Ressenyes
Les llibreteres i llibreters escriuen sobre les seves lectures
Ressenya
Carlos García Gual
Audacias femeninas. Mujeres en el mundo antiguo
Per Pol Cirujano
El papel de las mujeres en la Grecia clásica era el propio de una sociedad patriarcal: obediencia al padre y luego al marido, crianza de los hijos y, lo más importante, limitación al ámbito privado. Sin embargo, algunos personajes femeninos destacan por su capacidad para superar esas limitaciones.
Ressenya
Ramón Cotarelo
Los nuevos dictadores
Per Pol Cirujano
Quiénes son los nuevos dictadores? ¿Con qué armas ejercen una tiranía tan invisible como eficaz? ¿Qué estrategias de liberación nos quedan? El profesor Ramón Cotarelo reflexiona en este ensayo sobre las formas actuales de dominación de la ciudadanía.
Ressenya
Benjamin Alire Saenz
Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l'univers
Per Blog de La Central
L’Aristòtil està sempre enfadat amb el món. En Dante té una manera molt inusual de mirar-se la vida i les persones. Quan tots dos coincideixen a la piscina del barri, no sembla que tinguin massa en comú, però quan comencen a quedar i a passar estones junts, descobreixen que els uneix una amistat especial, la mena d’amistat que et canvia la vida i dura per sempre.
Ressenya
David Diop
Germans d'ànima
Per Clo Vautherin
En un llarg monòleg, David Diop dona veu a Alfa Ndiaye. Aquest jove, que acaba d’arribar del Senegal amb el seu amic Mademba Diop per combatre amb la Mare Pàtria a la Primera Guerra Mundial, no es resisteix a perdre al seu més que germà quan Mademba mor destripat per un soldat d’ulls blaus del bàndol oposat.
Ressenya
David Storey
El ingenuo salvaje
Per Blog de La Central
Arthur Machin es hijo de un simple minero y no espera salir de la ciudad industrial inglesa en la que nació, un agujero de frustración y aburrimiento, pero su vida cambia cuando el equipo local de rugby lo ficha para la Liga Nacional. De la noche a la mañana, todo el mundo conoce su nombre y se codea con los hombres más poderosos de la zona. Sin embargo, Arthur no tarda en darse cuenta de que la popularidad no implica necesariamente la felicidad.
Ressenya
Maria Climent
Gina
Per Clara Rosell
Que la vida va de debò la Gina ho descobreix de cop: encara té l’adolescència a prop, i l’edat adulta, amb tots els compromisos, li cau molt lluny. Però un dia es desperta amb una sensació estranya al cos i després de mesos de proves i espases de Dàmocles, li cau a sobre un diagnòstic mèdic greu i inesperat. I necessita començar a prendre decisions.
Ressenya
Maggie Nelson
Els argonautes
Per Laura Sala Ollé
Els argonautes sempre van anomenar a la seva nau Argos, fins i tot un cop després de que cadascuna de les seves parts originals haguessin estat reemplaçades per d’altres. Que la nau continués sent Argos, o una altra, no era important mentre mantingués el seu nom. El gest que fa Maggie Nelson en aquest llibre és similar al dels argonautes.
Ressenya
Vivian Gornick
Mirar-nos de cara
Per Clara Rosell
Mirar-nos de cara és una col·lecció d’assajos que Vivian Gornick va publicar als anys noranta i que exploren la lluita diària i incansable de l’escriptora per encarar-se sense sentimentalismes ni malenconia a la seva solitud creixent i al difícil equilibri per mantenir una vida independent i, alhora, establir una profunda connexió amb els altres.
Ressenya
Sylvia Plath
La campana de vidre
Per Blog de La Central
Aquest any ens arriba, amb el 87è aniversari del seu naixement, la publicació en català per Periscopi del clàssic La campana de vidre, amb epíleg de Marta Pessarrodona.
Ressenya
Javier Peña
Infelices
Per Laura Franco
Infelices es un cuento sobre esa búsqueda del sentido perdido, sobre el fracaso e insatisfacción de la edad adulta y de esa sensación común de ¿por qué no lo estamos logrando? Aquí no se halla la respuesta, pero el camino no deja de ser fascinante.
Ressenya
Riccardo Falcinelli
Cromorama
Per Raquel Ungo
En primer lloc, ensenya que ens hem de relacionar amb el color des d’una perspectiva històrica. Pensem, per exemple, que els colors sempre han estat tal com els coneixem. I en canvi, n’hi ha prou amb descobrir com els autors clàssics parlaven del to cròmàtic de certs objectes.
Ressenya
Delphine de Vigan
Les lleialtats
Per Daniel Caballero
Si haguéssim d’assenyalar quins són els dos escenaris més habituals de la tragèdia, potser diríem la família i, des de l’últim segle, l’escola. És en aquests dos mons on es desenvolupa la trama; el primer, amb les relacions farragoses que el caracteritzen, que no necessiten les paraules per establir-se; i el segon, ancorat necessàriament en normes i protocols.
