en la Universitat de Bèrgam, on coordina un centre d´estudis sobre el llenguatge de la guerra i de la violència. Ha publicat els assajos Guerra. Narrazioni e cultura nella tradizione occidentale, que va quedar finalista del premi Viareggio 2003, i Televisioni vaig donar guerra. La seva novel·la Il sopravvissuto va resultar guanyadora del popular premi Campiello en 2005. El rumor sord de la batalla va ser publicada en 2002. Scurati la va reescriure i la va publicar anys després, versió que ara s´edita en Aliança Literària. Va modificar el pla narratiu i va afegir un capítol i un epíleg que la converteixen en una cosa més ambiciosa que una simple novel·la històrica, en una reflexió de la creació literària. Estudiós del poder de la imatge i de la cultura de masses, Scurati desenvolupa la seva teoria de la literatura de la inexperiència segons la qual els escriptors actuals, criats amb la televisió, han rebut una imatgeria visual de la guerra que els porta a escriure sobre la mateixa de manera diferent de la generació d´Italo Calvino que sí que va viure aquella experiència.

Paco Roca (València, 1969) va estudiar a l´Escola d´Art i Superior de Disseny de València. Encara que el seu treball se centra en els còmics, compagina el seu temps amb la il·lustració i les xerrades i tallers. En el terreny dels còmics, la seva obra s´ha traduït en tretze països. Els seus còmics han estat guardonats dins i fora d´Espanya amb, entre altres, el Premi Nacional del Còmic 2008, el Goya al millor guió adaptat per Arrugues en 2011, el Excellence Award del Japó, el Inkpot Award en la Comic-Amb de Sant Diego en 2019 o el Eisner 2020 a la millor obra estrangera. Alguns dels seus còmics han estat portats al cinema i la televisió, com és el cas d´Arrugues (Ignacio Ferreras, 2011) o Memòries d´un home en pijama o El tresor del Cigne Negre, dirigida per Alejandro Amenábar en 2021. Com a il·lustrador, ha realitzat cartells, portades de llibres, murals i campanyes socials per a tota mena d´esdeveniments, publicacions o clients, especialment organitzacions no governamentals. Imparteix xerrades i tallers per tot el món i la seva obra ha estat exposada en sales nacionals i internacionals. Paco Roca ha rebut la Medalla d´Or al Mèrit en les Belles Arts 2021 del Ministeri de Cultura del govern d´Espanya i al maig de 2023 li van concedir el Premi al Mèrit Cultural Ciutat de València.

Aina Bestard és il·lustradora i dissenyadora. Viu entre Barcelona i Mallorca i és autora de la trilogia "Quina s´amaga…", una sèrie de llibres basada en il·lusions òptiques que ha estat traduïda a 15 idiomes i ha venut més de 200.000 exemplars a tot el món. Un altre dels seus títols destacats és "Naixements Bestials", que va rebre el premi de la Crítica Serra d´Or 2019. La seva última publicació "Paisatges Perduts de la Terra" ha rebut l´esment especial en la categoria de no ficció dels premis internacionals de la Fira de llibre de Bologna.