Ressenyes
Les llibreteres i llibreters escriuen sobre les seves lectures
Ressenya
Victor Klemperer: Diarios 1933-1945. Una selección
Quiero dar testimonio hasta el final
Per Antonio Ramírez
Primera sesión del Gabinete de lectura Dar testimonio hasta el final, coordinado por Antonio Ramírez y Javier Melero, en el que analizamos el libro de Victor Kemplerer: Diarios 1933-1945, Quiero dar testimonio hasta el final.
Ressenya
Manu Carbajo
Gritarán mi nombre
Per Laura Franco
Nino Pardino no es popular, pero es un chico inteligente al que se le dan muy muy bien las ciencias. No tiene muchos amigos y, además, sufre bullying en el instituto. A punto de ir a la universidad, su pequeño mundo se rompe cuando ve que perderá a sus amigos en esta nueva etapa vital y, al tiempo, a su acosador acompañarle a la facultad.
Ressenya
Angela O’Keeffe
Azul noche
Per Sergio González
Encontramos en Azul noche una obra original con la que acercarnos al panorama del arte norteamericano a mediados del siglo XX. Recorremos por medio del triunfo del expresionismo abstracto y el action painting la vida de Jackson Pollock, permitiéndonos inmiscuirnos en los entresijos de su taller y su vida personal.
Ressenya
Marina Garcés
Males companyies
Per Sara Forja
Males companyies és una convergència de veus l'únic objectiu de les quals és la implicació: embolicar-nos en els testimoniatges, conèixer les històries, fer-les reverberar a través dels textos. Això és no sols un exercici d'honestedat, sinó de justícia per a aquells que ens van fer pensar no en qui som, sinó en quina mesura hem estat afectats per a fer i transformar.
Ressenya
Patricia Highsmith
Diarios y cuadernos
Per Amatulláh Hussein
El personaje de Tom Ripley no puede ser la creación de una escritora que esté plenamente satisfecha con su vida y que profese una moral intachable. «Hacen falta dos espejos para tener la imagen correcta de uno mismo», anota Highsmith en uno de sus numerosos cuadernos.
Ressenya
Enrique Vila-Matas
Montevideo
Per Marta Ramoneda Molins
L'hem enyorat, però aquí el tenim! I amb aquesta paraula tan bonica –Montevideo– ens ofereix de nou una vida d'escriptor que és la seva, la de l'autor? No; la del narrador i la del que busca. Perquè d'això es tracta, de buscar, i de trobar les paraules que empenyin aquesta cerca, i aquestes sovint ens les ofereix la mateixa història de la literatura.
Ressenya
Bernat Cormand
El cap als núvols
Per Sergio González
Un toc de rímel en les pestanyes, el somriure còmplice de la teva àvia, o una primera conversa amb un amic especial i a soles, son algunes de les coses que han marcat la vida d'Elies als seus onze anys. Així es diu el protagonista de El cap als núvols, una preciosa història de Bernat Cormand, referent LGTBIQ+ en la literatura infantil i juvenil.
Ressenya
VV.AA.
Històries del Raval
Per Blog de La Central
Els textos recollits en aquest llibre són el resultat de les dues edicions dels tallers literaris "Històries del Raval", amb Miqui Otero i Juan Pablo Villalobos organitzats per Blackie Books i La Central. Els participants són adolescents que viuen i estudien al Raval.
Ressenya
Isabelle Stengers
Manifiesto por una ciencia slow
Per Lien Chin
En este pequeño manifiesto, la filósofa y epistemóloga Isabelle Stengers lanza un mensaje a la comunidad científica. Una ciencia confiable necesita investigadores suspicaces. El científico debe sentirse incómodo, desconfiado, y de esa forma obrar con cautela.
Ressenya
Marta D. Riezu
Agua y jabón. Apuntes sobre elegancia involuntaria
Per Berta Villaverde
La autora parte de una célebre anécdota, cuando preguntaron a Cecil Beaton qué es la elegancia y este respondió: agua y jabón. A partir de aquí, nos adentramos en un compendio de reflexiones, ocurrencias, anécdotas personales y referencias culturales que harán que no dejemos de sonreír y asentir con la cabeza.
Ressenya
Vanessa Londoño
Asedio animal
Per Luis de Dios
De la mano de la editorial mexicana Almadía, recientemente aterrizada en España, llega a nosotros uno de los libros más potentes publicados en lo que va de año, El asedio animal. Las cuatro historias que forman la obra, además de un lenguaje particular y envolvente, tienen en común a unos personajes que han sido amputados de un parte de su cuerpo
Ressenya
Nora Ephron
No me'n recordo de res
Per Cristina de Caralt
Des de l’acceptació de la pèrdua de la memòria a causa de l’envelliment, passant per records sobre l’hostilitat vers les dones que es volien dedicar al periodisme als anys seixanta, fins al comiat de la vida. No me’n recordo de res llegeix i rellegeix el relat patriarcal, que ha imposat uns «estats definitoris» en la vida d’una dona que no tenen res a veure amb els de la vida d’un home.
