Quan escampi

Quan escampi
Sobre el llibre Quan escampi de Boris Pasternak publicat per 1984 al 2020:
L’any 1958 es difon El doctor Jivago arreu del món, mentre a l’URSS —on Pasternak és considerat el més gran poeta rus del moment— se n’està impedint l’edició completa. I, aleshores, se li concedeix el Premi Nobel de Literatura. Borís Pasternak (1890-1960) hi renunciarà, forçat per la pressió estatal, i morirà dos anys després, reclòs al seu domicili, sense poder publicar, sense poder rebre diners de l’estranger, espiat fins a la tomba, amb les amistats empresonades, sotmès a una campanya despietada de desprestigi i de coerció de la llibertat de pensament. Mentrestant, privadament, a la recerca de les millors qualitats de la seva poesia, Pasternak escriu els versos del seu últim recull. Com afirma al pròleg l’eslavista Ivan Garcia Sala, Quan escampi és una obra «de maduresa plena d’optimisme i vitalitat», i és «un cant a la vida, un agraïment a l’existència, una celebració joiosa del pas efímer de tot ésser humà per l’eternitat de la natura». En un assaig de l’època, Pasternak hi recordava que «tot i que l’artista fos naturalment un mortal com tots nosaltres, la felicitat d’existir que havia experimentat, ell, era immortal i que, gràcies a les seves obres, altres podrien experimentar-la al seu torn, cent anys més tard, en una mena d’adhesió a la forma personal i íntima de les seves sensacions primeres».Altres llibres de Boris Pasternak
Altres persones que han llegit Quan escampi de Boris Pasternak han escollit
El llibre Quan escampi de Boris Pasternak pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Poesia Moderna i Contemporània
Ressenya
Ana Blandiana
El sueño dentro del sueño y otros poemas
El sueño dentro del sueño es un tratado sobre el soñar, a poder ser sin medicación, para, ya despiertos, trasladar ese «grito luminoso a lo material», al día eterno en el que tratamos de h...

Ressenya
Bibiana Collado Cabrera
Chispitas de carne
Chispitas de carne es una alabanza a otro tipo de educación sentimental a la que quizá y por desgracia, no estamos acostumbradas.

Ressenya
Juan Gómez Bárcena
Mapa de soledades
Imagino a Juan paseando por Buenos Aires, esperando ansioso la llamada de Roque Larraquy. Desgreñado, las manos en los bolsillos y algo encorvado, pero no de miedo sino de soledad, preguntándose c...

Ressenya
Sven Holm
Termush
Cada època té les seves pors, però una promesa continua sent present: si pago més em salvo. En un lloc sense definir ꟷpero de difícil accésꟷ s'erigeix l'hotel Termush, un encantador i complet allot...
