Ressenyes
Les llibreteres i llibreters escriuen sobre les seves lectures
Ressenya
Bernat Castany
Una filosofía del miedo
Per Maria Marín
Una filosofía del miedo surge a raíz de la pregunta de una alumna por la cuestión del miedo que dejará a Bernat Castany, profesor de la Universidad de Barcelona, sumido en el desasosiego propio de esta aflicción.
Ressenya
Eva Baltasar
Mamut
Per Ànnia Paredes
Immersa en un profund desencís amb la societat contemporània, engabiada en una ciutat on tot és brut i llardós, i atrapada dins d’un sistema d’explotació laboral, aquesta protagonista Mamut pretén despullar-se d’etiquetes a través d’una fugida endavant cercant el retorn a les arrels més atàviques de la condició humana.
Ressenya
Linn Ullmann
Inquiets
Per Cristina de Caralt
Roland Barthes deia que la procedència d’allò que anotem rau en l’observable, i que l’observable és allò que és mereixedor de ser anotat. Inquiets, de Linn Ullmann, planteja un debat respecte a la noció de «record» que dona lloc a una pregunta: què fa la literatura amb la memòria?
Ressenya
Jackie Polzin
Gallinas
Per Neus Botellé
Las gallinas son capaces de buscarse la vida y sortear las catástrofes; esto mismo podemos decir de la joven narradora que nos explica la aparente apacibilidad de su vida en el campo de Minnesota en compañía de su marido y de sus cuatro gallinas. Todos tienen su personalidad bien diferenciada y su catástrofe ya pasó.
Ressenya
Ferran Garcia
Guilleries
Per Oriol Pastor
Ferran Garcia ens presenta una història que, com un fil de sang, ens guia a través d’un laberint de boscos emboirats, masies perdudes i poblets ancorats a temps immemorials, un paisatge esquitxat de camperols, bandolers, carlins i d’ànimes perdudes en unes guilleries de finals del segle xix, un món màgic i misteriós que desapareix davant l’embat de la industrialització.
Ressenya
Nancy Huston
Arbre de l'oblit
Per Clo Vautherin
Des d’una mirada crítica i sensible amb cada personatge, i a través les diferents èpoques en les quals viuen, Nancy Huston és capaç de parlar de temes tan importants com ara el racisme, l’esclavitud, el feminisme, els abusos sexuals, el deure de la memòria, la història dels Estats Units, la noció de gènere…
Ressenya
Tessa Hadley
Amor lliure
Per Neus Botellé
Tots els personatges tenen un racó de dolor secret: Roger Fischer, el marit, una colpidora història que neix de les seves ferides de guerra; Colette, la filla, un nom d’escriptora coqueta; Hugh, el fill, el trauma d’haver vist la mare fent un petó al jove convidat; Jean Knight, a la que descriuen com del tipus patates bullides, una vida fonamentada en una mentida…
Ressenya
Aki Shimazaki
Lluna plena
Per Ane Iñigo Barricarte
En Tetsuo i la Fujiko Niré fa uns cinquanta anys que són casats i, des que ella va començar a mostrar símptomes d’Alzheimer, viuen afablement en una residència. La història comença quan, un matí en despertar-se, la Fujiko ja no reconeix el seu marit.
Ressenya
T.S. Eliot
The waste land: un segle de tradició
Per Laia Gómez
T. S. Eliot fou un poeta que es consagrà a cada poema per fer-ne un «esdeveniment», tal com revelaria en una de les seves cartes. El centenari de The waste land certifica l’èxit i les recents edicions en són testimoni (Edicions de 1984, 2021, i Lumen, 2022).
Ressenya
Cristina de Pizan
La ciutat de les dames
Per Laura Sala Ollé
La ciutat de les dames és una de les primeres utopies escrites al món occidental que es constitueix com una ginecotopia (un lloc per a les dones), un tipus de producció literària que serà ben explotada a partir del segle xx. És considerada, per això, una de les primeres novel·les feministes de la història de la literatura occidental.
Ressenya
Janet Frame
Cares enmig de l´aigua
Per Ane Iñigo Barricarte
Amb una cruesa esgarrifosa sentim la desesperació, la impotència i la ràbia de la Istina i la resta de les internes en veure com la seva humanitat s’escapa amb cada descàrrega, amb cada burla de les infermeres, amb cada càstig, amb cada matí sense esmorzar.
Ressenya
Cixin Liu
Sobre hormigas y dinosaurios
Per Joan Flores Constans
La tesis de Cixin establece que el ser humano no ha sido la primera especie inteligente en la historia del planeta; cualquier animal que haya sobrevivido durante millones de años ha debido desarrollar una especie de inteligencia, considerada esta como la capacidad de adaptarse al medio para asegurar su supervivencia, basada en la cooperación y la ayuda mutua.
