Les nostres recomanacions i propostes
Ressenya
Olga Tokarczuk
Los libros de Jacob
Per Marta Ramoneda Molins
Un auténtico fresco compuesto por multitud de historias poéticas, místicas y religiosas entrelazadas por las peculiares vivencias de un vertiginoso número de personajes.
Ressenya
Éric Vuillard
Una sortida honorable
Per Elisa Menéndez
La cerca i responsabilitat de la veritat és el nucli fonamental de la literatura de Vuillard. A Una sortida honorable, però, l’autor no fa una obra sobre els oblidats, sinó sobre a qui hem oblidat –com sempre– fer responsable i passar comptes.
Ressenya
Rose Macaulay
El món, la meva selva
Per Neus Botellé
Situem-nos, la Segona Guerra Mundial ja ha acabat i Europa està en runes, físiques, psíquiques i socials, les persones fan el que poden amb la ressaca d’uns anys infernals que han portat a uns anys de cartes de racionament, edificis caiguts i una política d’urgència per reconstruir tot allò que s’ha ensorrat.
Ressenya
Greta García
Solo quería bailar
Per Noelia Picazo
La opera prima de Greta García es una novela diferente y descarada. Este libro cuenta la historia en primera persona de Pili, una bailarina sevillana que después de darse de bruces con la administración por temas burocráticos, decide emprender medidas subversivas para denunciarlo y acaba en la cárcel.
Ressenya
Kiriko Nananan
Strawberry shortcakes
Per Ane Iñigo Barricarte
Kiriko Nananan es conocida especialmente por ser una autora que se centra en los desengaños sentimentales, amorosos o hacia la vida misma, de la juventud japonesa. Gracias a Ponent Mon ya pudimos conocer en 2004 su manga Blue, cuyas protagonistas se encuentran en ese vertiginoso momento de la vida en el que se acaba el instituto para pasar a la vida adulta.
Ressenya
Percival Everett
Els arbres
Per Cristina de Caralt
Els arbres, de Percival Everett, parteix dels fets ocorreguts a Money l’estiu del 1955, la història d’Emmett Till, un nen de catorze anys linxat per Roy Bryant i John William Milam, per presumptament haver fet comentaris obscens a una dona blanca, Carolyn Bryant –que anys més tard va reconèixer haver-se inventat l’acusació–.
Ressenya
Mieko Kawakami
Heaven
Per Alberto Martín
Narrada en primera persona, esta crónica de un joven que padece toda clase de agresiones por parte de sus compañeros de clase es, a su vez, un canto a la amistad gracias a la figura de Kojima, una estudiante que comparte la misma suerte que nuestro protagonista.
Ressenya
Charlotte Perkins Gilman
El papel pintado amarillo
Per Laura Cuchí
El clásico de Charlotte Perkins Gilman vuelve a nuestras estanterías gracias a Alpha Decay. Acompañado por un prólogo de Maggie O’Farrell y otros cuentos de la autora, El papel pintado amarillo relata el descenso a la locura de una mujer, siendo considerado como el cuento más emblemático de esta autora estadounidense.
Ressenya
Julian Barnes
Elizabeth Finch
Per Neus Botellé
Cultura i Civilització és el curs que imparteix Elizabeth Finch a uns alumnes embadalits que imaginen una vida misteriosa al darrere de la seva faldilla de tweed. On resideix el seu misteri? Potser en el fet de no autocompadir-se i afrontar-ho tot amb calmosa indiferència? O bé en la manera de concebre la Història com una matèria viva i efervescent?
Ressenya
Kate Beaton
Patos
Per Sara Collado
Patos es la historia de los dos años que Kate Beaton pasó en los campos petrolíferos de Alberta y desde su experiencia nos hace partícipes de muchas de las cosas que no funcionan, o que funcionan jodidamente mal, en este mundo.
Ressenya
Eider Rodríguez
Materials de construcció
Per Noelia Picazo
Una habitació d’hospital on un home que ha patit un ictus es recupera, una família poc amorosa on les mostres d’afecte són considerades febleses. Aquesta és la seqüència inicial de la novel·la. La filla d’aquest home és la narradora, és la seva història. La història de la seva família i del seu pare, un pare alcohòlic i absent.
Ressenya
Claire Fuller
Terra inestable
Per Matías Medici
Fuller ofrena una peça alhora harmoniosa i penetrant. Despullada d’exuberàncies i artificis tècnics, una narradora silenciosa –amb gran destresa per a la construcció visual– ens dona accés a la intimitat dels seus personatges, al seu sentit més vital.
