Fes-me riure

Fes-me riure
Sobre el llibre Fes-me riure de Daniel Guillén Hidalgo i Daniel Guillén publicat per Columna al 2024:
El llibre que els seguidors dels fils #MakeEmLaugh de @Manuel_de_BCN a Twitter reclamaven.
Sabies que en Manuel, el cambrer d’Hotel Fawlty, era de Barcelona? Quines eren les set paraules «brutes» que et podien portar a la presó si les deies en públic? Qui va dir a John Cleese i Michael Palin que obtindrien les seves trenta monedes de plata per haver fet La vida de Brian? Com va començar l’èpica batalla entre Matt Damon i el presentador Jimmy Kimmel? O com va sorgir el «samanté» que Berto i Buenafuente han convertit en una salutació de bon rotllo?
En les trenta històries de la comèdia que formen part de Fes-me riure trobaràs resposta a aquestes preguntes i, a més, podràs aprofundir en les vides de monologuistes, comediants i pallassos d’aquí i d’allà, o descobrir les interioritats de sèries i pel·lícules còmiques.
Aquest és el llibre que els seguidors dels fils #MakeEmLaugh de @Manuel_de_BCN a Twitter reclamaven, però tu, persona aficionada a la comèdia, segur que també en gaudiràs. Perquè, com va dir Samuel J. Snordgrass anant cap de la guillotina: «Fes-los riure, fes-los riure. No saps que a tothom li agrada riure?».
Altres llibres de Daniel Guillén Hidalgo
Novetats publicades a la col·lecció de Columna
El llibre Fes-me riure de Daniel Guillén Hidalgo i Daniel Guillén pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Cinema
Ressenya
Walt Curtis
Mala noche y otras aventuras ilegales
Escrito con sangre, semen y alcohol, narra en primera persona el vínculo creado con algunos de aquellos jóvenes mexicanos que llegaban a la ciudad buscando una nueva vida y, para los cuales, el poe...

Ressenya
AA. VV.
El cuento de la criada. Ensayos para una incursión en la república de Gilead
Si existe una obra que haya marcado la literatura distópica en los últimos años es El cuento de la criada, escrita por Margaret Atwood en 1985. Gracias a su éxito literario, la historia fu...

Ressenya
Santos Zunzunegui
Bajo el signo de la melancolía
A través del análisis de determinados motivos melancólicos, el autor demuestra que el dispositivo cinematógrafo se encuentra «bajo el signo de Saturno».
